No tot poder de coacció en mans de l´Estat és legítim sinó solsament aquell que es justifica en la protecció dels drets dels altres. Kant ho va expressar així: "Si l´exercici de la llibertat per part d´un individu és un obstacle per a la llibertat d´un altre, la coacció que se li oposa, mentre que obstacle a qui impedeix la llibertat, coincideix amb la llibertat".
Els anglosaxons tenen un aforisme que permet entendre-ho de forma encara més clara: "La llibertat del meu puny acaba on comença el nas de la persona que tinc davant". És a dir, el límit de la meva llibertat es troba on comença la llibertat de l´altre. En conseqüència, en defensa de la llibertat d´aquest altre, és legítima la força necessària per frenar el puny dirigit a trencar un nas atès que ja que serveix per protegir el seu dret a la integritat física. O, amb un altre exemple, és legítim el cop de porra d´un policia que persegueix a un lladre per restituir al seu amo la cartera robada. És en aquesta mesura que, si bé en sentit no jurídic s´exerceix coacció, aquesta coacció no és una altra cosa, des del punt de vista jurídic, que llibertat.
Per tant, si be no tota coacció proporciona llibertat, és legítima la força coactiva necessària perquè la llibertat existeixi: es tracta de la força que s´exerceix davant una determinada persona per impedir que vulneri els drets d´una altra.
5-I-11, Francesc de Carreras, catedràtic de Dret Constitucional de la UAB, lavanguardia
