´Amos perillosos´, Cristina Sánchez Miret

Fins a final d´any la Guàrdia Urbana de Barcelona està duent a terme una campanya de conscienciació de comportament responsable en l´espai públic per als amos de gossos. El nombre de denúncies relacionades amb gossos potencialment perillosos ha augmentat respecte de l´any anterior, però les interposades als propietaris per la policia no ha augmentat de la mateixa manera.

Cal diferenciar entre no portar microxip o no estar censat, o no tenir llicència, que són aspectes directament comprovables pels agents, del comportament incívic i irresponsable dels propietaris de gossos molt més difícil de preveure i sancionar. Aquestes conductes atrevides són del tot habituals; ja sigui perquè es considera que el gos té dret a distreure´s o perquè estan convençuts que el seu gos no fa res, o per les dues coses al mateix temps. Hi ha fins i tot els qui van més enllà i els encanta que el seu gos faci una mica de por als altres; els sembla que així són més importants, més forts i una mica més amos de l´espai. Ni en un cas ni en l´altre hi ha distinció d´edat; no del gos, de l´amo.

Fa uns mesos llegia una carta en aquest diari que relatava com un nen de 8 anys s´havia quedat sense mitja orella passejant pel carrer a Terrassa. Un gos –reincident i que seguia al carrer– la hi havia arrencat d´una mossegada. La impotència del pare era palès en cada línia.

La mateixa impotència amb la qual uns pares m´explicaven que no poden anar al parc dels Drets Humans de l´Hospitalet de Llobregat. L´espai ha estat colonitzat malgrat el seu nom –que es converteix, davant els fets, en una mera caricatura– pels gossos i els seus amos; convertint-se en una mala estona intentar gaudir d´una tarda de parc amb les criatures. Els esglais són constants i estan atemorits. És habitual que els gossos s´abalancin sobre els petits en veure´ls córrer, o sobre el gelat que porten a la mà. També ho són les discussions entre pares i amos de gossos, doncs aquests no reconsideren la seva actitud i només parlen dels seus drets sense tenir en compte els de els altres.

Entenc que els gossos vulguin córrer i jugar, però no entenc que els propietaris pensin que les criatures són joguines de les seves mascotes. No són només els gossos considerats potencialment perillosos aquells que cal vigilar i portar lligats pel carrer i als parcs.

7-XI-11, Cristina Sánchez Miret, lavanguardia