Alguns funcionaris tendeixen a reduir el seu rendiment al nivell més baix que tolera l´Administració, que sol ser el del seu company que pitjor compleix sense ser sancionat. Al mateix temps, una part dels empleats públics acostuma a valorar el seu propi treball per ajustar la seva productivitat al que considera adequat per a la retribució que rep, de manera que redueix la seva productivitat. Encara que hi ha nombroses excepcions individuals, producte de les conviccions personals, més de 40 anys després que el administrativista Alejandro Nieto formulés aquestes dues "lleis socials" de la funció pública la seva essència continua vigent, almenys en els cossos més burocratitzats.
Els experts en gestió pública coincideixen a assenyalar que la causa principal de la pervivència d´aquests mals, derivats de l´absència d´una veritable carrera professional objectiva, es localitza sobretot en la cúpula, doncs a causa de la politització no hi ha un cos directiu professionalitzat capacitat per aplicar un sistema d´incentius positius, de diners i ascensos, i negatius, a través de les sancions, de manera que augmenti la productivitat.
En la seva obra del 2008 El desgobierno de lo público, una sort de llibre negre de la burocràcia a Espanya, Nieto descriu el "cercle viciós plasmat en un pacte implícit: l´Administració, com a ocupador, maltracta als seus servidors però en compensació poc els exigeix; mentre que aquests (els treballadors), correlativament, suporten els maltractaments i, en compensació, rendeixen molt poc". Nieto, que va ser president del Consell Superior d´Investigacions Científiques (CSIC) en els 80, denúncia també que la carrera funcionarial ha estat substituïda per uns caòtics salts de lloc al albur del capritx polític...
Amb el focus posat en l´Administració un dels debats més recurrents és el centrat en la seva productivitat. Com explica Francisco Longo, director de l´Institut de Gobernança i Direcció Pública de Esade, el problema no resideix que en el cas del funcionari, no del personal laboral, el treball sigui per a tota la vida, sinó en la falta d´al·licients. "L´empleat públic que treballa molt i bé, es preocupa per formar-se i té iniciativa, no és premiat, mentre que el que no compleix, no és castigat, la qual cosa provoca que la productivitat es deteriori", afirma Longo. Al seu judici, les causes de la falta d´incentius resideixen en un marc laboral massa rígid, doncs hi ha "una hiperprotección de l´empleat", i en la baixa qualitat de l´adreça, doncs "la gerència pública a Espanya presenta un dèficit important".
Carles Ramió, professor de Gestió Pública de la Universitat Pompeu Fabra, considera una qüestió clau l´absència d´una adreça pública professionalitzada en l´Administració i destaca que Espanya és dels pocs països del nostre entorn en els quals succeeix això. Apunta que a Itàlia sí hi ha una adreça professional, la qual cosa no succeeix en la Admininistración espanyola, en la qual els polítics copen els alts càrrecs de responsabilitat i en els quals han d´ocupar funcionaris, com els de sotsdirectors generals, se sol utilitzar el criteri de la lliure designació, de manera que preval el partidisme.
El diagnòstic existeix des de fa temps. El vigent Estatut Bàsic de l´Empleat Públic, del 2007, presumia d´implantar un sistema que "estimula a a els empleats per al compliment eficient de les seves funcions". Establia l´avaluació per acompliment, en funció del compliment d´objectius, així com la carrera horitzontal, que permetria pujar de nivell salarial sense col·lapsar les prefectures de l´administració, i l´adreça professional, alliberada de l´arbitrarietat política. "Però són mesures pendents de desenvolupar legislativament", explica Ramió, qui assenyala que en general són reformes, com la d´acabar amb el partidisme en els nomenaments, que s´anuncien quan s´està en l´oposició però que s´ajornen en el poder.
Ramió crida l´atenció sobre la falta d´incentius positius, com la promoció dels millors i l´augment de la productivitat de forma no lineal, és a dir a l´inrevés que els complements que es paguen de forma burocratitzada a tots els empleats sense distincions. Al mateix temps tampoc hi ha incentius negatius, perquè, excepte casos concrets com els de les forces de seguretat, el règim disciplinari no sol aplicar-se, de manera que no se sanciona al que no compleix.
"El de la falta d´al·licients per qui té un lloc fix és un problema també en el sector privat, però en el públic aconsegueix una major dimensió", explica Sara de la Rica, catedràtica d´Economia de la Universitat del País Basc, qui apunta que així es limita l´esforç del treballador i es genera absentisme. Creu que hagués d´haver-hi alguna retribució variable veritablement associada a la productivitat.
No obstant això, Manuel Villoria, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Rei Juan Carlos, apunta que existeixen estudis que mostren que els incentius econòmics no han produït bons efectes, excepte en àrees concretes en les quals es pot mesurar correctament la productivitat i sense que es generin efectes perversos, com podria ser, en el cas de les forces de seguretat, detencions forçades per aconseguir un determinat nombre. "Sí ha funcionat bé, per exemple, en la Seguretat Social espanyola, pagar per rendiment però per equips", assenyala Villoria, qui defensa reduir la discrecionalitat en la promoció professional i advoca per reformes que elevin la productivitat "sobretot en la part més burocratitzada de l´Administració".
13-I-12, A. Lugilde, lavanguardia
A les convocatòries d´ocupació pública en la Unió Europea no els fa falta grans campanyes publicitàries (les seves condicions laborals són reclam suficient), però un dels seus eslògans versa precisament sobre les possibilitats de mobilitat interna: "Un patró, múltiples ocupacions per a tota la vida", prometen. "És alguna cosa que incentivem com a bona pràctica administrativa; manté vives les carreres i aporta nous desafiaments", explica un portaveu. Els funcionaris comunitaris poden canviar de departament, d´institució i fins i tot de país, ja que laUE té disseminades agències i oficines per tota la seva geografia; en llocs sensibles la rotació és obligatòria. Reorientar totalment el perfil professional és possible. Un recorregut típic seria el del suec Kristofer. Funcionari des de fa tres lustres, va obtenir la seva plaça en unes oposicions al Parlament i després va saltar a la Comissió; va deixar la Comunicació per dedicar-se a Ajuda al Desenvolupament, i d´allí va passar a treballar en Comerç.
13-I-12, B. Navarro, lavanguardia
Amb salaris majors i protecció d´ocupació alguna cosa menor que en el sud europeu, el civil service britànic sol sortir entre els llocs superiors dels rànquings sobre productivitat de l´Administració pública. És més, l´alt funcionariat sempre s´ha caracteritzat per la seva independència política, personificada pels assessors ministerials de Whitehall en la teleserie Yes, minister. Amb el 20% de l´ocupació, el Regne Unit se situa en un terme mitjà entre EE. UU. i Europa. Però la civil service ja perd terrè. L´ús d´assessors especials vinculats amb lobistas ja comença a perjudicar la independència del civil service,tal com es va veure amb l´escàndol del ministre de Defensa l´any passat. Així mateix, el Govern conservador de David Cameron ha eliminat més de 20.000 llocs de funcionaris en l´últim any, part d´una reducció de més de 240.000 ocupacions públiques. En Whitehall, un de cada deu funcionaris ha perdut el seu lloc de treball.
13-I-12, A. Robinson, lavanguardia
Un total de 5,2 milions de persones treballen a França per a la funció pública (Estat, administració territorial i hospitals), al marge dels treballadors de les grans empreses estatals. En total, un de cada quatre ocupacions són d´origen públic, la qual cosa demostra el paper central de l´Estat. En un país el creixement del qual s´ha basat fins ara en el consum intern, aquest exèrcit de funcionaris i empleats públics constitueix la columna vertebral de l´economia. L´accés a la condició de funcionari es fa a França, com a Espanya, a través d´oposicions i l´ascens de categoria -a través de diferents escales salarials- està perfectament pautat al llarg de la carrera. Per a això s´avalua tant el mèrit com l´antiguitat. Hi ha institucions especialitzades per a la formació dels candidats a funcionari, segons els diferents cossos. En el cas dels alts funcionaris, la majoria surten de les elitistes Escola Nacional d´Administració (ENA) i Politècnica.
13-I-12, Ll. Uría, lavanguardia
