´Portes giratòries´, Josep Maria Ruiz Simon

Com a molts lectors segur que recorden, Alessio Rastani, un inversor de la City de Londres, es va fer famós després de confessar en un programa de la BBC que quan s´anava a dormir somiava amb una recessió que el faria ric. A l´emissió, aquest trader, a qui després alguns van voler fer passar per un impostor, afirmava que Goldman Sachs governa el món. Rastani es presentava ahir en una entrevista com un ferm partidari de la inversió en un mateix i, per aquesta raó, com un gran lector de llibres. Sens dubte, entre les seves lectures més o menys recents, s´han de trobar El Banc: com Goldman Sachs dirigeix el món, publicat en 2010 per Marc Roche, corresponsal a Londres de Le Monde, i recentment traduït al castellà, i Money and power. How Goldman Sachs came to rule the world, de William D. Cohan, editat fa amb prou feines uns mesos.

Les portes giratòries mitjançant les quals els directius de Golman Sachs surten de la banca privada per entrar a l´alta política i viceversa són els principals protagonistes d´aquests llibres i exemplifiquen amb noms i cognoms el rerefons oligàrquic de les polítiques de desregularització financera, de reformes estructurals i de privatitzacions d´aquestes últimes dècades. Els secretaris del tresor de les últimes administracions dels EE.UU., els comissaris i presidents de la Comissió Europea, els ministres de diversos països i presidents de múltiples bancs centrals estatals que han passat per elles il·lustren com pot arribar a ser de retòrica la distinció entre el poder polític i el poder econòmic.

Quan Roche i Cohan van escriure aquestes obres, Mario Draghi, vicepresident de la divisió europea de Goldman Sachs del 2002 al 2006, encara no era president del Banc Central Europeu. I Mario Monti, que en el 2005 va ser nomenat assessor del banc d´inversions, no havia estat triat per formar govern a Itàlia. Roche tampoc havia pogut llegir la notícia que informava que, un any després que Robert Zoellick, un exdirector administratiu de Goldman Sachs, fora triat president del Banc Mundial, el portuguès Antonio Borges, vicepresident i managing director de Goldman Sachs Internacional entre el 2000 i el 2008, havia estat nomenat per a l´adreça a Europa del FMI.

Que, en pocs mesos, les portes giratòries d´aquesta multinacional hagin permès l´accés a llocs clau en la gestió de la crisi a Europa a exconsellers o exdirectius d´un banc que va tenir un important paper en l´esclat de la crisi financera del 2008 i va participar activament en l´ocultació del dèficit grec ha situat amb raó la rondalla de la guineu que guarda les gallines entre els llocs comuns del moment. Però encara hi ha qui prefereix parlar de "governs tecnocráticos", com si la tècnica fos un territori asèptic i neutral i no un instrument que, com tots els altres, serveix als interessos d´aquells que l´hi apropien.

15-XI-11, Josep Maria Ruiz Simon, lavanguardia