geopolítica regional i infraestructures paneuropees

cal que tornem als mapes. La partida es jugarà a partir d’ara a França i als laberints de la fase més crítica de la Unió Europea. Els interessos regionals francesos no tenen tanta retòrica com a Espanya –país de juntes excitades i greuges teatrals–, però són molt forts. A França no hi ha barons autonòmics; hi ha senyors de la política que es perpetuen a les alcaldies i als consells. Una aristocràcia republicana que sol compaginar el domini local amb el càrrec a París. Aquest és el cas del duc de l’Aquitània, Alain Juppé, alcalde de Bordeus i actual ministre de Defensa i Afers Exteriors. Juppé és l’home fort de la regió de França més interessada en la pacificació d’Euskadi i en el tren de mercaderies per Irun-Hendaya. El corredor atlàntic. La connexió amb el port de Bilbao, amb Madrid i, si és possible, amb Portugal, país cada vegada més allunyat del seu antic protector britànic. Com bé saben al Ministeri de Foment, el poderós duc de l’Aquitània –títol oficiós que fa anys va pertànyer al llegendari Jacques Chaban-Delmas– ha seguit molt de prop les deliberacions sobre els corredors ferroviaris europeus.

Temps de canvi. S’inicia, en tots els sentits, una nova etapa. Al País Basc, sens dubte, i també a la franja mediterrània. I a la França del sud. Cal tornar a estudiar els mapes del poder regional francès i enviar ambaixades. A Montpeller, a Nimes i a Lió.

23-X-11, Enric Juliana, lavanguardia


Aquitània