CORT PENAL INTERNACIONAL
La movilització a escala mundial per la institución d'una Cort Penal Internacional per al genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat, ha nascut seguint el camí de les campanyes per la creació dels Tribunals ad hoc per a l'ex-Jugoslàvia i Ruanda. Els primers pasos de la que esdevindria campanya per la convocatòria d'una Conferència Diplomàtica per a l'adopció de l'Estatut de la Corte foren iniciats a causa de l'assignació a Emma Bonino, de part del govern italià, de l'encàrrec de presentar a l'Assemblea General de les Nacions Unides, el novembre de 1994, la disponibilitat italiana a hostatjar la Conferència. Gràcies també a aquesta obertura, l'Assemblea General decidí instituir un Comité Preparatori per a discutir el projecte d'Estatuto i un texte preliminar per a una Conferència Diplomàtica. Des de llavors, "No hi ha Pau Sense Justícia", la ONG fundada en maig del mateix any per Emma Bonino amb l'objectiu d'afavorir un sistema eficaç de justícia penal internacional, ha treballat contínuament per a que a aquesta proposta seguissin totes les passes polítiques i técniques necessàries per a arribar a la definició i adopció del document instituient de la Cort. Les activitats han abarcat la publicació d'un newsletter en quatre llengües -anglès, francès, espanyol i italià- la monitorització de les negociacions a les Nacions Unides i conseguent lobbying, la promoció d'un network d'ONGs per a intensificar la potència de foc sobre el tema, anuncis i llistes als majors diaris mondials per a informar el gran públic, l'organització de seminaris universitaris per a constituir una "força legal operativa" i, sobre tot, de conferèncias regionals per a facilitar la coordinació i la sinèrgia entre els molts actors per a reforçar la pressió sobre els decision-makers i d'augmentar la consciència de l'opinió pública (tingueren lloc a Siracusa, Montevideo, Atlanta, Brusel.les, Nova York i Dakar).
La Conferència Diplomàtica tingué lloc a Roma del 15 de juny al 17 de juliol de 1998.
Per a aconseguir que participés en la negociació el més ample nombre de països per a universalitzar el procés decisional, "No hi ha Pau Sense Justícia" llançà el "Judicial Assistance Programme" amb el que, durant les cinc setmanes de la Conferència, qualificats assistents jurídics foren destacats prop de les delegacions governatives de petites dimensions per garantitzar la seva plena participació. Dotze països es beneficiaren de l'assistència proveïda per prop de 35 juristes, advocats, investigadors i professors universitaris durant la sencera duració de la Conferència. El programa d'assistència jurídica ha continuat en els anys següents i els països que disfruten encara d'aquesta assistència són Lesotho, Sierra Leona, Thailàndia i Trinidad i Tobago.
Després de la Conferència de Roma, "No hi ha Pau Sense Justícia" ha llançat la campanya "Ratification Now!" per a aconseguir les 60 ratificacions necessàries per a activar l'Estatut, en el període més breu possible. L'objectiu ha estat aconseguit l'abril de 2002, fent de la Cort una realitat efectiva des de l'1 de juliol de 2002. L'assemblea dels Estats que han ratificat l'Estatut ha escollit els divuit jutges, el secretari general i el procurador. La cancelleria ha iniciat les seves tasques i les primeres denúncies han estat fetes públiques pel procurador. Amb la ratificació de Congo Brazzaville (maig de 2004), són 94 els països que han ratificat l'Estatut.
L'activitat internacional per a reforçar el paper de la Cort continua. Un dels esdeveniments recents més rellevants organitzat per "No hi ha Pau Sense Justícia" ha estat la Conferència intergovernamental de Sana'a sobre democràcia, drets humans i paper de la Cort Penal Internacional en la que han participat més de 800 persones en representació de 53 països, entre els quals 37 ministres, més de cent parlamentaris i 500 delegats provinents de la societat civil àrab.