ignominiosa imatge de la Justícia espanyola davant el món

Segons Amnistia Internacional, Human Rights Watch i la Comissió Internacional de Juristes, el jutge Baltasar Garzón ha aplicat a Espanya la legislació internacional perquè els crims contra la humanitat no prescriuen. I per això han expressat avui el seu rebuig al seu judici, que s´inicia demà, per haver investigat les violacions realitzades durant la Guerra Civil i el Franquisme.

És la primera vegada a la Unió Europea que es jutja un jutge per aplicar la legislació internacional.

Per aquesta raó, TRES organitzacions internacionals en defensa dels drets humans (Amnistia Internacional, Human Rights Watch i la Comissió Internacional de Juristes) han demanat que es tanqui, al més aviat possible, el judici contra el jutge Baltasar Garzón per investigar els crims del franquisme, que comença matí en el Tribunal Suprem.

Reed Brody és el portaveu de Human Rigths i assegura que la comunitat internacional està indignada davant aquesta vulneració de la legislació universal, perquè els delictes contra la humanitat no caduquen. "És la primera vegada que es processa a un jutge per defensar els drets humans" -ha advertit Brody-, "la primera vegada en la UE que un jutge és sotmès al dret penal per defensar drets humans i perseguir crims internacionals".

Segons aquestes 3 organitzacions internacionals pro drets humans, Espanya té l´obligació legal de recolzar al jutge Garzón, però si, al final és condemnat, anuncien que acudiran als tribunals internacionals per garantir la protecció dels drets humans.

Perquè segons el conseller jurídic d´Amnistia Internacional Hugo Relva, "l´obligació d´Espanya i de qualsevol estat és perseguir qualsevol violació de drets humans i no es pot jutjar a cap jutge per fer-ho", per la qual cosa ha reclamat que es desestimin les acusacions contra Garzón i es tanqui "un procés de naturalesa escandalosa".

23-I-12, J. Gregori, cadenaser

Juristes internacionals i membres d´organitzacions de defensa de drets humans, que van a assistir com a observadors internacionals en el segon judici a Baltasar Garzón, han destacat que és la primera vegada en la UE que se senti en la banqueta a un magistrat per perseguir crims internacionals.

Representants de la Comissió Internacional de Juristes, d´Amnistia Internacional i de Human Rights Watch vigilaran demà el desenvolupament del judici contra Garzón per investigar crims del franquisme, ja que estimen que la decisió del Tribunal Suprem incidirà sobre altres causes obertes per delictes de jurisdicció universal, de la qual Espanya va ser pionera, a través del magistrat que ara és jutjat.

Han coincidit que el procés afecta a la independència del Poder Judicial i han opinat que es danya la imatge, que des de molts països es té, de la justícia espanyola, que en poques ocasions rep la petició d´observadors per controlar el judici.

Els juristes també creuen que el procés té "un efecte d´intimidació" sobre altres jutges que estan analitzant delictes de lesa humanitat.
"Els advocats i jutges d´altres països del món tenen els ulls posats en les represàlies a Garzón", ha dit el jurista americà Redd Brody, qui s´ha mostrat sorprès per l´escàs rebuig que ha suscitat a Espanya.

Per al conseller jurídic d´Amnistia Internacional Hugo Relva, "l´obligació d´Espanya i de qualsevol estat és perseguir qualsevol violació de drets humans i no es pot jutjar a cap jutge per fer-ho", per la qual cosa ha reclamat que es desestimin les acusacions contra Garzón i es tanqui "un procés de naturalesa escandalosa".

El jurista argentí ha mostrat la seva preocupació "per com marxen les coses en aquest país" davant l´obertura d´aquest judici. "Els crims de guerra o de lesa humanitat no poden ser amnistiats", ha insistit.

Segons el representant de Human Right Watch, Reed Brody, "és la primera vegada que es processa a un jutge per defensar els drets humans; la primera vegada en la UE que un jutge és sotmès al dret penal per defensar drets humans i perseguir crims internacionals".

Per al jurista americà, "és paradógico que sigui jutjat per intentar aplicar els mateixos principis que va arribar ell a promoure en l´àmbit judicial mundial", amb les investigacions de les dictadures de Xile i Argentina. "Abandonar a un jutge que aplica la justícia universal en favor de les víctimes, significa atemptar i infringir un dels pilars de l´Estat de Dret", ha assenyalat el president de la Comissió Internacional de Juristes, Pedro Nikken.

Ha defensat l´obligació de Garzón d´investigar fets en els quals es podrien haver produït "violacions gravíssimes dels drets humans, crims de guerra o de lesa humanitat", perquè estima que no estan prescrits. "Aquest acte -el judici a Garzón- destrueix la independència judicial d´un país, afecta a la democràcia i afecta a tota la societat en el seu conjunt perquè estan en joc valoris universals".

"És un jutge amb enemics, que molesta, que incomoda i qüestiona, però la societat espanyola i el món necessita a jutges amb valor, és l´essencial de l´estat democràtic; no volem jutges servents", ha lamentat el portaveu de Human Rights Watch.

Durant la compareixença dels experts, el president de l´Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH), Emilio Silva, -que ha exercit com a moderador- ha assenyalat que "a partir de matí es veurà si les víctimes estan en un atzucac".

23-I-12, efa, lavanguardia

El jutge més conegut d´Espanya, Baltasar Garzón, va anar aquest dimarts a judici a Madrid, per segona ocasió en dues setmanes, acusat d´abús de la seva autoritat judicial durant la seva investigació sobre les violacions als drets humans sota la dictadura de Francisco Franco.

Un panell de set jutges del Tribunal Suprem d´Espanya va escoltar el seu cas, una setmana després que en el mateix tribunal es dugués a terme el primer judici contra Garzón per presumpte abús de la seva autoritat judicial en un cas de corrupció financera.

Garzón, de 56 anys, va ser suspès del seu càrrec en 2010, tot esperant els judicis. Si és declarat culpable, no aniria a presó, però podria perdre de forma permanent el seu dret a ser jutge a Espanya.

Molts observadors van comentar que el segon judici és el més important en contra de Garzón, conegut internacionalment des de 1998, quan va sol·licitar l´extradició del exdictador xilè Augusto Pinochet, qui estava en un hospital de Londres. Garzón ho va acusar d´assassinar a espanyols a Xile i de crims de genocidi.

Reed Brody, de Human Rights Watchm, va dir que el judici contra Garzón per la seva investigació de Franco “és la primera vegada en una democràcia consolidada” i en la Unió Europea en què un jutge “és acusat d´investigar abusos dels drets humans”.

“Garzón és jutjat per intentar aplicar a Espanya els mateixos principis que va aplicar a nivell internacional. Una democràcia necessita jutges que no tinguin por”, va dir Brody en conferència de premsa celebrada a Madrid el dilluns, flanquejat per altres observadors internacionals que assisteixen al judici.

En tots dos casos, els fiscals estatals han sol·licitat retirar tots els càrrecs. Però sota la legislació espanyola, també es permet una acusació particular, i és a través d´aquest recurs que l´advocats d´aquestes parts pressionen per perseguir a Garzón.

El judici de la setmana passada, pel denominat cas Gürtel, una trama de corrupció financera i política, va durar tres dies, i ara el panell de set jutges ha de donar el veredicte.

En el cas del dimarts, que involucra al règim de Franco, un petit sindicat de servidors públics anomenat Mans Netes, va presentar una acusació contra Garzón, argumentant que ell va ignorar una llei d´amnistia de 1977 aprovada pel Parlament espanyol, dos anys després de la mort de Franco.

“El Parlament unànimement va aprovar la llei d´amnistia. El jutge Baltasar Garzón pren una postura com si estiguessin dements. En què pensa?”, va dir Miguel Bernard, capdavanter de Mans Netes.

Bernard nega les acusacions dels crítics que el seu grup és una petita tapadora de l´extrema dreta, però va comentar a CNN que estava orgullós de rebre just el mes passat un reconeixement per part de la Fundació Francisco Franco.

Garzón va dir al maig de 2010, quan va ser suspès del seu càrrec com a jutge d´instrucció en l´Audiència Nacional, que prenia la deción "amb calma, amb la tranquil·litat de saber que sóc innocent d´aquests càrrecs”.

L´alçament militar de Franco, en 1936, va provocar tres anys de Guerra Civil Espanyola. El conflicte va acabar quan les forces de Franco van resultar victorioses sobre els combatents republicans i d´esquerres. La dictadura de Franco va continuar fins a la seva mort, en 1975. Encara segueixen sortint a llum les fosses comunes del règim.

El dimarts, just fora de la cort, previ a l´inici del judici, Garzón va dir a CNN que estava "ben”. Va parlar amb els seus advocats i partidaris, va somriure d´orella a orella i semblava relaxat. Fora del jutjat, diversos centenars de persones es van manifestar a favor de Garzón, molt més gent de la qual va estar a l´inici del judici de la setmana passada.

Dins del ornamentado edifici del segueixo XVIII del Tribunal Suprem, diverses persones, encara a la recerca de les restes dels seus familiars en les fosses comunes del règim de Franco, van entrar a la sala, just al costat de Bernard de Mans Netes. Però els dos grups oposats pel que sembla no es van reconèixer entre si, i aparentment no va haver-hi intercanvis de paraules.

El judici va iniciar amb assumptes preliminars, en els quals l´advocat de Garzón va demanar que el cas sigui rebutjat. Entre les preguntes van estar el que, si un cas com aquest podria continuar quan només hi ha una acusació particular, i no és un fiscal estatal el que presenta els càrrecs.

En el cas de corrupció financera que Garzón estava investigant, i que encara manté judicis vigents en contra dels acusats ​​en diverses parts d´Espanya, Garzón va ordenar vigilància electrònica contra alguns acusats ​​que es troben a la presó, i algunes de les seves converses amb els seus advocats.

Aquests advocats després van presentar una denúncia contra Garzón, en argumentar que ell havia excedit la seva competència judicial en ordenar intervencions telefòniques de les seves converses a la presó i que també va violar les seves garanties constitucionals.

Durant el judici, Garzón va dir que les seves ordres no van violar els seus privilegis d´advocat-client i que la vigilància electrònica va ser recolzada pels fiscals. Es va realitzar, va dir Garzón, sota la sospita que els acusats ​​en l´escàndol de corrupció estaven immiscuïts en rentat de diners, fins i tot quan van estar a la presó preventiva.

Els advocats dels acusats ​​de corrupció financera van exhortar a la cort a delimitar clarament fins a on un jutge pot anar en investigar presumptes delictes.

Garzón va passar 22 anys com a jutge d´instrucció en l´Audiència Nacional, la qual està a càrrec de casos de terrorisme i altres casos delicats. Ell ha investigat al més recent líder d´Al-Qaeda, Osama bin Laden, al grup terrorista basc ETA, i a narcotraficants.

En ocasions anteriors, Garzón ha estat considerat un consentit de la dreta espanyola o de l´esquerra espanyola, depenent dels casos que investigava. Els seus crítics diuen que és massa extravagant i que és massa presumit davant a les càmeres.

Des de la seva suspensió en 2010, Garzón ha treballat com a assessor jurídic fora d´Espanya en casos referents als drets humans i assumptes judicials, incloent Amèrica Llatina.

Un tercer cas contra Garzón, per suposades irregularitats judicials vinculats a la seva organització d´alguns cursos a la Universitat de Nova York que tenien com a patrocinadors a grans empreses espanyoles, encara està en fase d´investigació i encara no s´estableix data per dur a terme el judici.

També en aquest cas, els fiscals espanyols no han presentat acusació, però sí hi ha hagut acusació particular.

24-I-12, mexico.cnn