Garzˇn, peša a cobrar per la Espanya Profunda

Els casos als quals s´enfronta Garzón tenen altres conseqüències o danys col·laterals. El processament d´un jutge per haver ordenat escoltar a uns delinqüents a la presó per evitar nous delictes preocupa, encara que no ho puguin dir públicament, als policies encarregats d´investigar el crim organitzat, el gran narcotràfic o el tràfic d´armes, per citar només alguns exemples. És sabut que els grans capos empresonats usen advocats corruptes com a corretja de transmissió per continuar delinquint. Els agents creuen que segons sigui el desenllaç del precedent creat amb Garzón es poden tallar determinades investigacions, fins i tot de terrorisme, quan aquest es confon amb el crim organitzat com és el cas d´Al-Qaeda i els seus satèl·lits.

Quant als crims del franquisme cal assenyalar que quan Garzón investigava, la llista de víctimes comptabilitzades fregava les 140.000, però ara s´apropa a les 300.000. Respecte al suposat pla franquista d´extermini mai investigat, La Vanguardia va localitzar -en els arxius nacionals de EE. UU.- documents en els quals s´explica que Franco va comunicar a Hitler cap a 1944 que en cas d´invasió Aliada d´Espanya, mataria a un milió de persones que suposava que se sumarien al bàndol aliat i després combatria als invasors. La mortal llista ja la tenia elaborada.

El cas de Nova York segueix sense data de judici. Les fonts consultades sostenen l´explicat per aquest diari el 19 d´abril del 2010. És a dir, que l´objectiu final és Botín i el Banc Santander.

Garzón comença el 2012 assegut en el banc dels acusats dues vegades seguides i per dues causes diferents. Li veurem comparèixer davant el Tribunal Suprem (TS) el 17 i el 24 d´aquest mes de gener, excepte imprevists. El propi processament, els seus advocats, els fiscals i la seva família, que són les fonts amb les quals ha parlat La Vanguardia per escriure aquestes línies, són conscients que el que decideixi aquesta alta sala, especialment sobre el cas de les escoltes de Gürtel,pot acabar amb la vida professional del jutge.

"No es pot oblidar que per al jutge la seva condemna és la seva mort professional. En el cas de les escoltes la presumpció d´innocència no ha pesat el que havia de, doncs l´acusador ha de demostrar la seva acusació. Aquí s´ha invertit la càrrega de la prova i el jutge ha de demostrar la seva innocència", van explicar fonts del cas.

La carrera de Garzón està, a data d´avui, eventualment destruïda per una dràstica decisió d´uns companys seus que ho van apartar del jutjat en una mesura que, encara que legal, va deixar -insisteixen- ferida la presumpció d´innocència. Ara, si el TS resol condemnar pels casos que veurem, Garzón quedarà definitivament inhabilitat professionalment i sense dret a recórrer.

Sobre Garzón pengen tres causes en cadena que, cronològicament, van arrencar amb tota la seva força quan es va fer càrrec del cas Gürtel. El jutge va instruir l´assumpte Gürtel arran d´una investigació iniciada el 04/ 08/ 2008 per la Fiscalia Anticorrupció després d´una denúncia de persones vinculades al Partit Popular. I els tres casos tanquen tan estranyes circumstàncies que semblen obeir a un atac personal.

Per enfocar l´assumpte amb una perspectiva general que apunti cap a l´anterior afirmació, cal assenyalar que en cap dels tres assumptes hi ha acusació del fiscal, un fet al que caldria sumar que tots els processos es van engegar per un grup de jutges que en la seva majoria han acabat recusats per ser art i part de les causes.

Un cas sense fiscal i només sostingut per una acusació particular és relativament habitual a Espanya, però tres diferents en els quals l´acusat és la mateixa persona i a més jutge notable constitueixen un fet insòlit que hauria de cridar l´atenció. Com pugues haver-se atès que un jutge s´enfronti a la Justícia amb l´oposició expressa en tots els casos del ministeri fiscal, que és el representant de la ciutadania i que està obligat per llei a promoure l´acció de la Justícia i vetllar per la independència del tribunal? Els fets apunten com a resposta a aquest interrogant la consideració de les tres acusacions com si anessin una sola. Un exemple: durant 2009 el TS va tramitar la denúncia del sindicat ultradretà Mans Netes per la investigació dels desapareguts del franquisme i simultàniament va practicar diligències sobre els cursos de la Universitat de Nova York ocultant a Baltasar Garzón durant vuit mesos que ho estava investigant. I hi ha més fets del mateix caire que només podem repassar parcial i succintament.

Vegem. El dia 17 començarà el primer judici contra Garzón. En aquest procés el jutge s´enfronta a una acusació de prevaricació per ordenar en 2009 intervenir les converses dels capitosts de la trama Gürtel quan parlaven amb els seus advocats a la presó. Diu l´article 51.2 de la llei general penitenciària que les comunicacions dels interns amb els seus advocats només podran ser intervingudes "per ordre de l´autoritat judicial i en supòsits de terrorisme".

Per a Garzón han interpretat que havien de donar-se els dues condicions alhora. És a dir, que el delicte fos terrorisme i que la intervenció l´ordenés un jutge. Però resulta que en rellegir el text de la llei sorgeix una altra interpretació que ve donada per la conjunció copulativa que conté. Ien aquest altre suposat la llei permetria intervenir tant a criteri del jutge com en els delictes de terrorisme. En qualsevol cas, és un tema interpretable i no s´entén bé que Garzón hagi estat suspès cautelarment per això. Clar que amb la seva suspensió Gürtel es va anar de les seves mans.

El més sorprenent és que aquest tipus d´escoltes s´han produït més vegades sense que processessin a cap jutge. Que es tracti de Gürtel té a veure en el processament de Garzón? Ningú s´atreveix a respondre si no és en estricte off the record.

Igualment és molt estrany que sigui Garzón l´únic processament per aquestes escoltes quan la petició de les reiterades intervencions telefòniques les van sol·licitar la policia i dos fiscals que no han estat processats i quan un altre jutge, Antonio Pedreira, va autoritzar la seva pròrroga sense cap conseqüència en contra seva. Fuentes de la fiscalia de l´Audiència Nacional expliquen que és molt discutible que Garzón no tingués la potestat d´intervenir els telèfons dels dirigents de Gürtel per evitar la comissió de nous delictes, amb l´excepció, com va fer, que la intervenció preservés el dret de defensa. En qualsevol cas, afirmen, "moltes vegades el Suprem anul·la escoltes i no per això processa al jutge. Si així es fes hi hauria ara mateix desenes de jutges processats".

Quan el ressò del primer judici encara no s´hagi apagat, arrencarà, el 24 de gener i també en el TS, la vista per presumpta prevaricació en la seva investigació pels denominats crims del franquisme comesos entre 1936 i 1975.

De nou una ràpida cronologia emmarca un procés atípic. Al desembre de 2006, una vintena d´associacions van presentar denúncies per "detenció il·legal" de 30.000 persones. Al setembre de 2008, Garzón va demanar les llistes de les víctimes i a l´octubre va admetre les denúncies del que va considerar crims contra la humanitat. Va investigar i al novembre va determinar que els responsables havien mort.

Llavors es va inhibir en favor dels jutjats territorials, al·ludint en el seu escrit a un pla sistemàtic del franquisme per a l´eliminació d´oponents polítics. Després, la Sala penal de l´Audiència Nacional va decretar que Garzón mancava de competència per investigar les desaparicions del franquisme (però sí per investigar els de Xile i Argentina) i al maig de 2009 el sindicat Mans Netes va presentar una querella que va reproduir sense pudor les actuacions del jutge Luciano Varela que entenia de l´assumpte.

El cas arriba ara a la seva fi sense fiscal, amb l´acusació de Mans Netes, un sindicat el secretari general del qual ha estat distingit com Caballero d´Honor de la Fundació Francisco Franco per la seva denúncia contra Garzón.

8-I-12, E. Martín de Pozuelo, lavanguardia