prohibicionisme: històries de NarcoMèxic

- inútil, onerós i evitable prohibicionisme en matèria de drogues 
- el prohibicionisme posa Mèxic en mans del NarcoPoder 
- ´Mèxic: Abusos generalitzats en la ´guerra contra el narcotràfic´´, HRW 
- el prohibicionisme expandeix el NarcoPoder a Llatinoamèrica 
- ´El prohibicionismo, beneficio para los narcos´, Don Winslow 
- ... (consulta al cercador)

"Aquesta és una terra crucificada. De sud a nord corren les armes i de nord a sud la droga i la tracta de persones. A través de Veracruz, que confina amb altres set estats, els cartells tenen accés a una quarta part del país. El crim ha depassat al Govern i això no té una sortida ràpida". El diagnòstic ho fa Arturo Mattiello, president del Consell de Participació Ciutadana de la Fiscalia, nouvingut d´Israel, on ha anat a "conèixer les experiències en la lluita contra la violència i el terrorisme".

Aquest advocat és dels pocs que parla clar a Veracruz, l´estat mexicà on els índexs delictius es van quintuplicar en 2011 i en el qual l´acció de narcotraficants i paramilitars ha imposat la llei del silenci.



En l´últim trimestre de l´any passat, més d´un centenar de cadàvers de presumptes sicaris del sanguinari cartell dels Zetas van ser llançats als carrers del port i del municipi de Boca del Río. Signava els ajusticiamientos el grup dels Matazetas, versió autòctona d´un esquadró de la mort integrat per elements castrenses, segons unes fonts, o comando assassí d´un cartell rival, segons unes altres.

El reguitzell de cossos, sovint decapitats, va ser l´expressió més brutal de l´embat violent que tenia sumits en el terror als veracruzanos, víctimes des de feia mesos d´extorsions, robatoris i segrestos a mansalva.



En aquests dies negres, el motor econòmic del port i la seva àrea metropolitana, centre del turisme domèstic, es atrancó. L´ocupació hotelera va caure i els carrers d´una ciutat que es lliura a la vida nocturna quedaven desertes amb prou feines enfosquia. El comerç es va enfonsar i les arques municipals van fregar la fallida, mentre els ciutadans eren ostatges d´una policia infiltrada fins a la medul·la pels Zetas.

Als barris de Veracruz, sota amenaça o per uns pesos, treballaven pel narco com a falcons (chivatos i vigías) des d´agents de trànsit i taxistes fins a venedors de hotdogs.

Davant la impossibilitat de frenar la vorágine, el governador de l´estat, Javier Duarte, jove plançó del vell Partit Revolucionari Institucional (PRI, hegemònic fins a l´any 2000) va demanar auxili al poder federal, que va arribar al desembre per eliminar el cos de policia local i prendre el control de la ciutat amb la Marina.

Just a temps per salvar la campanya turística nadalenca i retornar cert assossec als veracruzanos que, a poc a poc, ballant de nou a les places, tracten de conjurar la por. 

Los Portales, 11.45 h "Ara es respira un clima de major serenitat. Veracruz i Xalapa, la capital, estan blindades, però la tensió no baixa en la resta de l´estat. Jo no m´atreviria a anar amb cotxe per carretera cap al nord. Seguim tenint desapareguts i segrestos", diu José Azuara, mèdic forense. Responsable dels perits criminalistes de la fiscalia local fins a 1996, explica com "la por va arribar a convertir-se en una patologia social".

La por va aconseguir als funcionaris que indaguen les morts violentes, "amenaçats sovint perquè no investiguin", i al propi Azuara en forma de trucades desconegudes. Veracruz té el rècord del país d´extorsions telefòniques.

World Trade Center, 16.00 h "El Govern sempre va dir que tot estava ben... i al final acabem amb els hotels de cinc estels buits", recorda Luis Alberto Martín Capistrán, president de la patronal veracruzana, molt prop de la glorieta on van aparèixer 35 cadàvers a mitjan setembre.

El líder empresarial no disposa d´una valoració de les pèrdues econòmiques causades per l´escalada de violència en un estat que aporta un6% al PIB nacional, però que sofreix greus problemes de liquiditat i arrossega un deute per valor d´uns 1.800 milions d´euros, la cinquena del país. Apunta, no obstant això, que "el turisme i el consum encara no s´han estabilitzat" i confirma que "molts empresaris van deixar Veracruz i es van anar a Texas" per temor al segrest.
Martín Capistrán reconeix que la millor decisió va ser "lliurar l´estat al poder federal i confiar en la Marina i l´exèrcit", si bé condemna a "qui pretengui actuar al marge de la llei per matar al que estigui fos llei"...

Colònia Renacimiento, 01.10 h El comboi de set vehicles travessa sense incidents aquest barri popular. Tal vegada un més dels quals alimenten amb els seus joves les files dels sicaris a Veracruz, on el 50% de la població viu en la pobresa.

Els agents de la Marina, emboçats, amb uniforme de camuflatge, casc, armilla antibalas i armats fins a les dents, han començat el patrullaje alguna cosa esquerps. "No estic autoritzat", "Ho desconec", "Aquesta informació és reservada...". Evasives a qualsevol pregunta sobre pertrechos, ruta o caiguda en les matrícules de l´Escola Naval per por dels cadets… Això és la guerra… Però a mesura que el rellotge avança -seran tres hores- els més joves baixen la guàrdia i acaben confessant: "No té vostè una idea de com ens espremen". Elles -vuit en total-s on més reservades, però els seus dos comandants accedeixen finalment a un breu intercanvi: "El tracte és que estarem així (en labors policials) fins a juliol (quan se celebraran les presidencials). Després no sabem què passarà…".

22-I-12, I. Sabartés, lavanguardia