entrevista a cafebabel, X-07

Roberto Saviano: «La Camorra? Un problema europeo»
Entrevista

Roberto Saviano: 'La Camorra? Un problema europeu'

Primera part de l’entrevista exclusiva a l’autor de 'Gomorra'. Des del turisme a Escòcia fins a la droga a Espanya. L’imperi de les màfies italianes. A Europa i a tot el món.
Roberto Saviano, 28 anys, ha fet sentir el nom de la Camorra o, com ells es diuen, 'El Sistema' (Foto Piccinini).
“Condemnat a mort”, titulava el diari italià Espresso. I això és cert, ja que els clans que Roberto Saviano ha denunciat amb noms i cognoms en el llibre-investigació Gomorra, no s’obliden d’ell. Tot i això, el jove de 28 anys originari de Casal di Principe (fortalesa de la Camorra, o més ben dit del “Sistema”, que és com s’autodefineix el crim organitzat napolità), en aquests moments és intocable gràcies a l’immens interès mediàtic que ha despertat. És intocable a Itàlia, on l’editorial Mondadori es frega les mans amb set centes mil còpies venudes. I també a Alemanya, que estan alarmats per venjança de la ‘ndragheta (la màfia de Calàbria) el passat 15 d’agost, quan van matar sis persones ben bé a la porta de casa. L’han elegit fenomen literari en el seu retorn, amb cent mil còpies venudes en només tres setmanes.

En aquests moments tinc Saviano -petit, afable, amb una mirada que esdevé més subtil a causa d’un lleuger estrabisme- al meu davant, a l’àtic parisenc que li proporciona l’editorial Gallimard, que prepara el llançament del seu llibre a França pel 18 d’octubre. D’aquí poc retorna a Itàlia on està preparant la posada en escena de la pel•lícula sobre Gomorra. I després se’n va als Estats Units per a continuar la promoció del llibre, els drets del qual ja s’han venut a 29 països. Sempre amb escorta, sempre objecte de les amenaces de mort del clan.

Què li respons a qui, a Europa, veu la Camorra com un fenomen llunyà, una mica folklòric, però exclusivament italià?

En realitat no existeix res més internacional que les organitzacions criminals, sobretot les de Calàbria i Nàpols, per una raó molt simple: que són a l’avantguarda econòmico-financera. És trist que a Europa només s'enrecordin quan hi ha atemptats. Duisburg ha obert la ment als alemanys i ha atret la mirada dels europeus. Això què ha comportat? Que, probablement, després de Duisburg el crim organitzat es pot definir com un problema europeu i no només italià.

Els exemples de la xarxa criminal de les màfies italianes a Europa són infinits. A Aberdeen, Escòcia, hi inverteix (en turisme, ndr) el clan La Torre. A Dortmund, a Leipzig i a l’Alemanya oriental hi inverteixen els més importants del clan napolità. Francesco Schiavone “Cicciariello” ha estat arrestat a Polònia i també invertia a Romania. Vicenzo Mazzarella ha estat arrestat a París mentre negociava amb diamants africans. A Niça inverteixen en constructores...


Saviano durante l'intervista (Foto Piccinini)


Constructores, diamants, droga: quins són els sectors més internacionals de la Camorra?

La inversió en el sector turístic és fonamental. Les cadenes de restaurants són essencials per a l’entrada al territori. La ‘ndrangheta ha adquirit fàbriques d’acer a Rússia. A França, la camorra ha comprat botigues de roba, inverteixen en transport, en la distribució de carburants. Hi ha les famoses benzineres barates, que no treballen per a les grans distribuïdores com ara Agip o Kuwait sinó que ho fan per a les de la Camorra. En aquests moments s’estan duent a terme investigacions per part de l’anti-màfia de Nàpols sobre aquest cas a Itàlia, però personalment crec que també n’hi ha a França, a Alemanya i a Espanya. La Camorra o la ‘ndrangheta no poden invertir en sectors amb riscos de pèrdua elevats.

Aleshores, saps, explicar tot això és molt difícil. I la cosa més inesperada d’això que he fet –encara no sé si amb la intenció d’arribar on he arribat- ha estat fer que aquestes notícies arribin al cor del lector mitjançant la literatura. Pot semblar absurd, però avui en dia, que les paraules siguin perilloses no depèn del descobriment d’unes dades o d’unes informacions, sinó que depèn de què allò que expliquis assoleixi un ressò a nivell mundial. Perquè ens entenguem: Anna Politkovskaia ha esdevingut perillosa de debò pel fet que ha convertit Txetxènia en un problema internacional, i ha fet que aquelles històries siguin les històries de tots els éssers humans. Quan li van preguntar a Philip Roth qui creia que era el millor escriptor italià de tots els temps, des de Dante fins a la literatura contemporània, contestà: “Primo Levi perquè després de Si això és un home ningú no pot dir que no ha estat a Auschwitz”.

Pel que fa la meva història, crec que ha fet mal a la màfia no per la informació que ha sortit a la llum, sinó perquè aquesta informació ha arribat molt lluny, la qual cosa és ben diversa. Si s’hagués quedat al meu poble o al sud d’Itàlia no hi hagués hagut cap problema. Tanmateix, que aquestes paraules es difonguin en moltes llengües, que arribin a la ment de moltes persones, això és la cosa més perillosa que li pot passar a un poder, sigui quin sigui. En aquest cas, el poder criminal s’amaga sempre darrere una informació difusa (tots ho saben) que mai no es pot demostrar ni tampoc explicar. Quan trenques aquest estrany esquilibri és quan generes el perill veritable. I que això pugui arribar a Europa és precisament la nova possibilitat de fer front a aquest poder. Perquè les màfies italianes, al cap i a la fi, formen un tot amb les màfies albaneses o nigerianes. Fins i tot es casen entre ells...

Per exemple?

El camorrista Augusto La Torre s’ha casat amb una albanesa. Hi ha una història interessantíssima del primer pentito (mafiós que traeix el clan i ajuda la policia a fi d’obtenir beneficis en la condemna) estranger, un tunisenc, que s’afilia al clan de la camorra dels Casalesi. La primera ciutat que la màfia italiana ha donat per a gestionar-la completament a un clan estranger ha estat Castelvolturno, que l’han concedida als Rapaci, el clan de Lagos i Benín City, a Nigèria. Pel tràfic de coca, per l’entrada de prostitutes que després envien arreu d’Europa.

Un nou feudalisme?

En certa manera sí. Hi ha un desenvolupament econònic increïble que topa amb una estructura territorial lenta, complicada. Fan inversions per tot el món i prohibeixen a les dones tenyir-se els cabells perquè es considera eròtic... Consideren internet una nova font d’inversions i després prohibeixen als seus afiliats consumir drogues. Està totalement prohibit perquè no es poden tenire vicis. “Ni drogoaddictes ni homosexuals”, diuen... Frases que et retornen a una època fosca. Tot i això, aquest mateix poder va veure que calia invertir a la Xina deu anys abans que la Confindustria (la Confederació General de la Indústria Italiana). I és aquest doble joc el que els fa imbatibles, però amb una mena de força que també és destructiva per a ells. No existeix cap dirigent que pugui sobreviure o escapar-se d’anar a la presó...

DIMARTS 16 D’OCTUBE NO US PERDEU LA SEGONA PART
El país europeu més lligat a la Camorra. El paral•lel amb les banlieues franceses. La crítica a Beppe Grillo. La resposta a Erri De Luca. I moltes més coses a la segona part de l’entrevista a Roberto Saviano.
Adriano Farano - París - 8.10.2007 | Traducció : Alba Duch
Adriano Farano - París - 16.10.2007
Roberto Saviano: «La Spagna? Per la Camorra è Costa nostra»
Entrevista

Roberto Saviano: 'Per a la Camorra Espanya és la Costa Nostra'

De les inversions a la Costa del Sol a les banlieues franceses. Segona part de l’entrevista a l’autor de 'Gomorra'. I no s’estalvia una estocada per a Beppe Grillo: «L’antipolítica és inquietant».
Per a Saviano l'atmosfera d'antipolítica que es respira a Itàlia és inquietant (Foto Piccinini).
A una entrevista a El País al 2006 et lamentaves del desinterès de la classe política espanyola amb relació al fenomen camorrístic. S’ha mogut alguna cosa des d'aleshores?

Si els lectors es mouen, alguna cosa es mourà. El lector és un consumidor. Però a diferència del consumidor de iogurt, en consumir, el lector pot pretendre que aquelles paraules hagin de tenir el seu espai. I això és molt diferent respecte a l’època de Pasolini o de Jean-Paul Sartre, quan l’autoritat del seu compromís −que a més era molt més polític− suscitava l’interès dels mitjans de comunicació independentment de l’atenció del públic. Avui escriure sobre la Camorra i no gaudir d’atenció vol dir condemnar-se a les querelles, a les difamacions, a la soledat. En aquest sentit jo em considero molt privilegiat.

Com es combat la màfia als altres països europeus? A l’entrevista a El País semblaves descontent...

Sí, estava descontent perquè a Europa són molt endarrere. A Espanya fins el 2000 no existia l’extradició per delictes de màfia. A Anglaterra ni existeix el delit d’associació mafiosa. A França no es pot interceptar una trucada telefònica d’una camorrista perquè no existeix la possibilitat de realitzar investigacions si ets mafiós, sinó només si has comès delits de màfia (homicidis, extorsions...).

Així doncs, el delit de màfia només existeix a Itàlia?

Fins a les últimes conseqüències, sí.

Quin és el país europeu més relacionat amb la Camorra?

Sense dubte, Espanya. És allà on tenen lloc els colossals negocis de la Camorra amb relació al tràfic d’estupefaents i al reciclatge de diner negre en el sector immobiliari. A la Costa del Sol els camorristes la diuen Costa Nostra. Veuen el món com una partida de Risk, on les diferents famílies prenen possessió d’un determinat territori. En definitiva, jo crec que el problema o es tracta en un àmbit europeu, o no hi ha res a fer.

A una entrevista vas dir que Espanya és per als camorristes allò que fou la França de la doctrina Mitterand pels terroristes de les Brigades Rojes. Però no hi ha cap doctrina Aznar...

...o Zapatero, no: és cert. L’acollida que es fa a la Camorra és més subtil. El negoci de la coca i les inversions en el sector immobiliari reguen l’economia espanyola. Hi ha un acord tàcit pel qual la criminalitat napolitana pot fer negoci sempre i quan no desencadeni accions militars. També és cert que després dels atemptats de l’11 de març de 2004 (de matriu islamista, NdR), Espanya ha reforçat el seu control de les costes. I és així com la droga ha acabat desviant-se cap a altres ports como Anvers, Rostock, Salerno. Però atenció: aquells atemptats van finançar-se amb els diners del narcotràfic. És clar, és més fàcil explicar els talibans des del punt de vista de la teologia islàmica, però no es pot pensar a deixar d’explicar l’aspecte criminal, els seus lligams amb la màfia turca. Són coses evidents. Jo mai no he explicat coses amagades.

Som a París, terra de banlieues. És possible fer un paral·lelisme amb la degradació urbana napolitana? Després de tot, Secondigliano és una mega-banlieue de vivendes protegides...

Jo diria que sí, sobre tot si pensem en l’estructura social. Considerar encara la perifèria com un costat mort del territori és una idiotesa molt més italiana que francesa. La perifèria en realitat és la ciutat encara sense realitzar. I a més la seva producció és quasi sempre criminal. La diferència abismal entre Secondigliano i Saint Denis és que no hi ha una estructura empresarial organitzada a França. En efecte, els napolitans els prenen el pèl. Hi ha una cançó dels Cosang que diu: «A Francia s'atteggia/ ma là nunn' esiste 'o sistema ca paga i stipendi/ 'e pegg' nun s'assettano cu' chi fa 'e leggi» («França té molts fums / però allà no hi ha “el sistema” que paga els sous / i els pitjors no s’asseuen amb qui fa les lleis», és a dir, «A França se les donen de gran país de la criminalitat, però en realitat no hi ha res com la Camorra, que paga un sou als seus membres i a les seves famílies i que pacta amb els polítics», NdT). És una manera de dir: vosaltres crideu “París es cremi”, però sapigueu que a França no es paguen salaris a les famílies dels camorristes. Les banlieues no han produït una màfia de debó, capaç de fer el salt de qualitat. Tenen petites bandes. Però crec que passarà. Avui, per exemple, totes les minories magrebines són dirigides per la màfia turca.

Hi veus un canvi en les noves generacions en la seva relació amb la Camorra?

Hi ha un gran afany de comprendre les coses. Un desig que els mancava a les generacions anteriors. Ja no veuen els camorristes com els amics dels democristians. I allò més divertit: els xicots tenen com a ídol el boss Cosimo Di Lauro. Per què un xaval s’hauria d’identificar amb Romano Prodi o Silvio Berlusconi? Lamentablement, l’únic poder que genera èpica és el poder criminal.

Què en penses de Beppe Grillo?

Ha fet coses fonamentals, com les investigacions que després porta a escena. Però em temo que el clima antipolític que es respira a Itàlia és massa generalista, una mica inquietant. A mi m’agradaria que la política tornés a personatges com Antonio Cangiano, el tenent d’alcalde de Casapesenna que va oposar-se a que la Camorra guanyés un concurs públic d’adjudicació i el van disparar a l’espina dorsal. Així és, a mi m’agradaria que es tornés a fer una política consistent en el relat de les coses, la denúncia, la transformació.

A una entrevista a cafebabel.com Erri De Luca va dir de Gomorra: «És un fotograma molt acurat (...) però un mes després ja ha caducat ». Què en penses?

Uf... em penso que ell no la coneix gaire, aquesta realitat... És cert que tot canvia molt ràpidament però els models econòmics que hi són descrits, no: perquè no són només els models de la criminalitat, sinó els del mateix capitalisme.

De Luca també va dir que «la literatura no ha de tenir la intenció de ser compromesa, si no esdevé "fluixa"

Jo respondria a De Luca amb una senzillíssima frase de Céline, el qual, ja vell i marginat, considerat per tots un nazi, davant la pregunta «per a vostè quantes maneres hi ha de fer literatura?» ell va respondre: «Només n’hi ha dues: fer literatura o construir agulles per fotre les mosques». I a mí, això de fotre les mosques no m’interessa. Però si he aconseguit fer literatura o no, no ho sé...

Som a l’època de les enciclopèdies universals, de Viquipèdia. Com definiries la Camorra?

Et puc dir que amb tota seguretat la primera frase seria «organització empresarial-criminal».

MIRA EL VÍDEO DE L'ENTREVISTA A ROBERTO SAVIANO

Clica aquí per veure el vídeo de l'entrevista completa a Roberto Saviano.
Adriano Farano - París - 16.10.2007 | Traducció : Laura Calvo