gran manifestació abertzale a Bilbao

Una manifestació multitudinària va recórrer el dissabte els carrers de Bilbao exigint la fi de la dispersió dels presos d´ETA i el seu acostament a presons basques, més de dos mesos després que la banda armada decretés la fi de la seva activitat armada per un País Basc independent.

 

La marxa, la primera d´aquest tipus després de l´arribada al poder del Partit Popular, que s´ha mostrat poc inclinat a un canvi en la política penitenciària, va transcórrer en silenci per decisió dels seus organitzadors després que un acte judicial ordenés a l´Ertzaintza la seva dissolució si s´exhibien fotografies de presos o es proferien proclames a favor dels mateixos. Durant la marxa, no obstant això, van poder escoltar-se nombrosos crits proindependencia.

Photo

 

La manifestació se celebra tradicionalment en els primers dies de gener convocada per Etxerat, el col·lectiu de familiars de presos d´ETA, encara que en aquesta ocasió va ser una plataforma ciutadana denominada "Egin dezagun bidea" (Fem junts el camí) l´organitzadora de la marxa que va partir a dos quarts de sis de la tarda de la Plaça de la Casella a Bilbao.

 

Cinc llargues files de familiars de presos d´ETA abillats amb el mocador blanc característic d´aquest col·lectiu, van encapçalar la manifestació després de la qual es va situar la pancarta amb el lema en anglès i en basc "Eskubide Guztiekin euskal presoak Euskal Herria" (Amb tots els seus drets, presos bascos al País Basc).


 

Prèviament a l´inici de la marxa, comandaments de l´Ertzaintza es van dirigir als organitzadors, entre algunes xiulades dels manifestants, per comunicar-los l´acte judicial que els obligava a dissoldre la marxa si es realitzaven proclames a favor dels presos o s´exhibien fotos dels mateixos


En un manifest que, segons els organitzadors, ha rebut més de 15.000 adhesions individuals i de col·lectius bascos, però també procedents d´altres regions espanyoles i d´altres països, se situa al col·lectiu de presos com una de les "conseqüències del conflicte" i es considera que el canvi de la política penitenciària és prioritari en l´agenda política.


El president del Govern, Mariano Rajoy, que va arribar al poder amb majoria absoluta després de les eleccions generals del 20 de novembre passat, va dir en el seu discurs d´investidura que el seu partit no estava obligat a donar cap pas respecte a ETA i que era l´organització armada la que havia d´anunciar la seva dissolució.


En representació de l´esquerra independentista basca, Marivi Ugarteburu, va reclamar a Rajoy que "miri ben la fotografia d´aquesta manifestació perquè no es tracta d´una minoria, d´una signatura ni de dues".


"Ens ajuntem persones de molt diferents ideologies en una petició comuna: que es donin passos per acabar amb la política carcerària, passos que s´haurien d´haver donat ja dins de la legislació vigent", va afegir Ugarteburu durant el recorregut que va comptar amb un ampli dispositiu policial.


 

FI DE LA DISPERSIÓ

 

 

Els convocants de la marxa van reivindicar la fi de la dispersió i el trasllat a presons basques dels presos d´ETA, la derogació de la doctrina Parot, la posada en llibertat dels reclusos que hagin complert tres quartes parts de la seva condemna i la dels presos greument malalts.


El col·lectiu de familiars de presos xifra en 665 el nombre de reclusos empresonats per integració o col·laboració amb ETA. Segons les seves dades, 175 haurien complert les tres quartes parts de la seva condemna i altres nou sofreixen malalties greus o incurables. A més, 56 membres del col·lectiu es veuen afectats per la doctrina Parot, una sentència del Suprem per la qual la reducció de penes per beneficis penitenciaris s´aplica respecte de cadascuna les condemnes i no sobre el màxim legal permès de permanència a la presó, que és de 30 anys.


D´aquest grup integrat en el col·lectiu de presos d´ETA, encara que ells es denominen presos polítics (EPPK en les seves sigles en basca), vuit reclusos romanen ingressats en presons basques i 514 es troben repartits per 27 presons espanyoles. Altres 139 presos es troben en 26 presons franceses, i a més hi ha altres quatre presos repartits en presons d´Irlanda, Anglaterra, Mèxic i Portugal.


Etxerat exclou del seu recompte a gairebé una quarentena de presos que s´han autoexcluido o han estat expulsats del col·lectiu en diferents moments bé per qüestionar l´activitat armada d´ETA o per haver demanat perdó per les seves accions.


El col·lectiu Dignitat i Justícia havia sol·licitat la prohibició de la marxa en considerar que podria "ser constitutiva d´un delicte d´enaltiment del terrorisme" per l´exhibició de fotos de presos. Un acte del jutge Fernando Gran Marlasca de data 30 de desembre permetia la celebració de la manifestació però instava a l´Ertzaintza a adoptar "les mesures precises per evitar l´exhibició de fotografies de presos de l´organització terrorista ETA, bé d´associacions il·legals del seu entorn".


 

NEGATIVA A DEMANAR PERDÓ

 

 

D´altra banda, en la seva edició del dijous, el diari Deia va donar a conèixer una publicació interna dirigida al col·lectiu de presos d´ETA, datada a l´octubre en la qual ETA exigeix als seus presos que es neguin a demanar perdó i a reparar el dany fet.


Encara que existeix un procés de debat dins del col·lectiu les conclusions del qual podrien conèixer-se aquest mateix mes, i s´especula amb que hi hagi un canvi de postura pel que fa a qüestions com a penediment i víctimes, la veritat és que fa només tres mesos el EPPK rebutjava pagar els danys a les víctimes i demanar perdó i al·ludeixen breument a la possibilitat de crear una associació de damnificats provinents únicament de les seves files.


Aquesta és la raó per l´alguns membres d´ETA presos han estat exclosos del col·lectiu oficial, com va ocórrer en el cas de Valentín Lasarte, condemnat a més de 370 anys de presó per ser corresponsable, entre altres atemptats, de l´assassinat del dirigent del PP basc Gregorio Ordóñez.


La seva declaració el passat any en un judici de l´Audiència Nacional li va valer l´exclusió: "Penso que a totes les víctimes de qualsevol dels dos costats hauria de donar-se´ls reconeixement. Per això, demano perdó i sento molt els atemptats que vaig cometre", va dir llavors Lasarte.


La política de dispersió de presos d´ETA, la supressió de la qual ara es reivindica, es va engegar en 1989, després del fracàs de les converses d´Alger i sent Enrique Múgica ministre de Justícia. La mesura va ser recolzada en un primer moment fins i tot pel PNB i tenia com a objectiu permetre als presos d´ETA crítics i que volien reinserir-se allunyar-se del control que exercien a les presons els membres del sector més dur de la banda.


L´últim acostament de presos a presons basques es va produir en 1998 durant la treva de 1998. En aquells anys el Govern del PP va traslladar a presons properes al País Basc a uns 190 presos d´ETA. El responsable d´Institucions Penitenciàries que va planificar la mesura era llavors Angel Yuste, el mateix que al nou Govern de Rajoy ha estat designat per al càrrec.


En un balanç realitzat aquesta setmana per l´Associació de familiars de presos d´ETA, Etxerat, els seus portaveus van reconèixer que en "les últimes setmanes" s´estaven produint "tímids canvis en positiu" en política penitenciària, com el "reagrupament en mòduls" dels reclusos en nombroses presons.

8-I-12, reuters