els cascos blaus es retiren de Timor Oriental

La força internacional de l’ONU es va retirar dilluns oficialment de Timor Oriental després de tretze anys de presència que han permès pacificar el minúscul país asiàtic, marcat per una transició sagnant cap a la independència i la democràcia.

Després de la retirada dels últims cascos blaus, només un “equip de liquidació” de 79 persones romandrà a Timor Oriental per “descargolar les bombetes”, va afirmar des de Nova York Ameerah Haq, secretari general adjunt de l’ONU i excap de la Minut, la Missió Integrada de les Nacions Unides a Timor Oriental. Amb la retirada de prop d’una trentena de policies i militars acaba una missió que va arribar a estar formada per 1.500 efectius de diferents països.

El fins ara cap de la missió, el danès Finn Reske-Nielsen, va afirmar a Ràdio Austràlia que des de la creació de la missió s’han fet avenços perquè hi hagi més seguretat i un clima de pau més gran al país.

La normalitat va marcar les eleccions presidencials que el país va celebrar els passats mesos de març i abril, i també les legislatives de juny.

El viceprimer ministre timorès, Fernando La Sama de Araujo, va expressar també dilluns “la immensa gratitud” de Timor Oriental per la tasca dels cascos blaus, presents al país des del 1999. Aquell any, l’ONU va organitzar el referèndum per a la segregació, que va suposar el final de gairebé mig segle d’ocupació indonèsia i va gestionar Timor Oriental fins que el 2002 va declarar la independència i es va formar el primer govern.

Després de tutelar la transició fins al 2005, l’ONU hi va tornar l’any següent, quan el Govern timorès es va veure obligat a sol·licitar ajuda a la comunitat internacional per sufocar una onada de violència que va estar a punt de sumir el país en una guerra civil.

El detonant d’aquells disturbis, que van causar la mort d’una trentena de persones i van forçar el desplaçament de prop de 150.000 persones més, va ser el motí protagonitzat per alguns militars expulsats de les files de l’exèrcit per reclamar millores laborals i denunciar la corrupció a la institució.

“Hi continua havent reptes per superar. I amb la retirada dels efectius de la missió de pau, aquesta relació mira cap a una nova fase enfocada cap al desenvolupament social i econòmic”, va assenyalar Reske-Nielsen.

La Missió Integrada de Nacions Unides per a Timor Oriental va traspassar l’octubre passat les competències de seguretat a la policia timoresa, després que una avaluació conjunta de l’ONU i les autoritats de Timor considerés que estava preparada per assumir la tasca.

Després de la retirada de la Minut, el Govern de Timor Oriental preveu continuar amb la formació de les seves forces de seguretat amb el suport de diversos països, sobretot d’Austràlia. L’ONU, en tot cas, seguirà present a Timor Oriental, ja que l’ajuda humanitària encara és vital per a aquest país que pateix una pobresa endèmica. L’any 2011, l’índex de desenvolupament humà elaborat per Nacions Unides situava Timor Oriental al lloc 147è del rànquing de 187 països.

La meitat dels timoresos viuen per sota del nivell de la pobresa i un 40% dels joves no tenen feina. La retirada dels cascos blaus, a més, empitjorarà la situació econòmica: els 850 timoresos que treballen directament per a les Nacions Unides perdran la feina, així com 1.300 agents de companyies de seguretat.

El descobriment d’un jaciment d’hidrocarburs ha despertat esperances –i temors de corrupció–, i també ha despertat la gana d’alguns gegants cap aquest diminut país asiàtic.

Hillary Clinton va ser, el setembre passat, la primera secretària d’Estat nord-americana a trepitjar Timor Oriental, una visita que es va interpretar com un intent de contrarestar les ambicions xineses a la regió: Pequín ha construït el nou palau presidencial de Dili i el quarter general de l’exèrcit timorès.

2-I-13, agcs, lavanguardia