La setmana passada van tornar les rebaixes. Per una vegada les carreres en els vestíbuls dels grans magatzems es van veure eclipsades per un altre tipus de cues, virtuals. La notícia va córrer com la pólvora: la web Promobilletes. com oferia targetes T-10 amb descomptes del 10 al 50%. Targetes autèntiques comprades legalment a les taquilles de la TMB i ofertes a preu reduït amb la col·laboració interessada d´un patrocinador. Després del notable augment de gener, la T-10 costa 9,25 euros. Doncs bé, l´usuari les podia comprar a 8,30, 7,40, 6,50 o fins i tot a meitat de preu, a 4,60. Molts mitjans de comunicació es van fer ressò d´aquesta innovadora iniciativa de Daniel Martínez i Guillem Mateos, dos desperts enginyers de la Universitat Politècnica de Catalunya que es percataren abans que ningú que la T-10 seria el símbol més potent de l´explosiu còctel 2012: augment de preus (i impostos) combinat amb retallades de salaris (i llocs de treball). Abans de l´augment de gener la gent va comprar targetes com qui compra pa, oli o sal davant una previsió meteorològica catastròfica. Es va especular amb que les noves T-10 llueixen una segona banda magnètica per evitar el frau del paper de fumar enganxat i que alguna poeta desvagada perpetraria una nova versió tedèum del tu-tu-tu-tothom: tu-tu-totdéu-T10-tòtem. La web va rebre milers de visites diàries i tots els lots de T-10 que oferien es van esgotar abans que els primers patrocinadors sortissin a la llum. El dimecres passat els promotors de la iniciativa es van reunir amb l´Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) i van decidir suspendre les activitats. És clar que en l´entrevista els van haver de mostrar algun objecte cilíndric del que no coneixem la naturalesa: o pal o pastanaga.
Més enllà de les evolucions de l´objecte cilíndric en qüestió, convé destacar dues coses: a) les bones idees són simples; i b) la vida és complicada. En principi, ningú rebia cap perjudici econòmic ni d´imatge, com a mínim fins que no es donessin a conèixer els primers patrocinadors. La sensació és que els gestors públics han quedat desbordats pel talent de la societat civil. I també que la simplicitat és anatema: com si els diners de la publicitat no pogués anar tan clarament a favor de la butxaca de l´usuari. Per què no? Fins a la suspensió, el dimecres, de les rebaixes de la T-10, només s´havia escoltat una veu crítica. L´amarg cor fellinià de la Unión Provincial de Estanqueros de Barcelona es va queixar de competència deslleial, alhora que informava del seu minso marge de benefici en la venda de la T-10, inferior al 2% del preu. Naturalment, els emprenedors enginyers pretenien treballar amb un marge superior. Si un patrocinador els contractava un lot de 10 targetes ells facturaven un 10,27% del cost de cadascuna, si el lot patrocinat era de 100 el seu marge baixava al 8,79% i en els lots màxims que oferien, de 5000 targetes T-10, el seu marge es reduïa al 6,75% (del que es restava el cost de la distribució per correu postal). Amb una inversió relativament modesta, qualsevol empresa podia tenir una presència notable en un segment molt ampli de possibles clients. Diria que això dóna color a l´enigmàtic objecte cilíndric de la reunió i fins i tot el transforma en troncocònic.
El cas coincideix amb la presentació del nou sistema de pagament amb targeta llepafils (contact-less, en diuen). Les targetes Oyster del metro de Londres són així i han arraconat als abonaments de paper. Estarem davant el cant del cigne de la desitjada T-10?
16-I-12, Màrius Serra, lavanguardia