Després de l´exabrupte del bromista Peces-Barba molta gent ha expressat la seva opinió sobre l´autonomia de Portugal, els bombardejos de broma i el sentit de l´humor dels catalans. A mi, de totes les seves paraules sornegueres m´interessa fixar la mirada en un simple pronom. Recordem-ho: "Jo sempre dic de broma què hagués passat si ens haguéssim quedat amb Portugal i no amb Catalunya (...) igual ens hauria anat millor". M´és igual quin dels dos sentits de quedar-se (romandre o apoderar-se) subjeu aquí. L´interessant és la partícula pronominal nos. No pas un Nos majestàtic, sinó un humil nos que remet a un nosaltres enigmàtic del que qualsevol català, voti a qui voti, està exclòs. Perquè, qui diantre forma el nosaltres del senyor Peces-Barba? Vet aquí el quid de la qüestió. És clar que els portuguesos no formen part del nosaltres que inclou el "ens hauria anat millor", però els catalans tampoc. I no obstant això, el senyor Peces (que, recordem-ho, en català és el plural de peça) és un dels pares d´una Constitució que no defineix en cap article el seu nos sense els altres ibèrics que el patriota Peces-Barba diu quedar-se o deixar anar en to jocós de festival de l´humor. Qui és capaç de definir l´abast d´aquest nosaltres?
3-XI-11, Màrius Serra, lavanguardia