Lisa Randall, cosmóloga y física cuántica.
Vaig néixer a Nova York fa alguns anys, i viu a la Universitat d´Harvard. Sóc física de partícules i cosmóloga. Estic soltera i sense fills. Política? Tant de bo anés més racional. No tinc fe religiosa. Trobarem partícules que confirmaran les dimensions extres del cosmos.
Creu vostè en partícules invisibles i intangibles.
No creo: sé que existeixen.
Com ho sap?
Indicis, models teòrics, projeccions matemàtiques...
I a quines conclusions arriba?
Existeixen universos ocults.
On?
Aquí.
Altres mons, però dins d´est?
És una manera poètica de dir-ho.
Digui-m´ho a la seva manera.
El cosmos té dimensions extres.
Què entén per dimensions extres?
Altres dimensions més enllà de les tres que experimentem cada dia.
Des de quan ho sap?
Es va plantejar tal possibilitat fa gairebé un segle, i treballs dels últims anys ens ho confirmen.
Quins treballs?
Els que busquen unificar totes les forces de la física, la teoria de cordes, les branas...
Què són les branas?
Altres plànols de la realitat, altres dimensions.
Expliqui-m´ho perquè s´entengui.
Imagini una cortina de dutxa.
Bé.
Imagini unes gotetes d´aigua lliscant-se per aquesta cortina.
D´acord.
Viatgen pel plànol de la cortina, i per a les gotetes només existeixen dues dimensions.
Sí.
Per a nosaltres, que les veiem, hi ha tres dimensions: veiem les gotes des d´una tercera dimensió, desconeguda per a elles.
Entès.
Anàlogament, si nosaltres som com aquestes gotes, a més de les tres dimensions que captem, existeixen unes altres.
Quantes?
No se sap. Potser nou o deu dimensions més, segons la teoria de cordes...
Com són?
Algunes són molt petites, unes altres són molt grans. Estan enrotllades, o arquejades... M´interessen les que són el bastant grans com perquè detectem el seu influx.
Quin influx?
En la força de gravetat, pel que no hi ha explicació satisfactòria... si no considerem l´influx d´una altra dimensió. És el mateix per a altres fenòmens rars del cosmos.
Què li fascina més del que investiga?
Tot! Em resulta fascinant la possibilitat d´entendre l´univers, de conèixer els elements que ho constitueixen: he arribat a la conclusió que hi ha una dimensió extra infinita.
Infinita?
És l´única solució coherent per encaixar certs efectes físics que resultaven inexplicables d´una altra manera.
L´estètica d´una solució pot encegar a un científic?
La bellesa no és garantia de gens, però anima a continuar indagant.
Pugues una equació ser tan bella com un poema?
La creativitat és tan determinant en matemàtiques com en poesia.
Les idees, els somnis... guarden alguna relació amb aquestes dimensions extres?
No tinc resposta per a això.
Quina partícula és la més elemental de l´univers?
Els quarks i els leptons són els constituents fonamentals de la matèria visible. Però és probable que hi hagi més coses.
Què vol dir?
Afinant la tecnologia actual, podríem descobrir noves partícules elementals. Amb el colisionador de partícules de Ginebra trobarem –calculo que en menys d´un any– partícules que confirmin les dimensions extres del cosmos.
Confirmaran que els neutrinos són més ràpids que la llum?
Cal seguir contrastant aquests experiments. Si fossin correctes, evidenciarien una teoria subjacent a la d´Einstein, sense invalidar-la per això.
Què li il·lusionaria trobar?
Alguna cosa sobre la naturalesa de la matèria fosca. La matèria fosca interactua amb la gravetat, però no amb la llum.
Què és la matèria fosca?
Només el 4% de l´univers és matèria: els estels, el Sol, els planetes, vostè i jo... El 23% de l´univers és matèria fosca.
I el 73% restant?
Energia fosca, l´energia del buit, un camp que ocupa tot l´espai...
Em perdo...
A més, per a cada partícula hi ha una antipartícula, íntimament relacionades ambdues: hi ha matèria i antimatèria.
Quin és la seva partícula favorita?
Dels sis tipus de quark que coneixem, m´interessa especialment el top, que és el quark més pesat, amb més massa.
Apareixerà Déu en el colisionador?
És bastant improbable.
No hi ha risc que el colisionador creu un forat negre i un cataclisme?
Un forat negre apareixeria i desapareixeria a gran velocitat. No hi ha cap perill, ja, ja... De fet, el centre de la nostra galàxia, en un dels braços de la qual estem, és un forat negre.
Glups.
No es preocupi per això: hauríem de preocupar-nos més d´altres coses!
De què?
Del futur de la democràcia, per exemple.
Els seus ulls molt blaus estan veient coses invisibles, dimensions ocultes del cosmos: la seva mirada canvia la nostra visió de l´univers. Les seves troballes en el camp de la física quàntica i l´astrofísica la converteixen en una dels científics més citats del moment. Publica Universos ocultos. Un viaje a las dimensiones extras del cosmos (Acantilado), i m´anuncia un llibre sobre les implicacions entre ciència i art: "Ser científic és també un art", aventura. Lisa Randall, molt observadora, pondera el color verd d´una part de la muntura de les meves ulleres: és un esperit molt curiós, inquiet i de penetrant intel·ligència: "Ciència i art són dues maneres d´aproximar-se a la realitat".
22-XII-11, Víctor-M. Amela, lavanguardia