Aquesta setmana vaig veure per la tele un alcalde de El Bierzo tot plorós amb unes butlletes d’apostes a la mà. A Cacabelos tenen un deute d’onze milions, quan el seu pressupost és de dos milions. Deuen a la companyia elèctrica, a la Seguretat Social, als bancs i han de tornar no sé quina subvenció. És a dir un desastre que amenaça directament les nòmines dels treballadors municipals i la viabilitat del Consistori. Ells han sortit als mitjans, però hi ha molts altres municipis que també passen mals moments per la despesa forassenyada que ha estat la marca del l’administració pública –a tots els nivells: municipal, comarcal, diputacional, autonòmic i central– d’aquests darrers temps.
A banda de deixar en mans de l’atzar la solució d’aquesta situació hauríem de redreçar el comptes per vies tradicionals. En primer lloc, demanar responsabilitats als que han aprovat i permès aquest nivell d’endeutament. Tothom que treballa amb diners d’un altre –en aquest cas amb els diners de tots– ha de rendir comptes de la seva actuació i això no ho fan els dirigents públics. No hem de permetre que el malbaratament públic quedi sense càstig, s’inclogui o no aquest –com ara demana la Defensora del Poble– com a delicte al Codi Penal.
18-IX, Cristina Sánchez Miret, lavanguardia
