Luis del Rivero, propietari de Sacyr, continua fent de les seves. Heroi de l’economia postmoderna, posseeix el 20% de Repsol sense haver arriscat cap euro. Va aconseguir finançar l’assalt a Repsol amb l’aval de la seva constructora. Eren els temps del totxo d’or. Si voleu guanyar diners –va venir a dir en un fòrum d´empresaris– feu com jo. En comptes d’invertir en I+D, financeu operacions de gran volada, poseu en risc la vostra empresa.
Com en la faula de la cigala i la formiga, va arribar l’hivern de la crisi i la constructora Sacyr tremolava. Aquell 20% per cent de Repsol, però, era una gran assegurança. Per contenir l’ensorrament de la constructora i evitar més pèrdues de llocs de treball, el Govern s’hi va haver d’implicar. Es tractava de vendre aquell 20% a un bon postor. A Repsol, hi van estar a punt d’entrar-hi els russos (Lukoil), els indis (Essar) i els xinesos (Sinopec). Tots ells, naturalment, rivals estratègics d’Espanya en la insomne competició pel petroli, cada vegada més escàs. Per salvar aquell as de les finances, calia desprendre’s d’una empresa estratègica.
Al final Rivero s’ha aliat amb Pemex (que ha augmentat fins al 9,8% la participació a Repsol), la qual cosa li ha permès assetjar a Antoni Brufau (president en nom de Caixabank, amb un 13% de les accions). L’operació semblava que només
tenia un rerefons polític intern: un altre trumfo català perdut. Però un informe intern de Pemex ha revelat altres derivades. Aliant-se amb Luis del Rivero, la petroliera de Mèxic confessa que els guanys estratègics que assoleix gràcies a la petita inversió a Repsol (1.600 milions) li costarien, en un tracte normal, entre 10.000 i 30.000 milions. Més enllà de les sinèrgies i els beneficis directes, Pemex voldria obtenir sense esforç l’avançada tecnologia de perforació marina de pous petroliers que Repsol ha desenvolupat en aquests anys. Feliçment, segons explicava Conchi Lafraya ahir a La Vanguardia, sembla que Repsol podria adduir conflicte d’interessos i expulsar del seu consell els representants de Sacyr-
Pemex. No es pot servir a dos senyors.
Veurem com acaba la història de la lluita pel poder a Repsol. Però ja abans de saber-ne el final, cal deduir-ne una conclusió moral. Banquers, empresaris i executius d’alta volada han estat jugant amb interessos estratègics del país. Sabien que, si les seves frívoles acrobàcies financeres sortien malament, ja vindria l’Estat tot darrere a pagar el plats trencats. En època d’atur i de retallades, cal assenyalar amb el dit acusador també els empresaris que han jugat amb els diners de tothom. No es tracta de tallar caps per apaivagar els milions de ressentits per la crisi. Es tracta de recordar que, en una societat liberal, cadascú ha de carregar amb els seus morts. Aquest capitalisme que privatitza els guanys i socialitza les pèrdues no és capitalisme. És pura picaresca. És una caríssima caricatura.
23-IX-11, Antoni Puigverd, lavanguardia