Setmana marcada pel sorteig de la loteria i pel repartiment de les carteres ministerials. Televisivament són dos gèneres clàssics, que molts interpreten com un déjà vu caspós ancorat en el passat. La pedrea ministerial mereix un tractament audiovisual que evoluciona a pas de tortuga. En mans d´un president bocamoll, la prèvia s´eternitza. Cada mitjà de comunicació busca reafirmar-se en la proporció d´encerts buscant futures influències. La televisió no pot abusar tant de l´especulació i ha de limitar-se a fets consumats i al protocol dels juraments i les consultes amb el Rei, i això es tradueix en imatges d´homes i dones aparentment importants somrient i felicitant-se. La loteria, en canvi, és una altra història. El periodista no practicant i megaproductor televisiu Jordi Bosch explicava que, fa uns anys, l´empresa Gestmusic va mantenir negociacions amb els directius de la loteria per canviar la presència telegénica del sorteig. En lloc de reafirmar-se en l´anacronisme antropològic, la sordidesa de segons quines imatges i una esclerosi conceptual evident, proposaven transformar l´esdeveniment en un xou dinàmic i modern. Però, en l´últim moment, l´aposta renovadora es va frenar per excés de prudència i es va mantenir un classicisme que, d´altra banda, funciona.
El sorteig de la grossa deu contenir una d´aquests senyals d´identitat inconfesables de l´ànima col·lectiva que impedeixen una evolució racional. Un altre exemple: les desfilades militars. No han evolucionat i no crec que Gestmusic pogués canviar-los (encara que imagino una possible alternativa, amb un jurat format per Risto Mejide, Àngel Llàcer, José Luis Moreno i Santiago Segura comentant els uniformes i la marcialitat de cada companyia, criticant feroçment el pelatge de la cabra de la Legió, amb concursos de SMS per endevinar l´ordre d´aparició dels diferents exèrcits). Quant a l´ús omnipresent del concepte caspa aplicat a aquest tipus de mogudes, va néixer com una interpretació crítica presumptament corrosiva, però, amb el temps, ja forma part del gènere. La contradicció radica que, d´una banda, la loteria és un esdeveniment el bastant popular per tenir-ho en compte, però, per un altre, ofèn els principis estètics i ètics d´una part del periodisme que, de vegades, cau en l´esnobisme vintage o freak. Repetir que una determinada activitat humana és casposa no ha canviat en gens la realitat criticada, però sí aconseguirà que, molt ràpid, els que utilitzem l´adjectiu caspós acabem sent, conscientment o no, cada vegada més casposos. Les empreses de xampú anticaspa haurien d´aprofitar aquest fenomen per, en dies com el dijous, reforçar les seves campanyes.
De les imatges de la espumosa i efervescent alegria guanyadora i de les frases tòpiques que expressen l´eufòria del moment, tampoc podem fiar-nos. Fa anys que els fotorreporters ens van descobrir que, quan arribaven al lloc dels fets, de vegades portaven les ampolles de cava perquè la foto fos més espectacular. Els que han guanyat un premi estan tan contents que col·laboren i participen en la construcció artificial d´una imatge aparentment real i espontània. Amb els anys, la comèdia més o menys preparada es converteix en gest a imitar i, sense saber-ho, els guanyadors repeteixen el ritual amb una naturalitat autèntica. De manera que, al final, ja no sabem què és espontani, artificial, caspós o anticaspós.
24-XII-11, Sergi Pàmies, lavanguardia