Del 3 al 5 de setembre d´enguany tindrà lloc per primera vegada a Barcelona el Consell General del Partit Radical Noviolent transnacional i transpartit. Només pel nom val la pena... però si tenim en compte que el Partit no és un Partit, sinó una ONG d´status consultiu a (l´ECOSOC de) l´ONU, com, per exemple, Greenpeace; que la seva és una -ja cinquantenària- radicalitat democràtica, lliberal, de respecte al Rule of Law; que la noviolència gandhiana ha estat sempre el seu codi genètic; que la seva transnacionalitat no és ni un desig ni una proposta, sinó una vivència permanent de col.laboració entre persones d´arreu el món; que acull, i reclama, no només ciutadans no afiliats sinó també membres de qualsevol partit que, sense renunciar-ne, vulguin expressar-se políticament també com a radicals; si tenim en compte tot plegat, encara es fa més difícil, d´entrada, entendre què és aquesta entitat política transnacional.
Potser ho facil.liti dir que ´són els de n´Emma Bonino i en Marco Pannella´. Aquells històrics, i actuals, radicals italians que, al país que hosteja el Vaticà, aconseguiren el suport civil per a arrencar legislació sobre el divorci, sobre l´avortament, sobre aquells temes de Drets Civils que la partitocràcia, tota ella, ignora o/i bloqueja, dedicada a la Gestió Pública ´en lloc de´ la Ciutadania. Aquells històrics, i actuals, radicals italians que, l´any 1989 creen, a Budapest, abans de que acabés de caure el Teló d´Acer, un Espai obert de lluita política no ja inter-nacional, ´entre´ Estats, sinó trans-nacional, ´a través de´ls Estats, sovint presons lliberticides per als seus (ben seus) propis ciutadans. Un Espai obert de lluita política que fou central en, per exemple, la creació de la, imprescindible, Cort Penal Internacional.
Cedeixo la paraula al ´Qui som´ (sí, també en català) de la seva web:
“El Partit Radical Noviolent transnacional i transpartit és una associació de ciutadans, parlamentaris, membres de Governs, de diferents nacionalitats, ideologies polítiques i partits, que vol aconseguir, amb els mètodes de la noviolència gandhiana, de la desobediència civil i de la democràcia, uns objectius concrets per a la creació de: un efectiu Dret Internacional, el respecte dels Drets de les persones i l´afirmació de la democràcia i la llibertat arreu del món.
Què pensem...
Tots els problemes polítics (econòmics, militars, ambientals, demogràfics, de dret) tenen sempre una dimensió internacional que no pot ser ni encarada ni resolta amb els medis dels que disposen els Estats nacionals. La política, pel contrari, no té institucions democràtiques internacionals, eines de dret, govern i iniciativa internacional. De la mateixa manera, no existeixen partits internacionals o, millor dit, transnacionals, capaços de promoure i organitzar iniciatives o propostes, superant els àmbits dels territoris i les institucions polítiques nacionals.
El Partit Radical és al mateix temps un projecte i una realitat política: el projecte d´una política internacional del dret, de les llibertats, de la democràcia política: d´instruments i “bens” polítics, que han aconseguit el desenvolupament econòmic i civil d´una part del món, i dels que en segueix privada la gran majoria de ciutadans i pobles, sense que aquesta exclusió representi un problema ni una prioritat de les institucions polítiques internacionals; la realitat d´una força organitzada, operant a l´àmbit internacional, reconeguda per l´Organització de les Nacions Unides com a ONG de categoria 1 (amb un estatus fins avui mai assignat a cap força política), capaç de promoure una sèrie d´objectius representatius, encara que sigui de forma simbòlica, de l´exigència d´un real “internacionalisme democràtic”.
El Partit Radical no identifica la política internacional com a lloc de mediació d´interessos i prerrogatives nacionals, que reprodueixi, al seu interior, en els seus propis equilibris, les limitacions “nacionals” dels Estats, sinó com a una eina per a respondre als problemes producte de la pròpia debilitat i inadequació de les polítiques nacionals.
El Partit Radical decidí, el 1988, convertir-se a tots els efectes en una força política transnacional i transpartídica, renunciant a ser, com havia estat durant una dècada de la seva història, concorrent amb llistes pròpies a les competicions electorals i present, amb els seus propis electes, al Parlament Italià i Europeu. Decidí per tant d´organitzar l´activitat de tots aquells que, als diferents països i partits, niuïn al seu cor la conquesta d´objectius essencials “per a la llibertat i el dret de tothom”. A vint-i-dos anys des de llavors, el projecte segueix essent el mateix. Tenim, en comparació amb aquell moment, encara més grans dificultats per a realitzar-lo i, a la vegada, més grans raons per a creure en la seva força i urgència.
Emma Bonino: Nosaltres no “fem política”, com es diu comunment. Nosaltres lluitem. Ens batem pels drets fonamentals de la persona, que equivocadament alguns segueixen anomenant “drets de l´home”. En canvi, són també i sobretot drets de la dona, negats a molts llocs del món, amenaçats sempre i a qualsevol indret. Hem lluitat per les dones afganeses víctimes del fanatisme dels talibans; al costat d´Aung San Suu Kyi a Birmània i de Shirin Ebadi a l´Iran; contra la atroç aplicació de la Sharía als països governats pels integristes islàmics; contra las bàrbares mutilacions genitals femenines a l´Àfrica. Aquests som nosaltres: amb els nostres poc mitjans, amb la sola força de les nostres idees.
Marco Pannella: El ideal seria de disposar d´una organització política capaç d´aconseguir a desenes de Parlaments –el mateix dia, a la mateixa hora, amb les mateixes propostes legislatives, mitjançant convergents lluites noviolentes massives a diferents països– la discussió i aprovació de lleis fonamentals per a la vida del planeta i les llibertats i drets de tothom.”
Rafa Villaró, BarcelonaRadical.net