gravíssim perjudici al/del Tribunal Constitucional

El Tribunal Constitucional es va reunir dijous passat –segons sembla– per deliberar sobre el recurs d’empara presentat pel Partit Popular contra la sentència que adjudicava el regidor número 15 a Convergència i Unió. Al cap de poques hores o minuts el resultat de la seva deliberació transcendia a alguns mitjans de comunicació, molt abans que la sentència fos notificada a les parts compareixents. És a dir, contràriament a la seva obligació, el Tribunal no va preservar el seu deure de confidencialitat i algú va informar del contingut i resultat de les seves deliberacions. Greu, molt greu; plou sobre mullat.

Què es pot suposar en un cas així? Sembla lícit sospitar que algú va voler informar anticipadament algun “amiguete” d’un resultat que li hauria d’interessar. És a dir, ens trobem davant l’aparença que el deure de confidencialitat s’ha trencat, per una possible manca d’independència. El que això representa des d’un punt de vista institucional i de seguretat jurídica és molt greu. I no és la primera ni la segona vegada que passa.

Massa sovint hem tingut coneixement de situacions semblants. Sembla evident que ningú podria discutir que el deure de confidencialitat que el Tribunal Constitucional està obligat a practicar no està sent respectat. I com s’ha dit, això pot afectar l’aparença d’una manca d’independència que dóna una gran fragilitat a les seves resolucions. Greu, molt greu.

No s’està ni estic parlant del contingut de la sentència. S’està fent referència a un valor fonamental –el de la independència del Tribunal Constitucional– que projecta damunt de tota la seva actuació una sospita que no convé a l’Estat de dret. Alguns polítics i també juristes han qualificat aquesta situació de desprestigi del TC. Això no seria rellevant; és molt més important la manca de seguretat jurídica que tot plegat projecta sobre l’Estat de dret.

Quan un tribunal no respecta ni compleix les seves obligacions, té molt poca autoritat moral per demanar als ciutadans que acatin les seves decisions. Quan els litigants coneixen per la premsa la sentència del Tribunal, molt abans que els sigui oficialment notificada, s’ha fet un gran perjudici als drets que li correspon emparar. Greu, molt greu.

19-VII-11, Miquel Roca Junyent, lavanguardia