el futbol espanyol, un Circ antiesportiu, onerůs i ruinůs

La lliga de les estrelles o la porqueria més gran no d’Europa sinó del món? En aquesta setmana de seleccions, amb l’activitat dels clubs sota mínims per culpa del virus FIFA, el debat s’ha instal·lat en el nostre futbol arran de les golejades del Barça i el Reial Madrid en els seus debuts.

L’espoleta del debat es va encendre dilluns a la nit, després de la pallissa del Barcelona al Vila-real (5-0). Fernando Roig, el seu president, es va mostrar molt crític a la llotja: “Si volen que hi hagi només dos partits, doncs que hi hagi dos partits, però això no és bo per al futbol. Em dono un termini de tres o quatre anys. O això canvia o matem el futbol espanyol”, va subratllar molt enfadat.



Roig atribueix la distància enorme que separa el potencial dels dos grans de la resta a un dels temes més controvertits del nostre futbol, el repartiment dels diners dels drets de les transmissions televisives, que tenen una distribució que només acontenta Barcelona i Madrid, que es reparteixen cada any i cada un uns 140 milions.

Ho explicava Fernando Roig després de la derrota: “Doneu-me quatre o cinc anys els diners que rep el Barcelona de les televisions i ja veurem si faig un equip que hi competeixi”.

Però si les paraules del president del Vila-real van ser dures ho van ser encara més les del president del Sevilla, l’advocat José María del Nido: “Hi ha algun aficionat que no digui que la lliga està prostituïda, adulterada, corrompuda? La nostra lliga no és la porqueria més gran d’Europa, sinó del món. És una lliga tercermundista”, va declarar a Radio Nacional.



I és que la golejada del Barcelona se sumava al 0-6 del dia anterior del Madrid a Saragossa, un resultat que va resultar fins i tot benèvol per als aragonesos. Ho va reconèixer el seu tècnic, el mexicà Javier Aguirre: “Ens n’haurien pogut fer catorze”. Jorge Valdano, fins al maig director general adjunt a la presidència del club blanc, ho explicava així: “El resultat parla bé del Madrid, però malament de la Lliga. Saragossa era un lloc on el Madrid de vegades perdia i sempre ho passava malament”.

No cal anar gaire lluny. Amb un equip d’una qualitat semblant i en un partit a la lliga passada de moltíssima més exigència (es va jugar al final del campionat i el Saragossa lluitava per salvar-se i el Madrid per no deixar escapar
el Barcelona) el Saragossa es va imposar al Bernabeu: 2-3. Les paraules de Del Nido van tenir resposta puntual en protagonistes del Madrid. Ramos va aprofitar la concentració de la selecció per contestar-li: “Si a Del Nido no li agrada la Lliga, que se’n busqui una altra”. Més mesurat, Xabi Alonso va negar la grossa: “La Lliga no és una merda. Al camí hi haurà ensopegades que marcaran la diferència”.



Esteve Calzada, sis anys directiu del Barcelona com a responsable de màrqueting i ara director general de Prime Time Sport, considera que “amb una sola jornada és massa aviat per treure conclusions, però és veritat que el model de repartiment dels ingressos de les teles s’incrementa negativament, i amplia les diferències entre els dos clubs més rics i els altres”.

Per a Calzada caldria reflexionar sobre el fet que “a la Premier disputin el títol quatre o cinc equips i allà tinguin una ràtio de 1,5/1 entre els que més ingressen i els que menys, i aquí la disputin dos i la ràtio sigui d’11/1”. L’exdirectiu assenyala, però, que “no tot es pot mesurar en termes d’ingressos. La gestió i la feina ben feta és una cosa fonamental i no tots els clubs ho fan bé. Després, cal no oblidar que estem parlant de futbol i influeix molt el factor sort”.

Esteve Calzada entén que el “domini de Madrid i Barcelona a la lliga serà llarg, però això no vol dir que la lliga no sigui competitiva ni tingui interès. Cada equip haurà d’atenir-se als seus objectius i per als seus aficionats això serà tan interessant o més que la lluita pel títol”.



El debat també ha arribat a la Federació. Dijous, quan va acabar la Junta Directiva, el president, Ángel María Villar, va mostrar malestar: “Estic amoïnat. No m’agrada el que està passant. Parlo de la tensió, de les diferències tan grans que hi ha a la competició i dels problemes econòmics. Cal veure què passa i trobar possibles alternatives”, va comentar.

No tot el futbol espanyol s’ha posicionat en la línia de Del Nido o Roig. El nou director esportiu de l’Atlètic de Madrid, José Luis Pérez Caminero, creu que “aquesta lliga continua sent molt competitiva”. El mateix president, Enrique Cerezo, colla un punt més el debat: “La culpa no és del Madrid ni del Barcelona sinó de la resta de clubs, que no fan res per canviar la situació”. Una dada podria explicar-ho. Dels 14 jugadors que va ocupar Pep Guardiola per golejar el Vila-real vuit eren del planter a cost pràcticament zero.

Davant una situació de bonança esportiva com la del Barcelona, el panorama general a l’elit és bastant ombrívol: el deute a Primera s’acosta als 4.000 milions, set clubs es troben en llei concursal i només sis estan al dia en els pagaments.

5-IX-11, C. Novo, lavanguardia