Theodore Roosevelt va escriure que una gran democràcia ha de progressar per no deixar de ser o gran o democràcia. Aquest avís per a navegants del polític nord-americà té més d´un segle, però, per increïble que sembli, ha passat inadvertida fins ara al país. La campanya electoral a la qual hem assistit ha demostrat l´esclerosi de la nostra democràcia. El moviment del 15-M es va iniciar com a denúncia de la pobra qualitat del nostre sistema democràtic, alguna cosa que van reconèixer immediatament els partits, els qui van dir que prenien nota, però es veu que han perdut les anotacions. Els polítics haurien de ser els primers interessats a revitalitzar-la, però els aparells dels partits acaben sent estructures que es defensen per sobreviure, que lluiten perquè res canviï i que es resisteixen a una evolució que els afebleixi.
El més trist dels espectacles d´aquesta campanya ha estat el debat electoral entre Rajoy i Rubalcaba, que no ha servit per res. O pitjor, per demostrar la por a la llibertat de la nostra classe política. El seu va ser un cara a cara antic, avorrit, trivial. El dolent no és que el temor a perdre els tenallés, el pitjor és que les grans derrotades van ser la llibertat d´expressió i la informació als ciutadans. Produeix vergonya que els equips de campanya menyspreessin a Televisió Espanyola per organitzar el debat -quan és la millor TVE de la democràcia-, com si es tractés d´un territori comanche. A canvi, els contribuents vam haver de pagar 500.000 euros pel Palau de Congressos i la producció externa. Manuel Camp Vidal no va fer de moderador, sinó d´àrbitre de bàsquet cronometrant les intervencions. La professió periodística, que no viu els millors moments, hauria de rebel·lar-se davant aquesta falta de joc democràtic.
Igualment resulta ridícul mantenir la jornada de reflexió quan internet i les xarxes socials han fet saltar per l´aire la neutralitat d´aquest dia. Com és absurda la prohibició de publicar enquestes l´última setmana, quan les hem llegit en diaris d´Andorra o el Regne Unit, i després han estat reproduïdes en Twitter. A més, comença a ser agotador el debat sense resultat sobre la necessitat que hi hagi llestes electorals obertes, sobre que existeixi un major control de la corrupció política o que els ciutadans sàpiguen qui és el candidat al que poden demanar explicacions. També en aquests casos la tecnologia podria constituir una eficaç aliada. S´aprofiten els partits que a Occident les persones políticament informades oscil·len entre el 10% i el 25% dels ciutadans, però això no suposa que la resta empassi amb tot. Alain Touraine deia que si acceptem sense reserves la decadència de la política, el mercat regularà la vida col·lectiva. Doncs ja hem arribat a aquest punt i no sembla que hi hagi ningú disposat a posar remei
20-XI-11, Màrius Carol, lavanguardia