Fa temps que hi ha una cosa del nostre país que no acabo d´entendre. No entenc aquesta voluntat de diferenciar-nos d´Espanya cometent els mateixos errors que els espanyols cometen, però traduïtsal català. Crec que el tema de les pel · lícules en català n´és un clar exemple. Malgastar temps i diners a traduir pel·lícules em sembla tan fora de lloc que em sorprèn l´energia i la quantitat de debat públic que suscita. I ho dic tant per la traducció en català com en castellà.
Entenc que, per mandra més que per una altra cosa, molta gent prefereixi que els actors els parlin en el seu propi idioma, però em sembla que des dels estaments polítics caldria prendre mesures que realment beneficiessin els ciutadans.
En un país on el nivell d´anglès i de llengües estrangeres en general continua estan molt per sota del desitjable, crec sincerament que els polítics haurien de promocionar que hi hagués més sales on veure pel·lícules en versió original. Perpetuar aquesta situació de doblatge només s´entén per la força i influència que el conjunt d´actors que es dediquen al doblatge deu tenir, però també per l´amoltonament de la societat catalana, que veu en aquests actes reivindicacions nacionals sense adonar-se que s´està fent el ridícul a nivell mundial.
Si els polítics volguessin el nostre bé, i realment volguessin establir una identitat cinèfila catalana independent de l´espanyola, ja fa temps que haurien dedicat esforços a fer que les pel · lícules es veiessin en versió original. Traduir pel·lícules no és defensar Catalunya, sinó tot el contrari. Però som tos els que hem d´empènyer perquè això succeeixi. Als polítics actuals, ja fa temps que els hem vist el llautó.
29-I-10, Martí Broquetas, cartasdeloslectores/lavanguardia