els Germans Musulmans abandonen Tahrir

- Tahrir planta cara a la Junta Militar egípcia, 22/23-XI-11
- ´El poder militar a Egipte´, Robert Springborg 
- ´El futur d´Egipte´ (I), Fawaz A. Gerges 
- ´El futur d´Egipte´ (II), Fawaz A. Gerges 

Una multitud clamava ahir contra la junta militar a la plaça Tahrir, però els Germans Musulmans no estaven allí: els islamistes resaven en la mesquita d´Al Azhar pel "alliberament" de Jerusalem. Fins i tot la Veu de la Joventut Palestina, a través de la seva pàgina de Facebook, es va mostrar perplexa i va rebutjar que "s´usi Al Aqsa i la causa palestina per atacar la revolució a Egipte".

Per primera vegada des de la caiguda de Hosni Mubarak al febrer, els Germans Musulmans han donat l´esquena a Tahrir, convertida de sobte en un obstacle en el seu camí al poder.



El curiós és que aquesta segona revolució egípcia va esclatar fa una setmana quan els islamistes -no només la confraria sinó també els seus aliats més radicals, els salafistes- van convocar una gran manifestació contra la junta militar, després que se sabés que l´exèrcit pretenia arrogarse el paper de "guardià de la legitimitat constitucional" en la futura Carta Magna. Quan, ja de nit, les masses es van anar a casa i a la plaça només quedaven grups de joves, es va produir l´atac de les forces de seguretat. La repressió va encendre una altra vegada la metxa.

L´interès dels Germans Musulmans per mantenir costi el que costi les eleccions legislatives del dilluns, en les quals es veuen favorits, ha pesat més que gens en el seu càlcul. Els ha portat a pactar amb els militars, donar el vistiplau al seu nou calendari de transició -encara que segueix ple d´ombres- i el dilluns van anunciar que no participarien en més manifestacions.



La confraria no ha parat de justificar la seva decisió des de llavors. En tots els actes que han celebrat pel país, algú se´ls ha apropat i els ha demanat explicacions. Argumenten que la seva participació en les protestes només hauria portat més repressió amb l´excusa de l´amenaça islamista i veuen una mà negra darrere de la violència en Tahrir com a maniobra per anul·lar les eleccions i torpedear la transició democràtica. Ahir, un membre dels Germans Musulmans va acusar en televisió a Israel i a Estats Units, dos bocs expiatoris infalibles al món àrab.

La decisió islamista d´abandonar Tahrir a la seva sort ha aprofundit les fractures en el si d´un moviment tan ampli com a divers. D´entrada, ha subratllat la creixent tensió entre la cúpula de la confraria i l´adreça del Partit Llibertat i Justícia (PLJ), la nova formació creada per concórrer a les eleccions. El secretari general del PLJ, Mohamed Beltagi, ha dit obertament que és un error, intuint que la credibilitat de l´islamisme queda qüestionada i per ventura pot perjudicar-li en els comicis. La veritat és que quan va desobeir als seus superiors i es va plantar a la plaça Tahrir la nit del diumenge, va ser expulsat per un grup de joves indignats amb la traïció islamista.



Hores després, la cúpula dels Germans Musulmans va emetre un comunicat desautoritzant-li i recordant que no és el portaveu del grup.

La més profunda és la fractura entre la vella guàrdia i les joventuts, que s´han negat a abandonar Tahrir. De fet, la bretxa generacional ha costat al partit diverses escissions en els últims mesos.

Cansat de xocar amb la cúpula pels seus "valors antiquats" i molt crític amb l´aliança amb els salafistes, Islam Lotfi, excap de les joventuts dels Germans Musulmans i qui va anar un dels líders juvenils de Tahrir en les protestes que van tombar a Mubarak, ha acabat formant el seu propi partit, més centrista i inspirat en l´islamisme moderat de l´AKP turc, amb altres joves antics germans. Concorren a les eleccions en la coalició La Revolució Continua, al costat de partits laics liberals i d´esquerra, i que aglutina a molts joves de Tahrir.

La ruptura intergeneracional no només afecta a l´islamisme. Batega darrere de la segona revolució que sacseja a Egipte, un país que està avui dividit com mai ho va estar en els dies de la revolta contra Mubarak. Molts dels joves que es manifestaven ahir a la plaça Tahrir explicaven que, en canvi, els seus pares havien anat a Abasiya, on s´havia organitzat una contraprotesta en suport a la junta militar.

26-XI-11, G. Saura, lavanguardia

En un comunicat, el Consell Suprem Militar ha cridat a "els honorables ciutadans egipcis" a detenir a tota persona que els resulti sospitosa, entre al·lusions constants en la televisió pública a la suposada infiltració d´espies estrangers per sembrar el caos a Egipte. És una estratègia que també va usar Mubarak en els seus últims dies en el poder i que, com ocorre ara de nou, es va traduir en agressions a estrangers i periodistes. L´investigador del centre Brookings Shadi Hamid, egipci-nord-americà, explicava ahir en el seu Twitter que un taxista li va lliurar violentament a la policia en notar que era estranger. Li van deixar anar després d´interrogar-li.

26-XI-11, lavanguardia

Estats Units va abandonar ahir l´equidistància en què s´havia refugiat en els últims dies a l´hora d´abordar les tensions a Egipte. En un comunicat, el secretari de premsa de la Casa Blanca, Jay Carney, va instar als militars a cedir el poder "de forma completa" a un govern civil "tan aviat com sigui possible".

EE. UU. és un aliat i un benefactor de les forces armades egípcies, que durant el relleu de Hosni Mubarak el febrer passat van mantenir un contacte estret amb el Pentàgon. Durant la transició egípcia, Washington s´ha vist dividida entre l´aliança amb els militars, el suport a la democratització i el temor al fet que elements radicals - antiamericanos i antiisraelíes-controlin el poder.

26-XI-11, lavanguardia

El carrer que condueix al Ministeri de l´Interior és un camp de batalla, d´enfrontaments entre els joves de Tahrir i els agents de les forces de seguretat. Han estat armades barricades, filats als voltants del Ministeri, al costat de la Universitat Americana, vigilades per soldats amb cascos que separaven ahir als policies dels grups de manifestants. Aquest carrer, per a uns front de protecció del ministeri, per a altres línia de defensa dels ocupants de la plaça de l´Alliberament, s´ha convertit en el símbol de la lluita entre el poder militar i la revolució del poble.

Però si ahir, en aquest divendres batejat de la "última oportunitat", desenes de milers de manifestants van tornar a congregar-se en Tahrir per demanar, amb les mateixes paraules amb què van exigir la dimissió al febrer del president Hosni Mubarak, la renúncia del mariscal Tantaui i el final del Consell Suprem Militar, altres ciutadans, partidaris del règim, es van reunir en Abasiya, prop del Ministeri de Defensa, per recolzar la seva autoritat impugnada.

La divisió d´Egipte s´agreuja davant les eleccions del proper dilluns, que l´exèrcit, els Germans Musulmans i importants sectors de la població volen celebrar, mentre les forces liberals de l´oposició, animades amb l´esperit de Tahrir, i altres grups nacionals rebutgen o, almenys, desitgen boicotejar.

En previsió d´enfrontaments en el dia de les eleccions, ja s´han donat ordres de reforçar les patrulles militars que hauran d´ajudar a la policia a mantenir l´ordre públic entorn de les urnes. Les autoritats també van anunciar que, en lloc d´un únic dia com estava previst, la votació s´allargarà dilluns i dimarts.

El flamant primer ministre designat, Kamal Ganzuri, de 78 anys, que ja va ocupar el càrrec amb Mubarak, va fer saber que no formarà govern fins al cap de les eleccions. En un intent de negar ser una titella dels militars, Ganzuri va assegurar que "els poders que se m´han atorgat superen per molt a les quals s´han donat a cap altre gabinet", i que aconseguirà "prerrogatives completes per servir a Egipte"...

El nou primer ministre va exercir el càrrec entre 1996 i 1999, sota el president Mubarak, però després va prendre distàncies pel que fa a la seva política. Popular a Egipte, on li van arribar a qualificar de "ministre dels pobres", i fins a alguns activistes van arribar a proposar-li com a candidat a les futures eleccions presidencials, ara la seva designació ha estat molt mal acollida a la plaça Tahrir.

Milers de manifestants han tornat a arrelar-se a la plaça, aixecant tendes, organitzant-se per a una llarga estada, decidits a no abandonar-la fins a aconseguir la dimissió del Consell Suprem Militar i l´establiment d´un govern civil.

Diversos moviments de joves van presentar una llista de cinc noms per reemplaçar a Ganzuri, entre els quals es trobava el de Mohamed el Baradei. L´antic cap de l´Organisme Internacional de l´Energia Atòmica i premi Nobel de la Pau es va presentar ahir a la plaça i va ser aplaudit, encara que la seva força política és molt relativa a Egipte.

L´imant de la gran mesquita d´Al Azhar, Ahmed el Tayeb, en les seves pregàries del divendres va demanar que els militars renunciessin al poder i va animar als manifestants a continuar la seva ocupació. És una presa de posició contra el poder molt inusual d´una figura, el gran imant d´Al Ahzar, nomenat pel cap d´Estat.

En Tahrir, entre els seus rotlles i mentideros, creuaven grups de joves, de vegades tañendo els derbake o timbals cridant "Tantaui fora!", "Vés-te Tantaui!", amb els mateixos lemes que es van utilitzar contra el rais Mubarak.

En els bruts arriates de la rotonda de la mole grisa de la Mogama, símbol de la kafkiana Administració d´Egipte, entre blogueros coneguts, joves amb ordinadors i telèfons mòbils des dels quals envien els seus missatges en Facebook o Twitter, un professor universitari comentava que "el poder militar no té cap dret a dirigir la transició política, perquè representa la continuació del règim de Mubarak i constitueix la seva vella guàrdia".

A una altra plaça de la capital, la de Abasiya, els partidaris del poder militar denunciaven que s´hauria tramat una conjura contra l´exèrcit i que el caos amenaça Egipte. La manifestació anti-Tahrir va ser també multitudinària, i tot va fomentant el viatge d´Egipte cap a la polarització i el cansament.

Els Germans Musulmans, que recolzen a la junta militar i la celebració de les legislatives, van convocar ahir una protesta contra Israel en la mesquita d´Al Azhar.

26-XI-11, T. Alcoverro, lavanguardia