Les fotografies de prostitució al carrer publicades pel diari El País ha posat sobre la taula la necessitat d’atendre el sector per defensar els seus drets més bàsics. L’associació Àmbit Prevenció realitza, a través del seu programa Àmbit Dona, atenció directa a les treballadores del sexe, que els transmeten les seves queixes i dubtes sobre la seva activitat.
Des d’eldebat.cat hem parlat amb la responsable del programa Àmbit Dona, Marcela Torres, qui considera que l’enrenou de les fotos, tot i que ha estigmatitzat les noies i ha generalitzat sobre elles, ha provocat que “a nivell de la societat i administratiu es plantegin que negar la realitat no és la solució”. D’altra banda, les entitats que treballen al sector, juntament amb les administracions, creuen que fins que no es consideri l’activitat sexual com una feina es continuarà creant molta indefensió. En aquest sentit, aposten per la mediació com a únic camí per millor la realitat de les treballadores del sexe.
La prostitució és una realitat en la societat i s´ha posat el debat sobre la taula sobre com ha de ser la seva presència. Des de la vostra associació, que fa atenció directa a través de diversos programes, quina creieu que ha de ser l´actuació de l´administració pública?
La regulació pot tenir moltes arestes i prohibir és una manera de regular, per això nosaltres parlem de drets. Laborals, sobre l´activitat, drets de ciutadania, civils i sempre que les dones ho facin de forma autònoma. Si l´activitat és utilitzada amb una finalitat, que és mantenir-se econòmicament, això està justificat com a activitat laboral. Creiem que hauria de considerar-se el debat i escoltar les persones implicades en aquest col·lectiu, que mai no se les escolta, llevat de rebre una estigmatització total. Se les ha de considerar com a persones empoderades amb capacitat de decisió i amb capacitat de raciocini i d´elecció. A partir d´aquest respecte de prendre el treball sexual com un mitjà de vida, sense jutjar ni moralitzar, començar a treballar els drets i com es pot tipificar la professió perquè qui la realitzi la faci amb les millors condicions possibles.
Quines conseqüències tindria per a les persones que exerceixen la prostitució la protecció d´aquests drets?
Mentre no es consideri l´activitat sexual com un treball, amb drets i deures, se seguirà creant molta indefensió, que és el que passa ara. Aquesta qüestió de la qual es parla molt que si es tipifica com a activitat laboral s´està legalitzant l´esclavitud, les màfies, etc ... Són conceptes que s´utilitzen demagògicament perquè sobre l´esclavitud i la qüestió laboral podem parlar en aquesta societat llargament.
De moment, una de les accions que es va proposar des de l´Ajuntament va ser dur a terme una campanya de sensibilització adreçada al client. Com valores l´efectivitat d´una campanya com aquesta?
És una campanya de sensibilització social en tots els àmbits, no només per al client. Que s´ha de respectar que són dones i persones les que estan dins d´aquesta activitat, és la principal sensibilització i partir d´aquesta actitud de respecte i comprensió, estiguis d´acord o no amb l´activitat.
Quina col·laboració ha establert l´Ajuntament amb les entitats que treballen amb aquest col·lectiu?
Nosaltres formem part d´una taula tècnica, tenim reunions mensuals amb la branca de l´Ajuntament encarregada d´això que és ABITS (Agència per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual) , que depèn de la regidoria de la dona, i també ens reunir amb la regidora. Les entitats que estem treballant en atenció directa amb les treballadores sexuals estem legitimades per transmetre el que ens transmeten.
Quins són els seus principals queixes?
Principalment la indefensió que senten davant la pressió d´una ordenança, que no ha solucionat res ni per a elles, ni per als veïns, ni per als comerciants, ni per al barri en general. El sentiment de sentir-se perseguides i tractades com a criminals permanentment i, últimament, amb les fotos que s´han publicat, la tremenda manca d´humanitat i respecte amb els que se les ha tractat. Com que el col•lectiu està format per dones que només volen robar, perseguir gent, tractar malament als clients, drogar-se, que hi ha violència... Tota una visió deformada com a generalitat que, particularment, em comentaven algunes noies nigerianes de com els ha afectat perquè els clients no es volen apropar. "Ets negra i em robaràs", perquè ho diu la premsa.
Comentaves que no hi ha hagut solució amb l´ordenança, ¿consideres que ha perjudicat a l´exercici de la prostitució?
Sí, en el sentit que des del principi se sabia que no podia ficar-se l´ordenança del civisme en un tema tan complex com el de la prostitució. D´alguna manera el que hi hagi una norma mal aplicada, perquè per a nosaltres ha estat mal aplicada tant des del punt de vista de la seguretat com amb la confusió generada de no saber què podia sancionar l´ordenança. No era el tema de "jo sé que ets prostituta i et sancionaré", no era això, tampoc prohibia la prostitució al carrer, de fet no pot perquè la prostitució no és il·legal a Espanya. El que ha fet, d´alguna manera, paradoxalment, és normalitzar el maltractament sistemàtic de la resta de la població cap a les dones que fan treballs sexuals al carrer. Ha fet perdre´s en aquesta mala interpretació, aquesta mala aplicació i no saber de què s´està parlant quan es parla de la normativa. L´única solució visible fins el moment ha estat qüestionar i perseguir les pròpies víctimes. En el moment que van aparèixer les fotos al diari, es va parlar des de l´administració o responsables polítics, que el problema era que Estrangeria no les expulsava.
Aquest va ser un altre dels debats que va sorgir, qui s´hauria de fer càrrec del tema si l´administració central o l´autonòmica.
Em sembla indignant que es facin cortines de fum quan la qüestió col·lapsa. Tothom va pretendre, amb solucions màgiques, amb desitjos, acabar amb això i és un tema molt seriós que necessita ser tractat també seriosament. Diferents entitats que treballem en el sector considerem que la mediació és l´únic camí. A més de l´alleugeriment de certes restriccions, que s´està parlant ara, com permetre hotels per hores o reobrir meublés, que en el seu moment el tancar-los tots va implicar que les dones es sortissin massivament al carrer.
Des de l´experiència que teniu a Àmbit Dona, dins d´Àmbit Prevenció, es pot establir un perfil de dona que acudeix al vostre centre?
Aquest és un altre dels errors quan es generalitza i es victimitza. No hi ha un perfil exacte. El perfil que s´ha difós des dels mitjans de "ho faig perquè ho necessito, perquè m’obliguen" existeix, és veritat, però és una qüestió de tràfic de persones que no s´ha de barrejar. Un altre tema, són les dones que per decisió, elecció, necessitat econòmica puntual treballen en això per si mateixes, són autònomes. Hi ha la mateixa diversitat que pot haver en qualsevol altre col·lectiu. Hi ha la dona que realment arriba a això perquè és l´única sortida que té i quan té la possibilitat de deixar-ho, ho fa; està també la dona que vivia molt bé i quan va tenir problemes econòmics va optar per això com a mitjà per mantenir la seva vida familiar; estan les que no tenen la seva situació regularitzada a Espanya que tenen els papers i ho segueixen fent perquè els serveix per a les seves necessitats econòmiques i estan les que tenen papers des de sempre i ho han elegit pel mateix i també les que quan es regularitzen es dediquen a una altra cosa. I també les que alternen i arran de la crisi s´havien anat i hi han tornat.
A Àmbit Dona teniu diferents programes, en què consisteixen?
Nosaltres treballem en l´àmbit sociosanitari i tota l´atenció que té a veure amb la cura de la salut i els drets. Entenent la salut com un dret i entenent per dret els socials, els sanitaris, els de gènere. Transversalment nosaltres, en treballar amb dones, abastem amb tot el que té a veure amb gènere, independentment que es dediqui a l´activitat sexual. Fem tallers d´empoderament, de prevenció i sensibilització en el tema de violència de gènere, programes per conciliar la vida laboral i familiar, dones que arriben i no tenen xarxes familiars, socials, tallers de salut sexual. Darrerament també tenim una pàgina web dirigida als clients, creiem que és l´altra part present i sempre oblidada. Només se la recorda per parlar de qüestions punibles però mai com a part activa d´aquest contracte que també té els seus dubtes. Amb aquesta pàgina web anònima poden fer consultes que d´altra manera no s´atreveixen a fer.
Un altre programa que porteu a terme és l´atenció a la prostitució masculina.
En general és molt menys visible, no està tan qüestionada. De fet un home que va per sexe amb una dona és considerat gairebé un heroi a diferència d´una dona. El tema dels clients el tractem des del punt de vista de la sensibilització. Moltes vegades són els clients els que proposen una relació sense condó, els que s´aprofiten de la situació econòmica intentant abaixar el preu, els que es descuiden sanitàriament ... Quan aquests clients tenen després una vida sexual diferent a la puntual que tenen amb la prostitució.
És atenció directa. La dona entra amb les seves demandes, se li proporciona un número a partir del qual serà usuària i se li garanteix total confidencialitat. A nivell sanitari també tenim tots els recursos de servei ginecològic, prova d´HIV, malalties de transmissió sexual, derivació si hi ha problemes, tallers de protecció sexual, ús del preservatiu masculí, femení i totes les qüestions profilàctiques que van apareixent.
Després de tot aquest debat hi ha hagut major freqüència de col·laboració amb les administracions?
No ha canviat però aquest enrenou ha servit per martiritzar molt a les noies i posar-les en situacions més indesitjables si és possible. Primer des de la qüestió policial, tot el món va sortir a opinar sense entendre molt bé de què anava la història i sense tenir-les en compte. I a nivell de la societat i administratiu crec que s´estan plantejant una cosa que nosaltres hem parlant sempre; la negació de la realitat no és la solució.
13-X-09, C. Clemente, eldebat