veure:
> Gandhi
> Ramin Jahanbegloo
> Aung San Suu Kyi
> Shirin Ebadi
> Nelson Mandela
> Martin Luther King
> Immanuel Kant
...
´Bjelovar, 13 de octubre de 1991
...> A decir verdad, no les perdonaré nunca que me obligasen a matarles. Esto lo he leído en un libro, y estoy de acuerdo. Créeme. Quiero que sepas que no soy ningún héroe, me estoy muriendo de miedo, pero no puedo dejar de participar. Aunque no pueda creerlo, así es.
Me acabo de acordar de Budapest y de nuestro Partido Radical Transnacional, de la lucha por los derechos de los marginados, por la legalización de la prostitución, por el mercado libre de narcóticos.
...> Quiero que sepas que he deseado siempre una Europa sin fronteras, en la que se respeten los derechos del individuo, por encima de todo. Yo no soy croata, pero mi patria es Croacia. Soy serbio de origen, desde hace siete u ocho generaciones en Croacia. No me avergüenzo de ello. No renegaré nunca ni de mi nombre ni de mis raíces. Lamento profundamente que luchemos precisamente contra los serbios, pero no puedo hacer nada. Creo que contra lo que estamos luchando es contra el estalinismo más atrasado. Al fin y al cabo, fueron ellos los que enviaron tanques, contra sus estudiantes, en marzo del año pasado.
Adiós, y no me riñas.
Momcilo Vukasinovic.´
Momcilo Vukasinovic, conegut com a Momo, de nacionalitat sèrbia, en atur, escriptor per afició, s´inscrigué al Partit Radical el 1990. S´enrolà voluntari, el 1991, a la Guàrdia Nacional croata, fou assassinat a Komletinci el 4 de desembre de 1991.
"...Al meu entendre, l’antimilitarisme radical és conseqüència de la seva postura -metodològica, no ideològica; estratègica, no tàctica- noviolenta gandhiana. No-violència radicalment oposada al pacifisme, col.laborador passiu a la pràctica de tota mena de règims atemptatoris a la dignitat, drets i llibertats de les persones. No-violència no com a postura moral (això duu a jutjar als altres enlloc de ‘conèixe’t a tu mateix’) sinó com a acció, actuació, exercici polític i ciutadà.
Personalment, he presenciat com Emma Bonino reprenia pública i enérgicament a l’embaixador israelià davant l’ONU. Però des de l’amistat i el respecte.
Però només des d’una -habitual- perspectiva teològica de la política es pot anar de ‘l‘antimilitarisme’ a plantejar la renúncia d’Israel al seu exèrcit. En nom de què podria plantejar-se tal cosa? (sobre tot si no ets israelià!).
L’antimilitarisme radical és passar la nitbona del 91 o 92, dessarmats i vestits amb els uniformes dels agredits, a les trinxeres que defensaven Osijek de l’atac dels txetniks. Però també la iniciativa per un ‘Iraq lliure’ o el recolçament al pla Maskhadov sobre Txetxènia.
De fet, si pretens conèixer quelcom dels radicals de Pannella i Bonino, acabaras abans fixant-te en les actuacions concretes, en les iniciatives específiques, que analitzant ideològicament llurs declaracions.
A Itàlia fou la punta de llança contra la partitocràcia (encara que potser per anar de Guatemala a Guatepeor...) precisament perque el seu mateix model de ‘partit’ -en els estatuts (“contracte polític amb l’inscrit”), en l’estructura i dinàmica associativa i, el més important, en l’acció política- (de)mostra que els partits leninistes a l’ús són més obstacle que vehicle de l’exercici de la lliure responsabilitat ciutadana dels individuus.
Radical és mes unes maneres de fer -un métode, una actitud- que un corpus ideològic regit i interpretat por la(es) esglèssia(es) corresponent(s).
En qualsevol cas, l’exèrcit no és el darrer esglaó en la defensa de la democràcia sinó en la de l’Estat.
El que aquest sigui democràtic o no ja és altre tema.
El darrer esglaó en la defensa de la democràcia és l’acció democràtica de la ciutadania."
Rafel Villaró, IX-2004.
d´altres escrits:
´Violenza e nonviolenza a confronto´, Lorenzo Strik Lievers, archivio Partito Radicale, 29 aprile 1988.
SOMMARIO: Ripercorrendo la storia del Partito radicale, l´autore descrive lo sviluppo e la crescita della nonviolenza politica in Italia e il continuo confronto con la cultura della violenza propria di tutte le altre famiglie politiche.
(Atti del convegno "I radicali e la nonviolenza: un metodo, una speranza", Roma 29-30 aprile 1988)
bibliografia sobre la noviolència