un nou partit llibertari, tercer a PolÚnia

El segundo triunfo consecutivo del liberal Donald Tusk, la nueva derrota del nacionalismo católico tradicional, la debacle de la antigua izquierda ex comunista y la espectacular ascensión de un nuevo movimiento liberal, laico y muy proeuropeo han marcado las elecciones legislativas en Polonia, unos comicios que, por todo ello, han significado un hito generacional y cultural en la democracia polaca que, habiendo cumplido 22 años, ha entrado de forma definitiva en la mayoría de edad.



Los resultados no dejan lugar a dudas. La Plataforma Cívica de Donald Tusk le ha sacado diez puntos a la oposición nacionalista y católica de Ley y Justicia, encabezada por Jaroslaw Kaczynski. Tusk podrá repetir coalición con el Partido Agrario para asegurarse una cómoda mayoría en el Sejm, la cámara baja del Parlamento.



Kaczynski, con apoyo de la jerarquía católica, lo intentó todo, pero, al final, la mayoría no ha apoyado su visión para un futuro de choques con Europa, especialmente con Rusia y Alemania, en aras de la preservación de un nacionalismo hoy anticuado.

La izquierda socialdemócrata (ex comunista), que dirigió el gobierno durante ocho años y tuvo un presidente durante otros diez, ha caído a su mínimo histórico con un 8% de los votos. Muy caro ha pagado su continuo menosprecio por temas importantes para la nueva generación de polacos, como el aborto, las parejas del mismo sexo, la igualdad de género, la laicidad de la vida privada y pública y la legalización de drogas blandas. Su antiguo electorado tampoco ha entendido la constante oscilación entre el liberalismo económico y el Estado de bienestar.

Y es que los jóvenes polacos, bien educados, emprendedores, modernos y europeos, están hartos de los paradigmas ideológicos del pasado, como la dualidad entre comunismo y anticomunismo o la identificación del nacionalismo con la tradición católica. Están cansados de las rencillas entre partidos que provienen de la época de Solidarnosc.

Este descontento lo ha capitalizado Janusz Palikot, empresario de éxito, filósofo y orador brillante y sin complejos a la hora de derribar tabúes. En poco más de un año su movimiento ha pasado de la nada a conseguir un 10% de los votos en las elecciones de ayer.

Palikot es muy crítico con Plataforma Cívica (fuerza de la que formó parte) y con los socialdemócratas. Los acusa de ser pusilánimes a la hora de defender las libertades individuales frente a los valores tradicionales.

La mitad de los parlamentarios del Movimiento Palikot no han cumplido aún los 30 años. Entre ellos están los primeros diputados homosexuales y transsexuales, así como las primeras feministas. La izquierda tradicional nunca los aceptó en sus filas. Ahora tendrán la oportunidad de pedir desde la tribuna del Parlamento, en voz alta y sin pelos en la lengua, un Estado laico que acabe con los privilegios de la Iglesia. No quieren más clases de religión en los colegios públicos. Exigen que se legalicen las parejas homosexuales, se equiparen los sueldos de hombres y mujeres, se amplíen los motivos para abortar y se legalice la marihuana.

El gran reto de Palikot es conseguir una fuerza política coherente y consistente. Pero, sea como sea, y al margen de los avances que consigan estos jóvenes, está claro que los diputados tradicionalistas, que son mayoría, deberán tenerlos en cuenta.

11-X-11, M. Stasinski, lavanguardia

Els polonesos liberals de Plataforma Cívica, que han governat Polònia durant els quatre anys anteriors, es van convertir ahir en el primer govern democràtic des de la caiguda del comunisme fa 22 anys que ha estat capaç de mantenir el suport popular i revalidar la majoria en dues legislatures seguides.

Segons els sondejos a peu d’urna, el govern liberal de Donald Tusk hauria obtingut el suport del 39,6% dels vots, i el seu adversari més aferrissat, el nacionalista Llei i Justícia, haurà d’acontentar-se amb un 30,1%. Entraran al Parlament tres partits més: el nou moviment popular i laïcista Palikot (10,1%), el partit agrari i el socialdemòcrata (7,7% i 8,2%,
respectivament).


Janusz Palikot

Lech Walesa, líder històric del moviment Solidarnosc que va posar fi al comunisme i primer president polonès en democràcia, quan va dipositar el seu vot a Gdansk, va manifestar haver triat Plataforma Cívica. “És la millor solució”, va dir Walesa, a qui el líder nacionalcatòlic Jaroslaw Kaczynski considera enemic seu.

Els liberals segur que hauran de buscar socis per governar. El més probable és que mantinguin la seva aliança actual amb els agraris, sempre que la quantitat d’escons de tots dos partits superi la meitat de la Cambra de diputats, és a dir, 230.

Com ja és tradició en la democràcia polonesa, només un 47% dels polonesos amb dret de vot en va fer ús, sis punts menys que fa quatre anys, quan una sobtada pujada de l’assistència de votants joves decidits a apartar del poder la nacionalcatòlica Llei i Justícia –després de gairebé tres anys de govern– va lliurar un còmode triomf als liberals amb gairebé un 10% d’avantatge sobre el partit de Kaczynski.

Aquesta vegada la nota principal de les eleccions va ser, d’una banda, un lleu desencant amb el govern liberal de Donald Tusk, i de l’altra, el cansament de molts polonesos amb la seva interminable batalla retòrica de desqualificacions mútues amb l’oposició nacionalcatòlica. Tot i així, amb el bon acompliment econòmic del Govern, que ha aconseguit mantenir Polònia coma únic país d’una UE que creix malgrat la crisi, va ser suficient per mantenir els liberals al poder, encara que obtenen entre 3 i 4 punts menys que en les eleccions anteriors.

Però la decepció amb la cautela del Govern, l’afartament de la guerra verbal amb l’oposició, i també una desfeta de la socialdemocràcia van alimentar una nova força contestatària, liberal respecte a l’economia i d’esquerres pel que fa a temes socials, com l’avortament, les parelles homosexuals, les drogues i el laïcisme de l’Estat.

De fet, el gran vencedor de les eleccions és el nou Moviment Palikot, que irromp amb força en la política parlamentària, unit no tant per una ideologia coherent com per la seva hostilitat envers els partits tradicionals. El seu líder, Janusz Palikot, de 46 anys, filòsof, havia fet una brillant carrera com a productor de vi i de vodka abans de ser elegit diputat l’any 2005 per la liberal Plataforma Cívica, on va ser una de les figures més destacades. Tanmateix, l’any passat es va produir el divorci.

Palikot ha passat a criticar Tusk pels seus titubejos i ambigüitat en temes com la liberalització de l’avortament (que avui es limita als casos de violació, perill per a la mare o defecte del fetus), la fecundació in vitro, la legalització de les parelles homosexuals i la igualtat de sexes. També pensa que Tusk hauria de ser més dur davant les ambicions polítiques i materials de l’Església. La jerarquia catòlica ha aconseguit saltar-se la justícia per recuperar, per un procediment fora del control públic, gran quantitat d’immobles requisats pel règim comunista.

Palikot, que no dubta a utilitzar les seves habilitats de provocador, trencador de tabús, molt liberal en l’economia i europeista, atreu, sobretot, joves cansats dels quatre partits tradicionals

10-X-11, M. Stasinski, lavanguardia