Tenim uns polítics de merda. Ho ha dit Quim Monzó, i quan un exabrupte ve rubricat per una patum cobra carta de naturalitat. Dretes i esquerres, catalanistes i espanyolistes, governs i oposicions, catalans i espanyols... es basen en l’engany i en la comèdia, no compleixen cap pacte ni cap programa i les paraules no valen res. Tracten els electors com a infants i el desafecte els és ben bé igual perquè no els resta quota de poder. L’últim acte de cinisme l’ha protagonitzat el PSC demanant perdó per l’abstenció. S’escuden en la gestió i no saben gestionar. La corrupció és la més alta d’Europa, l’Estat de dret no existeix (el poder executiu regeix el judicial), el govern tanca diaris, interromp emissions i prohibeix partits, vulneren drets bàsics com l’autoderminació... Les iniciatives populars se les passen per l’escrot. Catalunya està acorralada i arruïnada, i el futur que li espera és això mateix. Tots els organismes de l’Estat treballen per asfixiar-la i els partits locals hi col·laboren per interessos particulars. Els polítics s’han fet amos de la quotidianitat, ni fan ni deixen fer, controlen els mitjans i administren una propaganda constant, que, d’altra banda, ja no es creu ningú. Ha arribat un punt en què l’insult esdevé legítim i terapèutic. Sou una merda!
18-VI-09, Eugeni Casanova, eldebat