S´han fet públics els sous dels directius d´algunes de les caixes que han rebut ajudes de l´Estat. És a dir, de les entitats financeres que sobreviuen gràcies a l´obligada contribució de la ciutadania. Sorprenents per a la gent corrent són els 2,34 milions d´euros anuals que s´embutxaca el president de Bankia, Rodrigo Rato, seguit per altres executius d´altres caixes amb quanties també escandaloses. No només pels milers d´aturats sinó per els qui encara poden treballar, sustentar-se i potser estalviar una mica...
A la fi del segle XVIII, Adam Smith escriu La riquesa de les nacions, i també, La Teoria dels sentiments morals, perquè l´economista escocès és així mateix un moralista preocupat pel benestar general. Rebutjant les restes de feudalisme que es neguen a desaparèixer, Smith propugna un ordre social en el qual el mercat, funcionant correctament, aconseguirà que "la riquesa general s´estengui fins a les últimes classes del poble". Parla d´una "societat ben governada" en la qual, sent que tot contracte laboral és fruit d´una relació entre no iguals, l´Estat cuidi de l´interès general i, en conseqüència, millori les condicions de vida dels treballadors.
Adam Smith, tan fragmentària i interessadament citat pels neoliberals, què opinaria d´una desigualtat com l´esmentada? Com qualificaria un Estat, uns governants, que la permeten i la sustenten? I es preguntaria on han extraviat la moral els uns i els altres.
6-I-12, Eulàlia Solé, sociòloga i escriptora, lavanguardia
