´La Immaculada Constitució´, Pilar Rahola

L´han sacralitzat tant els capdavanters del constitucionalisme -terme fet servir per a fúmer clatellades a nacionalistes catalans o bascos-, que és difícil no confondre-la amb el dia de la Inmaculada Concepción. Al cap i a la fi, si la segona és una gran festa catòlica, la primera es ven a si mateixa com si fos la patrona de la de la unitat espanyola, el dogma de la qual de fe és més inapel·lable que el de la Concepció divina. És a dir, ambdues es revesteixen de sacre, amb la diferència que la Inmaculada es va guanyar tal categoria amb segles de fe religiosa, mentre que la Constitució es va autoimpusar via decret llei.

Però com qualsevol fe religiosa, també la fe constitucional topa amb el temible concepte de la raó, que tendeix a fer preguntes incòmodes, allà on el dogma no permet discutir les reposades. I en aquestes estem, en ple procés herètic, amb els pobles díscols rebutjant la fe de l´imperi. Em diran que la Constitució és un text democràtic, que és la Carta Magna que garanteix les nostres llibertats i que la seva imposició ho ha estat per la via de les urnes. Cert, però també és cert que els partits d´Estat s´han apropiant lentament de la seva doctrina, s´han convertit en propietaris únics del text de tots i, a més, han muntat una farsa de tribunal perquè tot estigui lligat i ben lligat.

6-XII-11, Pilar Rahola, lavanguardia