... perdura el vell i entranyable slow food de tota la vida. No té rea a veure amb cap militància filosòfica per la pausa sinó amb la tendència de molts negocis a practicar una lentitud ofensiva. Entres al restaurant i triguen a demanar-te què vols. Et serveixen tard i malament. Passa una eternitat entre el primer i el segon plat. Perden la noció del temps amb els postres i fan que la espera del puto compte es converteixi en una tortura. Tens temps de digerir dues vegades (i de fregar el doble tall de digestió) i de constatar que, en matèria de cuina, hem perdut massa valors ocupats en mitificar l´experimentació d´alguns cuiners però permetent la falsa sofisticació i una interpretació de la creativitat que sovint ha estat refugi de la frivolitat, l´estafa, la impostura, la ignorància i la incompetència.
12-VIII-11, Sergi Pàmies, lavanguardia