L´investigador Manel Esteller, a La Contra del 15/ XII/ 2009, es declara producte de l´equitat que introdueix l´ensenyament públic. En paraules de Lluís Amiguet: "Nuestra escalera social".
Crec que el doctor Esteller devia anar a l´institut fa cosa de 25 anys, quan l´ensenyament públic era ben diferent. La situació actual la descriu ell mateix: "En los institutos, los valores del pelotazo y el dinero (...) convierten a quien tiene interés por la ciencia en un empollón inadaptado". Jo hi afegiria els valors de la vagància i la mala educació, que fan que els alumnes interessats a aprendre siguin els rarets de la classe. Aquesta és la lluita diària dels professors.
Necessitem l´ajuda del Departament d´Educació, però moltes vegades les seves mesures van en direcció contrària al sentit comú. Un exemple: ara per expulsar un alumne conflictiu caldrà l´acord de la família. Si no hi ha acord, l´haurem de suportar (atendre, diuen ells). Ens haurem de començar a preguntar si hi ha interès en què l´ensenyament públic deixi de fer d´ascensor social i passi a ser aparcament social.
16-XII-09, Josep Ametlla, cartasdeloslectores, lavanguardia