Les cartes de mares que protesten, potser amb raó, de les notes de filosofia de les proves d´accés a la universitat ("Filosofia suspesa", 24/ VII/ 2010; "Segones correccions", 27/ VII/ 2010), és a dir a la selectivitat, mostren allò que fa temps que observem com a docents: la negació de la majoria d´edat dels fills, els impediments i la desconsideració de la condició adulta.
La nostra tasca forma, mitjançant coneixements, ciutadans amb criteri i capacitat de decisió. La intromissió sobreprotectora i hostil dels pares que arriba a suplantar-los impúdicament en les actuacions que els correspondria emprendre a ells (tria d´estudis, reclamacions, queixes, etcètera) contribueix a la puerilització i atura la maduració personal.
Hem hagut de sentir alumnes de batxillerat, o d´universitat, dient amb rubor: "Jo ja entenc la nota que tinc, però ma mare no...". Defensem la importància de les accions dels pares en l´educació dels fills, però no oblidem que la finalitat de l´acció educativa rau en qui la rep, i no en qui la transmet. Ajudem-los, doncs, fills o alumnes, a tenir criteri, saber-se defensar, complir els seus deures i fer respectar els seus drets ells mateixos, evitant-ne la sobreprotecció. Així descobrirem el triomf de la nostra (pares i docents) tasca educativa, en comptes d´allargar-ne el fracàs.
2-VIII-10, Carles Ferrer panadès/Clara Vilaseca Costa/Joan Carles Blanco, professors, cartasdeloslectores/lavanguardia