El mateix Rajoy va ser el registrador de la propietat més jove d´Espanya. La vicepresidenta Sáenz de Santamaría és advocada de l´Estat, igual que el titular d´Agricultura, Arias Cañete; Ana Pastor és funcionària de carrera del Cos de Salut Pública i Administració Sanitària; José Ignacio Wert, el ministre de Cultura, va quedar número u en les oposicions de 1973 a la plantilla de Titulats Superiors de RTVE.
És una constant: la majoria de membres del nou Govern van guanyar difícilísimas oposicions sent molt joves, i han desenvolupat una carrera professional sempre al servei de l´Estat, ja sigui com a polítics, quan guanyen unes eleccions, o com a buròcrates, quan les perden o abans de la política. La seva xarxa de seguretat i la seva ambició és l´Estat. La seva fortalesa i pervivència és l´Estat. Ells són l´Estat.
El ministre d´Indústria, José María Soria, és Tècnic Comercial i Economista de l´Estat, exactament igual que el seu col·lega en el ministeri d´Economia, Luis de Guindos. El ministre d´Hisenda, Cristóbal Montoro, és catedràtic d´universitat pública; fins i tot Gallardón és membre de la carrera fiscal en excedència. Fernández Díaz, el ministre català de l´Interior, va guanyar l´oposició al cos d´Inspectors Superiors de Treball i Seguretat Social de l´Estat en els anys 70. El d´Exteriors, García-Margallo, va ingressar en 1968 en el cos d´Inspectors de Finances de l´Estat. I el ministre de Defensa, Pedro Morenés, és fill del vescomte de Alesón, i nét dels comtes de l´Assalt, grans d´Espanya, que si ben no és com ser alt funcionari, suposa una estreta relació amb l´Estat transmesa generacionalment.
Aquesta passió pel funcionariat no deixa de ser sorprenent per a un partit de dretes, al que deuria suposar-se-li un cert esperit antiestatal. Seria el normal, sempre que Espanya fos un país normal. Però a Espanya la dreta és estatista. Sempre ho ha estat. Per això el creixement de l´Estat és irrefrenable: no hi ha contrapesos. Espanya és el seu Estat, i poc més. I és així que per assegurar el seu futur personal i col·lectiu els seus ministres tenen la fe posada en l´Estat.
El mateix ocorre a la segona fila: Ángel Yuste, director general d´Institucions Penitenciàries, és jurista del Cos Tècnic d´Institucions Penitenciàries; Tomás Burgos, secretari d´Estat de la Seguretat Social, va ser procurador general de les Corts de Castella i Lleó. A Ignacio Cosidó, nou director general de la policia, ho van formar en el ministeri de Defensa, en el Ceseden. El nou nombre dos d´Interior serà Ignacio Ulloa, lletrat del Constitucional; el nou secretari d´Estat de Telecomunicacions serà Víctor Calvo-Sotelo, fill de l´ex president Leopoldo, i etcètera.
Aquesta fe en l´Estat ho condiciona tot: la justícia, la política, l´economia, el futbol. El gran engranatge espanyol és l´alternança entre funcionaris estatistas i jacobinos. Instruments de la uniformitat espiritual o de la igualtat material.
31-XII-11, Jordi Graupera, lavanguardia