inquietant deriva política hongaresa

La sensació de que alguna cosa falla a Hongria es respira des de fa temps a Brussel·les. No obstant això, les últimes decisions "liberticidas i antidemocràtiques", segons l´oposició, preses pel primer ministre hongarès, el populista ultraconservador Viktor Orbán, que culminaran l´1 de gener en una nova Constitució, poden suposar un primer mes del 2012 molt tibant en les relacions amb aquest soci europeu.


HungriaSi els verds i grups d´esquerra del Parlament Europeu ja havien cridat l´atenció sobre el "final de facto de la democràcia i l´Estat de dret a Hongria", ahir va ser el president dels liberals, Guy Verhofstadt, qui ho va condemnar.

En un "missatge de nou any", el polític belga va reclamar "més democràcia i menys populisme" per part de Budapest. "Després d´un any i mitjà en el poder amb una aclaparant majoria, el primer ministre ha fet molt poc perquè Hongria sigui més moderna i democràtica", va lamentar Verhofstadt, qui va apuntar que davant l´apocalipsi financer al que s´apropa el país - ha hagut de demanar als seus socis 15.000 milions d´euros-,Orbán faria bé a "buscar suport per a les seves reformes econòmiques i fiscals en comptes d´emprendre un camí que no porta a cap part".

"La retallada a la llibertat de premsa, a la independència del Tribunal Constitucional i el Banc Central i a la llibertat de religió i orientació sexual apropa massa al passat comunista que, amb raó, Orbán tant lamenta", va afegir. En la seva opinió, Hongria ha de complir les decisions de la setmana passada del seu Tribunal Constitucional, que va exigir canvis en les lleis sobre els mitjans de comunicació i el poder judicial, i va bloquejar els plans del govern de retallar el nombre de religions autoritzades a Hongria. Segons el parer de Verhofstadt, el 2012 és un any decisiu per a Hongria, i Orbán només té dues opcions: "Reafirmar la democràcia pluralista o estar en el costat equivocat de la història".



L´any passat, Hongria va aprovar una dubtosa llei sobre els mitjans de comunicació que va inquietar als seus socis europeus, però no ha estat fins a finals d´aquest any que s´ha produït una cascada de decisions que ha deixat atònits als Vint-i-set. Entre elles, el tancament de l´opositora Kulbradio, una reforma electoral que només beneficia al partit de govern i l´aprovació d´una sèrie de normes que permeten governar pràcticament per decret. No obstant això, en un ambient on la crisi del deute és l´única cosa que sembla preocupar a Brussel·les, ha estat la denominada llei sobre l´Estabilitat Econòmica la que ha deslligat les alarmes. El propi president del Banc Central Hongarès ha denunciat que és una autèntica "presa de control per part del Govern".

El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, va escriure una carta a Orbán - sense resultat de moment-instant-li a retirar aquesta llei, ja que l´Executiu comunitari té seriosos dubtes sobre la compatibilitat de la versió actual del text i el dret europeu.

30-XII-11, C. Pérez, lavanguardia

El tancament de Klubrádió, la major emissora opositora d´Hongria, va congregar a milers de persones que es van manifestar a Budapest en defensa de la llibertat de premsa. Coneguts personatges de la vida pública van criticar, davant varis milers de persones, al Govern conservador del partit Fideszper limitar la llibertat d´expressió

Durant la protesta -organitzada a través de Facebook- Mária Vásárhelyi, de l´organització prolibertad de premsa Nyilvánosság Klub (NyK), fundada en 1988, va dir que 23 anys després de la caiguda del comunisme "ni somniar-ho" pensava que tornaria a haver de manifestar-se per la llibertat en els mitjans de comunicació.


Els manifestants van criticar la política del Govern del primer ministre, Viktor Orbán, afirmant que des de la caiguda del Teló d´Acer "la democràcia no va estar tant en perill com ara", segons va afirmar l´historiador Rudolf Ungvári.

Klubrádió, la principal radio opositora hongaresa, haurà de tancar al febrer ja que el Consell de Mitjans d´Hongria li va retirar la freqüència per donar-la-hi a un altre emissora

LA ‘LLEI MORDAÇA’

Pál Schmitt, president hongarès i membre del Fidesz, va donar el vistiplau a la fi de 2010 a una reforma normativa dels medis de comunicació, coneguda com “llei mordaça”.

En ella s´estableix, entre altres coses, un consell amb amplis poders, compost per membres nomenats pel partit governant. El consell té la facultat d´imposar multes de fins a 750.000 euros als mitjans que atemptin contra la moral pública.

A principis d´aquesta setmana el Tribunal Constitucional (TC) hongarès va esmenà parcialment la polèmica llei de medis, perquè obria la possibilitat de "limitar la llibertat de premsa".

L´alta cort va esmenar alguns aspectes de la llei relatius a la regulació del contingut dels mitjans impresos i a la divulgació de fonts i informacions addicionals per part dels periodistes, entre altres aspectes.

En concret, el TC destaca que els paràgrafs de la llei que indiquen que el periodista només pot protegir a les seves fonts quan les informacions serveixin per a interessos comuns, "obre una àmplia possibilitat per limitar la llibertat de premsa", segons la fallada publicada per la cort.

També va sol·licitar al Parlament precisar en quines circumstàncies es pot obligar a un periodista a revelar les seves fonts, en subratllar que "és constitucional només en casos excepcionals, sota control judicial i quan les autoritats no poden accedir a les informacions necessàries".

El tribunal va anul·lar també el càrrec de comissari de Mitjans i de Serveis d´Informacions, que compta amb la competència d´investigar els greuges d´interessos, qualificat pel TC com "una considerable intervenció estatal" en el treball periodístic.

També limita les competències de l´Autoritat Nacional de Mitjans i de Serveis d´Informacions, anul·lant el paràgraf que determina que aquest pot exigir dades en processos legals als mitjans de comunicació.

Aquesta autoritat també tenia la competència de vetllar pels drets humans, la dignitat i la vida privada dels ciutadans que apareixen en els mitjans, alguna cosa que el TC va considerar "una limitació anticonstitucional de la llibertat de premsa".


23-XII-11, efe, 233grados.lainformacion.com

Tüntetés a rádiónál: nem tűrik a rendszert

Nem tűrjük, nem hagyjuk – több ezren skandáltak a Magyar Rádió székháza előtt tartott tüntetésen; a Pollack Mihály téren a közszolgálati média manipulációi és a Klubrádió elnémítása ellen tiltakoztak.

A tüntetést a másfél hete az MTV székháza előtt éhségsztrájkoló újságírók kezdeményezték, hozzájuk csatlakoztak a kedden budapesti frekvenciájától megfosztott Klubrádió támogatói, illetve az ősszel szakszervezetis vezetők által alapított Magyar Szolidaritási Mozgalom is. Az éhségsztrájkot kezdeményező Nagy Navarro Balázs tévés szakszervezeti vezető azzal magyarázta "kétségbeesett lépésüket", hogy csak így moshatják le a gyalázatot, amit a közszolgálati média becsületén ejtettek a hímanipulátorok (az éhségsztrájkot az után indították, hogy kiderült, Lomnici Zoltán főbírót kiretusálták a köztévé Híradójában).

Nagy Navarro utolsó jajkiáltásnak mondta akciójukat, és azért folytatják a tiltakozást, mert továbbra sem vonták felelősségre a hamisítás felelőseit, "az igazi csalókat". (Arra nem tért ki, hogy miután három tévést felelősségre vontak, menesztették Élő Gábor hírigazgatót is, Papp Dániel hírfőszerkesztőt pedig felmentették a munkavégzés alól). Gyalázatnak nevezte, hogy még mindig sztrájkolniuk kell – de okuk továbbra is van rá, mivel most éppen a Klubrádiót hallgattatták el, az Index újságíróit pedig kitiltották a parlamentből.

"Minden demokrata nemet kell kiáltson, amikor a hatalom el akarja hallgattatni a neki nem tetsző médiumokat, ha terrorizálni próbálnak újságírókat". Két másik éhségsztrájkoló: Szávuly Aranka tévés szakszervezeti vezető és a Duna TV-től elbocsátott Kembe Sorel megköszönték, hogy ennyien szolidaritást vállaltak akciójukkal; Kembe Sorel elmondása szerint a Duna TV kulturális műsorainál is hasonló a helyzet, ott is vannak "kötelező megjelenések", felsőbb utasítások.

A demokratikus nyilvánosság nélkül nem lehet gátat szabni a hatalmi túlkapásoknak – idézte a Nyilvánosság Klub 23 évvel ezelőtt írt alapító okiratát Vásárhelyi Mária, a civil szervezet ügyvivője. Nem gondoltuk volna, tette hozzá, hogy két évtizeddel a rendszerváltás után ez még aktuálisabb lesz, mint akkor. Márpedig az, mert szerinte az Orbán-kormány szisztematikusan leépítette a jogállamot, a sokszínű médiavilágot. A közszolgálati média megszűnt, a politikai propaganda eszközévé silányult, mint a Kádár-rendszerben. Bár ilyen szintű hamisításokat szerinte már akkoriban sem mertek meglépni, mint mostanában. Azt pedig, hogy a félmilliós hallgatottságú Klubrádiót elnémítják, Vásárhelyi Mária "a diktatórikus, gyáva hatalom kétségbeesett lépésének" nevezte. Majd bejelentette, hogy az igazukért küzdő, tisztességes újságírók javára szolidaritási alapot hoznak létre, ebből pénzelik a tüntetéseket is, és összefogásra szólított a médiaszabadság érdekében.

Tamás Gáspár Miklós filozófus az 1992-es rádiós tüntetésre emlékeztetett beszédében, amit a közrádiós tisztogatások ellen tartottak, illetve arról, hogy az akkori ellenzék – a szocialisták – két évvel később nem kétharmados, de háromnegyedes többséget szereztek a parlamentben. Most annyival nehezebb a helyzet szerinte, mivel akkor még volt köztársaság. Ma viszont hiába keressük a köztársaságot: nem találjuk az új alaptörvényben, a demokratikus intézményekben, a főügyészségen, bíróságon, önkormányzatoknál, kórházakban, iskolákban, de a parlamentben sem nagyon. Ha pedig valaki tiltakozni mer, akkor közlik, hogy tilos sztrájkolni, hogy nem lehet népszavazást tartani, sem igazságos választásokat. TGM mégis tudja, hol kell keresni a köztársaságot: az utcán. A nép, a szabad emberek egyenlő gyülekezete még él, és bár még sokakat meg tudnak félemlíteni, megijeszteni, de már nem sokáig, mert a köztársaság az utcára fog vonulni, valahányszor el akarják tiporni a szabadságot. A Magyar Köztársaság az utcán van, az elégedetlen emberekben, és a demokrácia nemsokára győzni fog; a köztársaság pedig felemeli a fejét és újjá fog születni, "tisztábban, büszkében, jobban, mint valaha".

22-XII-11, N. Máté, nol.hu