Sota les anodines sigles de Emarsa (Entitat Metropolitana d´Aigües Residuals Societat Anònima) s´amaga la història d´un colossal saqueig de diners públics. Emarsa, empresa instrumental creada per l´Ajuntament de València i altres 17 municipis propers, es dedicava a depurar el cabal de les clavegueres abans d´alliberar-ho al mar, destinar-ho al reg o a alimentar el parc natural de L’Albufera. Gestionava la planta de Pinedo, la major de la Comunitat Valenciana i una de les més grans d´Espanya. I es finançava amb el cànon de sanejament que els veïns de València i la seva àrea metropolitana paguen amb la factura de l´aigua.
Al juliol de 2010, el PP, que controlava la societat des dels anys noranta, va decidir liquidar-la en trobar-se en situació de fallida. La dissolució va revelar l´existència d´un forat de 17 milions d´euros. La investigació judicial, que abasta el període de 2004 a 2010 i compte ja amb 16 imputats per malversació, estafa continuada i delictes societaris, ha destapat que els gestors de Emarsa van pagar quantitats miloonàries per serves i subministraments inexistents. El frau total podria superar els 30 milions. Mentre, els directius gaudien a la seva costa de tota classe d´extravagàncies.
Compraven, amb fons de la societat, joies, bosses de Loewe, rellotges, bolígrafs Montblanc, peces de vestir en Armani, dispositius electrònics (ipods, llibres electrònics, ordinadors portàtils), accessoris d´automòbil, mil euros de loteria cada any. Carregaven el lloguer de vehicles de luxe i circuits de spa. Feien viatges de plaure amb les seves famílies, a París, Nova York, Johannesburg i més destinacions allotjant-se amb despeses pagades en hotels de quatre i cinc estrelles. S´allotjaven en establiments de similar categoria, en la mateixa Comunitat Valenciana, acompanyats de teòriques traductores romaneses. Sempre per compte de Emarsa.
Van ser capaços de gastar-se 92.443 euros en un any en asadores, marisquerías i restaurants amb estels michelín. I encara així, en els 23.000 folis del sumari poden trobar-se factures de 7,5 euros de tabac o de compres en el supermercat.
En un moment de les més de 50 hores que porta declarades davant el jutge, el exgerente Esteban Cuesta va explicar com funcionaven les coses. El llavors president de Emarsa i avui encara vicepresident de la Diputació de València i alcalde de Manises amb el PP, Enrique Crespo, també imputat, anava al seu despatx, li lliurava unes factures de Loewe i li donava l´ordre d´apropar-se a l´establiment a pagar-les. Entre compres, viatges i banquets, els responsables de Emarsa es van gastar en sis anys gairebé un milió d´euros, segons l´abundant documentació que disposa el jutge Vicente Ríos.
L´instructor compta amb multitud d´indicis que l´autèntic pillatge es va produir, no obstant això, mitjançant el pagament de subministraments i serveis falsos. Alguns, inversemblants: Emarsa va pagar, per exemple, per reparacions en els digestors (tancs per depurar l´aigua) número quatre, cinc i sis, quan en la planta solament hi havia dues. I ho va fer a empreses administrades per tres germans, María Paz, Víctor Manuel i Sebastián García Martínez, aquest últim al seu torn cap de departament de la depuradora. Va contractar cursos de formació per 188.000 euros, la majoria per Internet i sense control d´assistència.
Va adquirir teòricament, en poc més de sis mesos, 164 teclats; 149 ratolins; 155 fonts d´alimentació; 141 llicències antivirus i 79 monitors, encara que en Emarsa solament hi havia 32 llocs de treball informatitzats. El proveïdor, el propi Sebastián García Martínez, actuava, de fet, com a director d´informàtica en la planta i de vegades signava en el seu nom com a rebut i conforme les partides que ell mateix venia... Així fins a 35 empreses ara investigades que van facturar a Emarsa 40,3 milions d´euros.
La societat estava controlada per una assemblea metropolitana en la qual l´Ajuntament de València té el 45% dels vots i el PP gaudeix d´àmplia majoria. Treballar en Emarsa era una canonjía (nou empleats guanyaven més que el president del Govern) i l´empresa va ser omplint-se de càrrecs de segona i tercera fila del partit i dels seus socis d´Unió Valenciana. El propi Cuesta, a qui Rita Barberá va nomenar alcalde pedáneo, es va mantenir com a dirigent local del PP de València fins a pocs dies abans del 20-N.
La seguretat que ningú els controlava va portar als directius a ser molt poc acurats. Entre les factures pagades a les empreses investigades algunes tenen per darrere “imprès res menys que una previsió de tresoreria” de la pròpia Emarsa, ha destacat el jutge. Unes altres, de diferents proveïdors sospitosos, estan escrites al principi en lletres negres, que canvien a meitat a color verd, taronja o rosa. Com si al taller de fabricació de falses factures se li hagués acabat la tinta.
1. Despeses a costa de la societat pública. Els directius van carregar a Emarsa desenes de milers d´euros per la compra de joies, bosses de Loewe, bolígrafs Montblanc, accessoris d´automòbil, dècims de loteria (mil euros a l´any), ipods, roba, cistells de bebè, circuits de spa, lloguer vehicles de luxe...
2. Viatges pagats. Dirigents de la societat van viatjar a París, Nova York, Johannesburg, Marrakech, Estocolm, Andorra... En diversos casos, els directius es desplaçaven amb les seves famílies i Emarsa també pagava els hotels.
3. Menjars. Els directius van carregar 300.000 euros en menjars a Emarsa entre 2005 i 2010. Només en 2009, ja en plena crisi, les factures per menjars en marisquerías i restaurants d´alt nivell van ascendir a 92.443 euros.
4. Llots (tones). Les empreses de tractament i transport de llots van facturar més tones de les quals generava la planta. Per aquest concepte, Emarsa va pagar més de 20 milions d´euros entre 2004 i 2010.
5. Camions ultrarràpids. Els camions de transport de llot anaven i tornaven a la planta en temps impossibles. Suposadament un camió sortia de la planta de València, arribava a Requena (a 68 quilòmetres), descarregava, tornava a la planta, carregava i tornava a estar llest per partir en menys de 15 minuts.
6. Obres. Emarsa va pagar 4,2 milions d´euros a dues empreses que administrava la mateixa persona, tenia la seu a la seva casa i amb prou feines tenia treballadors. Les empreses van facturar, per exemple, per reparacions en maquinària que no existia o per pintar façanes d´edificis que, per les seves característiques, no es podien pintar.
7. Partides informàtiques. Emarsa va comprar en menys d´un any 164 teclats, 149 ratolins o 141 llicències antivirus quan solament tenia 32 llocs de treball informatitzats. El proveïdor, germà de l´empresària que feia les obres i reparacions, que va facturar 4,5 milions mitjançant dues empreses, actuava alhora com a cap d´informàtica de Emarsa. En alguns casos signava en representació de la societat com a rebut i conforme els subministraments que ell mateix venia.
8. Violació de les normes de contractació. La major part dels contractes investigats incomplien els principis de publicitat i concurrència. El cas més sagnant és el del proveïdor informàtic que va admetre al jutge que una de les seves dues empreses va facturar 1,8 milions a Emarsa sense contracte, “amb un acord verbal”.
9. Oïdes sordes als auditors. Les auditories de la signatura Mazars van advertir sis anys seguits (2004-2010) sobre les irregularitats en les formes de contractació. El president de Emarsa, Enrique Crespo, va fer cas omís i va afirmar davant el consell que no detectaven problemes importants. Crespo també va rebutjar la proposta que per acordar contractes i disposició de fons fes mancada almenys la intervenció de dos responsables amb signatura mancomunada.
10. Empleats que solament anaven a cobrar. El exgerente Esteban Cuesta ha admès al jutge que va contractar per indicació de Crespo a quatre persones que solament anaven per la planta a cobrar. Un (Luis Botella) és el regidor d´Urbanisme del PP de Montcada; una altra (Marisol Giner) era la exportavoz del PP de Benetússer.
11. La Generalitat va injectar el triple de fons. Durant el període investigat (2004-2010), el Govern valencià gairebé va triplicar els fons destinats a Emarsa (de 6,4 milions d´euros en 2004 a 18,4 milions en 2009), mentre la quantitat d´aigua depurada només augmentava un 6,5%.
12. Ingressos en metàl·lic. El gerent Esteban Cuesta va ingressar en els seus comptes 251.000 euros en efectiu entre 2005 i 2009.
27-XI-11, I. Zafra, elpais
