´Stronzo´s Pizza and Ice Cream´, Quim Monzó

Dies enrere, parlaven per la ràdio de "la decisió del Congrés d´Estats Units de considerar la pizza com un vegetal". De fet la cosa no és exactament així. Tot comença amb una proposta de l´Administració Obama, que vol que el menjar que se serveixi a les escoles americanes sigui més sa, per lluitar contra l´obesitat infantil i juvenil i els problemes de salut que la mala alimentació genera després, una factura molt cara al llarg de la vida. L´Administració Obama proposava limitar el consum de patates fregides -ara en mengen gairebé cada dia-, proposava rebaixar la quantitat de sodi ingerida, i proposava que les dues cullerades de tomàquet triturat que ara posen a la pizza no comptessin com a producte vegetal. La seva iniciativa consistia a demanar que, perquè la pizza pogués computar en la casella dels vegetals, en comptes de dues cullerades de tomàquet triturat com posen ara, posessin almenys mitja tassa gran.

Però tots aquests detalls són massa enrevessats per a certs comentaristes radiofònics. Massa subtileses que potser haurien impedit que el discurs dels que parlaven fos pla com alguns encefalogrames: "Fixa´t quins ignorants són els americans, que consideren que la pizza és un vegetal!". De seguida, clar, van passar de vegetal a verdura per, així, fer més vistós l´escarn: "Els americans consideren que la pizza és una verdura!". Evidentment, no va faltar qui sentenciés: "Creuran que es planten llavors de pizza, i que llavors les vas regant i van creixent, com les mongetes o les bledes...", frase que tots van acollir amb riotadas. Quina gràcia. Després he vist que, en altres ràdios, teles i diaris, els feia una gràcia similar. La pizza, un vegetal? On anem a parar!

En canvi, a cap dels que reien sense fre no li va passar pel cap que en els bars del nostre país serveixen un invent denominat "entrepans vegetals", que tenen tant de vegetal com jo de budista. L´altre dia, a El Fornet del carrer Urgell, darrere de La Vanguardia, vaig preguntar a la dependenta quina tenia per prendre un mos ràpid. Em va ensenyar una safata d´entrepans i em va dir: "Vegetal de formatge, vegetal de pernil dolç, vegetal de pernil salat...". Fins i tot "vegetal de pernil salat"! En altres bars hi ha "vegetals" de tonyina, "vegetals" de palitos de cranc, "vegetals" de gambes cuites, "vegetals" d´ou dur (i fins i tot d´ou fregit, en el bar Chelsea del Paral·lel). A tot aquest desplegament d´entrepans que cap vegetarià menjaria sense trair a la seva fe els criden tranquil·lament vegetals i a tothom li sembla la mar de bé, inclosos els burletes de la ràdio, als quals tanta gràcia els fa que els americans incloguin la pizza en la categoria de vegetal perquè porta tomàquet triturat. Això sí que és divertit! Com era allò de la palla en l´ull aliè i la biga en el propi?

25-XII-11, Quim Monzó, lavanguardia