No l’encertem del tot quan associem el problema de la corrupció únicament amb la política i l’anomenada classe política. De fet, gairebé tots incidim d’alguna manera en aquesta xacra que campa al seu aire per tot el territori espanyol i que erosiona el nostre sistema polític, econòmic i social.
Si bé és veritat que són relativament poques les persones o organitzacions que, de manera sistemàtica, formen part de l’entramat de la corrupció, també cal reconèixer que són algunes més les que indirectament hi tenen relació i se’n beneficien. Si realment volem eradicar la corrupció, el nostre gran repte com a societat rau en aquesta majoria de la població que fins al moment no s’ha distingit per estar decidida a combatre-la. Així va quedar demostrat en les darreres eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig, en què els candidats amb causes judicials obertes per corrupció, i les llistes electorals per les quals es van presentar, no van ser penalitzats en les urnes. Els analistes polítics ja ens havien avisat que la corrupció no passa factura electoralment. Amb tot, no deixa de ser una notícia molt dolenta que ho hàgim comprovat de nou, aquesta vegada en unes eleccions locals en què els ciutadans podem tenir un coneixement més proper del bagatge personal de cada candidat.
No estic afirmant que als ciutadans no ens preocupi la corrupció. La rebutgem i ens en queixem, però no és un factor important a l’hora de decidir el nostre vot. Els partits haurien de percebre que un nombre creixent de ciutadans, independentment del partit que votem, estem disposats a excloure de les nostres opcions qualsevol llista electoral en què hi hagi candidats imputats per la justícia. Aquesta actitud representaria un pas important per canviar la situació.
Als directius de les nostres empreses els correspon fer un altre pas fonamental. Segons un estudi recent de la consultora Ernst and Young, un 90% dels executius espanyols està d’acord que els suborns i les pràctiques corruptes són justificables per guanyar un contracte o un negoci. En el conjunt d’Europa el percentatge és inferior –50%–, tot i que la xifra no ha disminuït des que es va fer l’enquesta anterior, fa dos anys. La situació de crisi econòmica, i l’acarnissada competició que genera, no ajuda que les empreses avancin en aquest àmbit.
Aquesta actitud de tolerància cap a pràctiques corruptes com els suborns en forma d’aportacions en efectiu, regals o serveis personals per conquerir els clients i d’aquesta manera assolir els objectius empresarials no és un tret exclusiu dels alts càrrecs. Segons l’estudi esmentat, un 82% dels empleats espanyols justifica aquest tipus d’actuacions no ètiques, i en aquest cas el resultat en el marc europeu és d’un 62%.
Qualsevol empresa que vulgui ser socialment responsable ha de tenir una política anticorrupció, donar-la a conèixer de manera clara als empleats i actuar amb contundència amb els que no la compleixin. Algunes empreses, encara molt poques, comuniquen en les seves memòries de RSE (responsabilitat social d’empresa) els acomiadaments duts a terme
per pràctiques de corrupció. És un primer símptoma, encoratjador encara que sigui minoritari, que es comencen a prendre seriosament aquesta qüestió i que les coses poden canviar.
10-VII-11, Ignasi Carreras, Director del Instituto de Innovación Social de Esade, lavanguardia