- ´La política dels ulls grossos´, Quim Monzó
Repetir curs és car -per al país- i amb prou feines no serveix de res -a l’alumne-. Aquesta és la taxativa conclusió d’un estudi realitzat per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) sobre l’impacte de la repetició de curs en els resultats escolars fet públic ahir. L’OCDE, que agrupa els trenta països més desenvolupats del món, advoca per revisar aquest sistema -així com la transferència dels alumnes amb dificultats a escoles especials- i donar més autonomia als centres.
L’anàlisi dels experts de l’OCDE, realitzada a partir de l’últim informe PISA corresponent al 2009, constata una relació directa entre repetició de curs i fracàs escolar. "Els països que mostren un nivell de repetició elevat són igualment aquells on els alumnes mostren menys competències", subratlla l’estudi, on es calcula que "al voltant del 15% de la diferència de qualitat entre els països de l’OCDE són imputables a les divergències en el nivell de repetició".
Com a mostra d’aquesta correlació, els experts assenyalen que països com Corea, el Japó o Noruega, on cap alumne repeteix curs, són justament els que millors resultats obtenen en el PISA. En canvi, els països que se situen al capdavant quant al nombre de repetidors -com França, Luxemburg, Espanya, Portugal o Bèlgica- obtenen resultats més aviat mediocres. "La relació entre el medi socioeconòmic dels alumnes i els seus resultats és igualment més marcada als països amb forts nivells de repetició de curs, independentment del nivell de riquesa nacional", afegeix l’estudi. El sistema de repetició de curs agreujaria doncs, segons l’OCDE, les desigualtats socials dins de l’escola.
Als països de l’OCDE, la mitjana d’alumnes de 15 anys que han repetit curs almenys una vegada és del 13%, sent més marcat en primària (7%) i en el primer nivell de secundària (6%) que en el segon d’ensenyament mitjà (2%). Amb un 35% de repetidors, Espanya és un dels països europeus on aquesta situació és més acusada, només superat per França i Luxemburg.
Si la repetició sistemàtica de curs no sembla contribuir a eradicar el fracàs escolar és, en canvi, una opció amb un elevat cost econòmic. "A Bèlgica, Espanya i Holanda, aquest cost representa almenys el 10% de la despesa anual en primària i secundària, i el cost unitari pot assolir, i fins i tot sobrepassar, els 11.000 dòlars [uns 7.700 euros] per alumne", calcula l’informe, "La repetició de curs dels alumnes engendra costos, particularment el finançament d’un any suplementari de formació de l’alumne, però també el cost per a la societat de retardar almenys un any l’entrada d’aquest alumne al mercat laboral".
Els experts de l’OCDE arriben a semblants conclusions quan es tracta d’analitzar els resultats escolars en aquells països on els alumnes amb dificultats -ja sigui d’aprenentatge, ja siguin disciplinaris- són traslladats i reagrupats en centres especials, el que succeeix especialment en Àustria, Bèlgica, Grècia i Luxemburg.
14-VII-11, Ll. Uría, lavanguardia
Los países en los que la tasa de repetidores era la más alta, eran también aquellos en los que sus alumnos obtuvieron los peores resultados en las pruebas de PISA de 2009 y un 15 % de esos malos resultados se atribuyen precisamente al fenómeno de la repetición, destacó la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE).
Además, allí donde hay más repetidores, se da una mayor asociación entre malos resultados y los grupos socioeconómicos más desfavorecidos. El porcentaje medio de alumnos que habían repetido en la educación primaria o secundaria en la OCDE era en 2009 del 13 % de media, pero superaba el 25 % en Holanda (26,7 %), Bélgica (34,9 %), Portugal (35 %), España (35,3 %), Luxemburgo (36,5 %) y Francia (36,9 %).
También superaron ese umbral del 25 % otros países asociados al informe PISA: Perú (28,1 %), Trinidad y Tobago (28,8 %), Panamá (31,8 %), Argentina (33,8 %), Colombia (33,9 %), Uruguay (38 %), Brasil (40,1 %), Túnez (43,2 %) y Macao (43,7 %).
En el extremo opuesto, la repetición no existía en Japón, Corea del Sur o Noruega, y los repetidores eran menos del 3 % en Islandia (0,9 %), Eslovenia (1,5 %), Taiwán (1,6 %), Azerbaiyán (1,7 %), Kazajistán (1,7 %), Montenegro (1,8 %), Serbia (2 %), Reino Unido (2,2 %), Croacia (2,8 %) y Finlandia (2,8 %).
Pero además de la ineficacia académica, repetir tiene un alto costo por la necesidad de financiar un año suplementario de la formación de un alumno, pero también el retraso en su salida al mercado de trabajo.
Los autores del estudio, que han cifrado esos costos, calculan que llegan a suponer máximos del 13 % de los gastos de educación en Bélgica, del 11 % en Holanda, del 10 % en España o del 8 % en Alemania, frente a menos del 2 % en una docena de países.
En términos monetarios, supone más de 13.000 dólares por alumno en Bélgica, más de 12.000 en España o 10.000 en Holanda comparados con los menos de 2.000 en República Checa, Polonia, Estonia, Eslovaquia, Dinamarca, Finlandia, Reino Unido, Eslovenia, Islandia y, por supuesto, Noruega, Corea y Japón.
El estudio también pone en evidencia que los países en los que se transfieren alumnos a otros centros por sus flojos resultados escolares, problemas de disciplina o necesidades pedagógicas específicas tienen resultados académicos globales desfavorables.
En concreto, más de un tercio de las diferencias en las notas de PISA de unos países a otros tiene que ver con esas transferencias, que "tienden a favorecer una segregación socio-económica" y a concentrar a los estudiantes de orígenes desfavorecidos en los centros con medias más bajas.
Austria, Bélgica, Grecia y Luxemburgo son los países de la OCDE en los que más del 40 % de los alumnos son asignados a ese tipo de centros, y lo mismo ocurre en Colombia, Indonesia, Jordania, Macao, Qatar y Rumanía.
En el extremo opuesto esta práctica se limita a menos del 3 % de los estudiantes en Australia, Finlandia, Irlanda, Islandia, Noruega, Nueva Zelanda, Portugal y Reino Unido.
De acuerdo con la conclusión de la OCDE, los profesores de sistemas educativos en los que se recurre abundantemente a la repetición o a la transferencia a centros especiales de los alumnos con dificultades tienen menos incitaciones para ayudarles.
13-VII-11, larazon
