Aguirre planteja la reforma del sistema electoral

El portaveu del Grup Popular en l´Assemblea de Madrid, Iñigo Henríquez de Luna, va presentar avui la proposta del Grup Parlamentari Popular per a la reforma de la Llei Electoral de la Comunitat de Madrid. Com va explicar el portaveu popular, “l´objectiu d´aquesta iniciátiva és perfeccionar el sistema democràtic de la nostra regió i apropar els diputats de l´Assemblea regional als ciutadans”.

Per aconseguir-ho, el Grup Parlamentari Popular proposa dos canvis fonamentals de la Llei Electoral: la creació de 43 circumscripcions electorals en la Comunitat de Madrid i l´engegada d´un sistema de votació en ‘doble urna’ que, inspirat en el model electoral alemany, permeti triar de forma directa un terç (43) dels diputats de l´Assemblea regional.

D´aquesta manera, cada madrileny en una primera urna podrà votar per triar al candidat que es present per la seva circumscripció. El recompte dels vots d´aquesta primera urna suposarà l´elecció de 43 dels 129 diputats de la Càmera regional. En cada circumscripció, l´acta de diputat la guanyarà el candidat que obtingui més vots.

Per la seva banda, de la segona urna -que es compensa amb el resultat de la primera- sortirà l´elecció dels dos terços restants de diputats (86). En aquest cas, el ciutadà, com ocorre en l´actualitat, votarà la llista d´un partit polític. El sistema de recompte, tal com estableix la Constitució, serà proporcional i, com assenyala la LOREG, s´aplicarà la regla D’Hont.

Com va explicar Henríquez de Luna, el Grup Parlamentari Popular “amb aquesta reforma millorem el nostre sistema electoral regional ja que els candidats de cada circumscripció hauran de guanyar-se el vot, conèixer els problemes dels ciutadans i comprometre´s a resoldre´ls”. Per la seva banda, “els ciutadans coneixeran al seu representant en l´Assemblea i podran reclamar i ‘posar cara’ al diputat que vagi a defensar els seus interessos en la Càmbra regional”.

“Amb aquesta proposta creiem que podem contribuir a pal·liar la desafecció que, segons les enquestes del CIS, bona part dels ciutadans senten pels polítics i pel sistema electoral”, va explicar el portaveu, qui va destacar que “la proposta no perjudica a cap partit”. Henríquez de Lluna va fer una “crida a la responsabilitat de la resta de grups parlamentaris” i va destacar la “generositat” del Grup Parlamentari Popular, que planteja una iniciativa que els populars van a “consensuar amb tots els grups”. En els propers dies el Grup Parlamentari Popular iniciarà contactes amb la resta de grups de l´Assemblea de Madrid.

Creació de 43 circumscripcions
Per a la formació de les citades 43 circumscripcions uninominales s´han tingut en compte criteris geogràfics i socioeconòmics més que de població. Això sí, s´ha intentat que en aquestes àrees de mitjana habitin uns 150.000 madrilenys. Totes, excepte dues –Sierra Norte (29.000) i Sudoeste (42.500)-, compten amb més de 100.000 habitants.

Segons la proposta de reforma, a Madrid capital es crearien 19 de les 43 noves circumscripcions coincidint aquestes amb els districtes de la capital ja existents, a excepció, d´una banda, de Vila de Vallecas i Vicalvaro, i, per un altre, Hortaleza i Barajas, que compartirien diputat.

Altres vuit circumscripcions coincidirien amb els municipis de Móstoles (206.000 habitants), Alcalá d´Henares (204.000), Fuenlabrada (198.900), Leganés (187.000), Getafe (169.000), Alcorcón (168.000), Parla (120.000) i Torrejón de Ardoz (118.000).

Cinc circumscripcions més estarien integrades per dos municipis. La primera estaria formada per Alcobendas i San Sebastián, que sumen 188.000 habitants; Coslada i San Fernando, amb 132.600 habitants, compartirien representant; Rivas-Vaciamadrid i Arganda del Rey, amb 123.900 habitants, formarien una altra; Pozuelo de Alarcón i Boadilla de la Montaña, amb 127.500 habitants, formarien una altra circumscripció i, finalment, Las Rozas i Majadahonda constituirien una altra circumscripció, el diputat de la qual representaria als 157.500 madrilenys que els habiten.

La resta de circumscripcions estarien integrades per més de dos municipis. En el cas de la ja citada circumscripció de la Serra Nord estaria formada per 42 municipis d´aquest àrea geogràfica en la qual viuen una mica més de 29.000 habitants.

Alguns dels municipis que integrarien aquesta circumscripció serien: Rascafría, El Vellón, Somosierra, Torrelaguna i Puebla de la Sierra, entre uns altres.

Una altra circumscripció, denominada Sierra Sur-Colmenar Viejo, englobaria a 10 municipis en els quals viuen 143.900. Entre ells, es reuneix a Colmenar Viejo, Tres Cantos i Manzanares el Real. Per la seva banda, la circumscripció Nord-este-Algete englobaria a 15 municipis en els quals viuen 95.900 persones. A més de Algete, estarien Paracuellos del Jarama, Meco i Fuente El Saz, entre uns altres.

Així mateix, la circumscripció Sudeste-Mejorada reuniria 30 municipis en els quals, entre tots, habiten 107.700 persones. Mejorada del Campo, Velilla de San Antonio, Campo Real i Nuevo Baztan serien algunes de les poblacions incloses en aquesta nova circumscripció.

Sud1-Aranjuez seria una altra de les circumscripcions, en aquest cas en la qual habiten 122.000 madrilenys i que inclouria, a més d´Aranjuez, altres set poblacions, entre elles, Ciempozuelos, Chinchón i S. Martín de la Vega.

Per la seva banda, en la circumscripció Sud2-Valdemoro, amb 114.500 habitants, es triaria un altre diputat a l´Assemblea de Madrid. En aquest cas, l´àrea inclouria a Torrejón de Velasco, Pinto i la citada Valdemoro.

Altres onze municipis –Navalcarnero, Griñón, Humanesy de Madrid, Moralitat del Medio, entre uns altres-, formarien part de la circumscripció Sud3-Navalcarnero, en la qual habiten 100.000 habitants.

Modificació de l´Estatut d´Autonomia
La circumscripció Sudoeste-San Martín de Valdeiglesias englobaria a 16 municipis (42.500 habitants), entre els quals es troben San Martín de Valdeiglesias, Villa del Prado i Robledo de Chavela, mentre que la circumscripció Sierra Oeste-S. Lorenzo de l´Escorial inclouria a 11 poblacions que, en el seu conjunt, reuneixen a 100.800 habitants i entre les quals es troben també Guadarrama, Alpedrete i Navacerrada.

Les dues últimes circumscripcions serien la de Oeste-Villaviciosa i la del Noroeste-Collado Villalba. La primera reuneix 10 municipis –entre ells també Villanueva de la la Cañada i Brunete- i 104.000 habitants mentre que la segona reuneix a més de Collado Villalba, a Galapagar, Torrelodones i Hoyo de Manzanares, poblacions en les quals, en el seu conjunt, resideixen 122.000 madrilenys.

La iniciativa del Grup Parlamentari Popular exigeix la modificació de l´article 18 de la Llei Electoral de la regió (11/1986) així com dels articles 10.5 i 10.6 de l´Estatut d´Autonomia de la Comunitat de Madrid, per a això és necessari comptar amb el respatller mínim de dos terços dels diputats regionals.

Portaveus dels ciutadans
Com va explicar Henríquez de Lluna, amb la reforma de la Llei Electoral es pretén que els 43 diputats regionals triats directament en les circumscripcions es converteixin “en portaveus dels ciutadans en l´Assemblea i interlocutors qualificats per atendre les seves demandes en totes les matèries que afectin a la Comunitat de Madrid”. “Amb aquest sistema, els diputats assumirien una important labor, ja que adquiririen un paper d´enllaç entre els ciutadans, la Comunitat de Madrid i els alcaldes”, va comentar.

Participació política
L´actual Llei Electoral de la Comunitat de Madrid estableix que per obtenir representació en l´Assemblea de Madrid els partits polítics hauran d´haver obtingut, com a mínim, un 5% dels vots. La reforma plantejada pel Grup Parlamentari Popular estableix que tota formació política que resulti guanyadora en una determinada circumscripció –primera urna- i, no obstant això, no aconsegueixi el 5% dels vots mínim en la segona urna, tindrà dret a gaudir de l´acta guanyada en la primera.

D´aquesta manera, el sistema premia a aquelles formacions que, tenint una presència minoritària a nivell regional, hagin estat capaços de sumar suficients vots com per guanyar-se el suport majoritari en una circumscripció. Aquesta reforma, per tant, posa en valor la participació política i el joc democràtic, bases del nostre sistema.

2-XII-11, teleprensa