El que serà probablement el futur president de la Generalitat, Artur Mas, en el seu discurs d’investidura, s´ha compromès aquest dilluns a buscar el consens necessari per fer una Llei electoral catalana que “afavoreixi l´apropament de la política a la ciutadania i garanteixi l´adequada representació del conjunt del país”.
La promesa de Mas vol donar resposta a una de les grans assignatures pendents de Catalunya des de la recuperació de l’autogovern: És l’única Comunitat Autònoma de l’Estat que no té llei electoral pròpia, i fa trenta anys que es regeix per unes disposicions transitòries –molt bàsiques– del l’Estatut del 1979, recuperades també en el del 2006, i, en tot allò que no queda establert per aquestes disposicions, per la llei electoral espanyola.
El consens fantasmaDe fet, durant l’anterior legislatura, tots els partits amb representació a la Cambra van estar d’acord, teòricament, en la necessitat de trobar aquest consens (la llei electoral s´ha d´aprovar amb majoria qualificada dels dos terços del Parlament) que ara promet Mas. I que no va demostrar en absolut fa només uns pocs mesos. Perquè aquestes bones intencions dels partits no es van arribar a concretar mai. Primer, pel
desinterès del PSC a sumar-se a
la proposta de la comissió d’experts –designats pels partits– que apadrinava el republicà
Ausàs. Però, quan els socialistes finalment
s’hi van afegir, la proposta tampoc va tirar endavant pel
bloqueig de CiU, que es va
tancar en banda fent una
contraproposta inacceptable per a la resta de partits.
