penosa política amb el veï teocràtic

La tradició es va complir i el president del Govern, Mariano Rajoy, va realitzar el seu primer viatge a l´exterior al Marroc, on va ser rebut en audiència pel rei Mohamed VI, i va mantenir una reunió de treball amb el president del Govern, Abdelilah Benkiran. No va faltar tampoc la visita al Mausoleu Mohamed V per col·locar una corona de flors en la tomba del Rei Hassan II. També per al president marroquí va ser la seva primera visita d´un mandatari estranger al seu país. Els dos van ser triats presidents en eleccions celebrades a la fi de novembre, amb sis dies de diferència, i s´han estrenat internacionalment amb la seva trobada de "bon veïnatge"...



El 26 de novembre va haver-hi eleccions al Marroc, les primeres després de la reforma constitucional impulsada pel rei Mohamed VI per frenar les protestes sorgides seguint el deixant de la primavera àrab. A aquest procés de reformes polítiques es va referir Mariano Rajoy a la declaració que va llegir al costat del president del Govern marroquí, l´islamista moderat Abdelila Benkiran, amb qui immediatament va connectar. També el primer ministre marroquí, que en vespres dels comicis va vaticinar unes difícils relacions amb el recentment triat president espanyol i del que ahir va canviar d´opinió: "He descobert a una persona simpàtica, amable i molt capacitada per ostentar les funcions que exerceix des de fa només uns dies".



Un elogi en justa correspondència per l´aval que el president del Govern espanyol va donar al procés de reforma política iniciat al país del nord d´Àfrica:"Suport amb fermesa el procés de reformes impulsat per Mohamed VI que ha posat al Marroc en l´avantguarda del món àrab i li ha convertit en un exemple que seguir per a altres països".

Passada la pàgina d´anteriors enfrontaments, "les relacions entre Espanya i el Marroc estan condemnades a ser cada dia millors", va manifestar Benkiran en presència de Rajoy.

I al marge de les bones intencions, yde les relacions "de bons veïns", com va dir Rajoy, els contenciosos també van tenir cabuda en la reunió que van mantenir Rajoy i Benkiran. Tots menys Ceuta i Melilla. El primer ministre marroquí no va treure l´assumpte ni les va reivindicar com a part del seu territori tal com les considera, i el president espanyol tampoc, seguint de la màxima de tots els presidents que són ciutats espanyoles i no es té gens que parlar sobre elles amb el Govern d´un altre país.

Sí van parlar sobre el Sàhara, encara que per reiterar cadascun la seva posició, i no entrar en discussions. I sobre l´acord pesquer denunciat fa uns dies per la Unió Europea i que perjudica els interessos dels pesquers espanyols, Rajoy va plantejar la seva posició més propera gairebé dels interessos marroquins que dels de la UE. El president espanyol considera que la solució a aquest conflicte només pot passar per pressionar al consell perquè doni un mandat de negociació a la comissió diferent a l´actual, que al seu judici és poc raonable.

Gens doncs que pogués enterbolir les bones relacions que els dos països volen mantenir i que pretenen consolidar en la reunió d´alt nivell (RAM) que es preveu celebrar després de l´estiu, després de tres anys sense reunir-se. Per a això, els ministres de tots dos països començaran a treballar. Ahir no va viatjar cap a Rabat, només el president amb el seu cap de gabinet, Jorge Moragas, i la seva secretària de comunicació, Carmen Martínez Castro, i una delegació que no arribava a deu persones, la qual cosa li va portar a viatjar en un avió petit de la Força Aèria espanyola, en comptes d´en l´Airbus en el qual solia desplaçar-se el seu antecessor.

No va estalviar Espanya els regals: Una foto d´art modern per al Rei, un gerro de cristall de la Granja per al president i un llibre de paisatges espanyols per a la seva esposa, coneixedora del nostre país i del castellà.

19-I-12, C. del Reg, lavanguardia

Rajoy va decidir convertir el Marroc en la destinació del seu primer viatge des que va prendre possessió de la Presidència del Govern. Una tradició que va inaugurar Felipe González, però que pren especial rellevància en el cas del líder popular, puix que les relacions entre el regne alauí i el partit del centredreta espanyol romanen tèrboles per moltes raons yno només pel quixotesc episodi de la illa de Julivert.

La dreta espanyola ha mantingut des de sempre una distància més que diplomàtica amb el Marroc. Raons de geoestrategia, d´economia i de les múltiples col·lisions bèl·liques viscudes a l´últim segle entre tots dos països expliquen en part aquest desajustament que, en l´etapa d´Aznar, va aconseguir cotes preocupants i que les raons de bon veïnatge, que els socialistes han practicat amb Rabat, no van aconseguir llavors dissipar. Des de l´oposició, Rajoy semblava marcar un horitzó de desencontres (Sàhara, lluita contra la immigració irregular, terrorisme islamista, pas de productes hortofrutícolas marroquins per l´autovies espanyoles cap a Europa, etcètera) fins al punt que, en el 2010, el propi Mohamed VI es va involucrar en una manifestació anti-PP a Casablanca. L´escenari dibuixava els pitjors auguris si, com va succeir després, el líder popular arribava a la Moncloa i tornava a tibar de nou la corda.

Rajoy, no obstant això, ha fet un pas de realpolitik en fer el gest d´entrevistar-se amb el primer ministre islamista, Abdelilah Benkiran, i ser rebut pel monarca. Les raons d´aquest gest són vàries. La primera és que és aconsellable dissipar contenciosos amb un veí que pot complicar-li les coses. La segona, que la suspensió de l´acord de pesca de la UE i el Marroc afecta principalment al sector pesquer andalús i les decisives eleccions autonòmiques estan a un tir de pedra. Però també perquè el president espanyol vol fer oblidar la imatge valleinclanesca de Julivert, quan el Govern Aznar, prèvia invocació a l´Altíssim, va enviar tropes espanyoles a desallotjar de l´illot als pastors de cabres que s´havien ensenyorit de la roca.

Però no només són qüestions electorals o d´imatge. També estan els interessos espanyols al Marroc i la necessitat de cauterizar, en tant que sigui possible, les apetències marroquines sobre Ceuta i Melilla, així com el contenciós del Sàhara. Es tracta, per tant, d´un gest que els magrebins han elogiat i que indica un canvi en les relacions entre el Marroc i la dreta espanyola. Tal vegada per tot això Rajoy va anunciar a Rabat la represa dels cims bilaterals anuals a alt nivell, suspeses des de l´any 2008.

19-I-12, lavanguardia