- per l´eliminació de les Diputacions Provincials
Les reformes dictades per les presses gairebé mai són bones reformes. Ho són encara menys quan volen incidir de forma rellevant en l´estructura político-administrativa d´un Estat. Això és el que podria ocórrer amb les diputacions provincials a Espanya i amb li province a Itàlia. Obligats a reduir despeses per les pressions dels mercats, els nostres polítics no saben més a on dirigir les tisores. Sanitat, educació, investigació, despesa social i infraestructures han estat ja àmpliament retallats. Ara ha arribat el moment de demanar un sacrifici als nostres representants polítics. Com el centre dicta les lleis, les propostes de retallada han anat a tocar a la classe política local, sota sospita de ser redundant i una mica manirrota. A Espanya, el candidat socialista Alfredo Pérez Rubalcaba ha anunciat una reforma de les diputacions que –eliminant un miler de diputats provincials– permetria un estalvi d´uns mil milions d´euros. A Itàlia, el Govern de Berlusconi, per raons anàlogues, acaba d´aprovar un projecte legislatiu constitucional que estableix la cancel·lació de les províncies (menys les de Bozen i Trento). Tot això quan les províncies italianes costen amb prou feines l´1,5% de la despesa pública consolidada de l´Estat.
Res és inamovible. Ni les institucions provincials. La defensa a ultrança del tradicional model territorial francès no serveix de res. El món, i els Estats, han canviat des dels temps de Napoleó. És legítim que sedueixin més conceptes nous i més contemporanis. Que hi hagi debat, llavors! Que s´aprofiti del debat sobre la subsidiarietat, sobre la cohesió territorial, sobre els models de gobernanza policèntrica, multinivell i multiactor que nien, per exemple, aquí a Europa. Si, per a la provisió de certs béns públics, descobrim (i comprovem) que existeixen models institucionals més democràtics, eficients i eficaços que les diputacions, tots haurem guanyat com a ciutadans. Amb les presses i la coartada de la crisi, una reforma de tal calat perilla de credibilitat. Seria com venir a dir-nos –això sí, només ara– que els poders locals intermedis que hem estat finançant llargs anys no han servit més que per mantenir un grapat de privilegiats de la casta. Això sí, local.
3-XI-11, Andrea Noferini, UAB i UPF, lavanguardia