Mal ha començat la Mesa del Congreso aquesta legislatura en resoldre que Amaiur, la nova formació política basconavarresa, no pot obtenir grup parlamentari propi i els seus diputats han d´integrar-se en el grup mixt. Un observador sense coneixements jurídics específics tal vegada es pregunti: com pot ser que el PNB amb 5 diputats obtingui grup parlamentari i Amaiur amb 7 diputats, i deu mil vots més que el PNB, es quedi sense ell?
Les lleis poden produir efectes perversos tret que els encarregats d´aplicar-les les interpretin de forma raonable. En aquest cas, els dubtes sobre el significat de les normes que regulen la constitució de grups parlamentaris han estat aclarides des de fa temps per les autoritats de les càmeres, la doctrina jurídica i el Tribunal Constitucional. La Mesa del Congreso, en canvi, ha efectuat una interpretació diferent i, al meu parer, equivocada. Vegem.
L´article 23 del reglament del Congreso permet que puguin constituir grup parlamentari els diputats d´una o diverses formacions polítiques que haguessin obtingut un mínim de cinc escons "i almenys el 15% dels vots corresponents a les circumscripcions en què haguessin presentat candidatura". Amaiur es va presentar a les tres províncies basques i a Nabarra. Va obtenir en total 7 diputats amb els següents percentatges per circumscripció: 34,8% a Guipúscoa, 19,21% en Bizkaia, 19,11% en Àlava i 14,86% a Nabarra. Per tant, va depassar el nombre mínim de diputats i, en conjunt, també el percentatge mínim de vots (va obtenir un total del 22%). Però si ho expliquem per circumscripcions, el percentatge a Nabarra no va arribar al 15%.
La qüestió que dilucidar és la següent: segons el precepte reglamentari citat, el percentatge mínim del 15% de vots ha de computar-se en cada circumscripció o en el conjunt de circumscripcions en les quals Amaiur s´ha presentat? Si acceptem el primer, encara que sigui per molt poc, a Nabarra (14,86%) no s´aconsegueix el 15%. Si acceptem el segon, el límit es depassa àmpliament, atès que el total obtingut és el 22%.
Tement-se el pitjor, el diputat de Amaiur triat a Nabarra no havia pres possessió del seu càrrec en el moment de constituir grup parlamentari. Per tant, amb 6 diputats i un percentatge més que suficient a les tres províncies basques, el grup parlamentari estava legalment assegurat. Però no feia falta aquest truquillo de leguleyo, perquè els precedents de resolucions de la Mesa en diferents legislatures (en el 2004 la més recent i clara), avalades pel Tribunal Constitucional, recolzaven la interpretació segons la qual el percentatge mínim era sobre el conjunt de les circumscripcions, no només en les quals s´han presentat sinó en les quals "han estat triats" els diputats que pretenen constituir grup parlamentari, fins i tot encara que en alguna d´elles aquest mínim no s´aconseguís.
Aquesta interpretació és més que raonable, ja que la dicció literal de l´article 23.1 del reglament estableix que el mínim del 15% dels vots es refereix a "les circumscripcions" en què haguessin presentat candidatura (és a dir, al conjunt d´aquestes circumscripcions), no "en cadascuna" d´elles. Com ha assenyalat agudament el meu col·lega Agustín Ruiz Robledo, aquest incís de l´article citat cal interpretar-ho d´acord amb el vell apotegma jurídic segons el qual "allí on no ha distingit el legislador, no ha de distingir l´intèrpret". I el legislador, com hem dit, tracta de "circumscripcions", no de "cadascuna" d´elles. A més, tractant-se d´un dret fonamental li és aplicable el principi de favor libertatis,que reforça aquesta interpretació.
Finalment, els precedents són apabullantes: des del PNB, el vot del qual a Nabarra oscil·lava entre el 0,92% i el 2,16% entre 1989 i el 2000, fins a ERC en el 2004, que no aconseguia el 15% no només a les tres províncies valencianes on es presentava, sinó ni tan sols en la de Barcelona. I en tots els casos, a tots dos partits la Mesa els va concedir grup parlamentari. El precedent, sens dubte, no vincula i la interpretació d´una norma pot canviar, però llavors cal argumentar el motiu. Cap motiu ha subministrat la Mesa, amb la qual cosa, en virtut del dret a la igualtat de tracte (articles 14 i 23 de la Constitució), la resolució, a més de jurídicament infundada, resulta discriminatòria i només cal esperar que sigui corregida pel Tribunal Constitucional en el recurs d´empara que previsiblement interposarà Amaiur.
Perquè, a més, des d´un punt de vista polític, saltar-se la legalitat és el millor favor que se li pot fer a ETA, que, recordem, encara no s´ha dissolt. Al terrorisme només se li combat amb els instruments de l´Estat de dret: lleis, jutges i policia. Quan no es va fer així, i em refereixo als GAL, es va donar aire a ETA durant bastant temps. Així mateix, el gran beneficiat per resolucions com aquesta és Amaiur, els dirigents de les quals són tan escassament demòcrates que consideren les lleis, als jutges i a la policia, en definitiva l´Estat de dret, instruments de violència contra el País Basc. Ara tindran motiu per fer-se les víctimes.
