Teruel: pionera condemna contra la Mutilació Genital Femenina

Fins ara la policia havia actuat preventivament per evitar que algunes famílies enviessin a les seves filles a un país centrafricà durant les vacances i sotmetre-les a una ablació. També s´havia actuat sobre el terreny per conscienciar als pares sobre els perills i la conculcación de drets per a la menor, però és el primer judici amb condemna final.

La justícia espanyola ha afrontat per primera vegada un delicte fins ara mai contemplat. L´Audiència de Terol ha condemnat a sis anys de presó al pare de la nena que va ser sotmesa a ablació (mutilació genital) vuit mesos després del seu naixement, i a altres dos anys a la mare en entendre que aquesta va incórrer en una conducta errònia perquè desconeixia que aquesta pràctica era il·lícita a Espanya.



La sentència argumenta que el matrimoni, tots dos de nacionalitat gambiana, van decidir de comú acord, "bé directament o bé a través d´una persona d´identitat desconeguda", extirpar el clítoris a la seva filla moguts per les seves creences religioses i culturals. I aquesta pràctica la van dur a terme en territori espanyol on està prohibida.

El tribunal considera que l´acusat, Mamadou D., era coneixedor de la prohibició de l´ablació a Espanya, encara que "no la va acceptar com a tal pel pes que van tenir en ell les seves creences o la pressió del seu grup social". En el cas de la seva esposa, Nyuma S., no era conscient d´aquesta prohibició i per això se li rebaixa la condemna sol·licitada. Els magistrats imputen al matrimoni un delicte de lesions amb mutilació genital per una pràctica que, segons argumenten, "persegueix controlar la sexualitat de la dona". Adverteixen també, que a més de la "perillositat" que comporta l´ablació, a causa que es duu a terme en condicions que "no solen ser higièniques", genera a les dones afectades seqüeles que es perllonguen al llarg de tota la seva vida com a traumes, infeccions vaginals, lesions renals, depressió, ansietat i tumors. Per al tribunal, "resulta evident que per a la societat espanyola l´ablació del clítoris suposa una de les pràctiques més detestables que pot realitzar una societat contra les seves nenes, doncs va en contra de la dignitat de les dones i dels seus drets com a persona".



L´Audiència descarta, com argumentava la defensa, que la mutilació li va ser practicada a Gàmbia entre el 20 de novembre del 2009 i el 25 de maig del 2010, quan la menor ja residia a Alcanyís amb els seus pares. També rebutja els arguments de la defensa per eximir de responsabilitat als seus clients en entendre que el "pes de la tradició" esgrimit pel lletrat "és totalment insuficient" per alliberar de culpa al matrimoni.

S´empara el tribunal en la llei orgànica del Poder Judicial de 1985, que en la seva exposició de motius al·lega que el fet que les mutilacions sexuals siguin una "pràctica tradicional" en alguns països "no pot considerar-se una justificació per no prevenir, perseguir i castigar semblant vulneració dels drets humans".

17-XI-11, red, lavanguardia