´Vergonya social´, Enric Sierra

- erradicació Mutilacions Genitals Femenines

Trenta anys després que sorgís el fenomen al nostre país i després de mig milió de víctimes a Europa, la setmana passada es va realitzar a Espanya el primer judici contra els presumptes autors, inductores o encobridors d´una ablació de clítoris a la seva filla de només uns mesos de vida. Quina vergonya! A pesar que experts, metges, educadors, víctimes i periodistes venim alertant des de fa tres dècades de la presència entre nosaltres d´aquesta pràctica brutal, l´administració pública, la policia i la justícia del nostre país han preferit seguir els criteris de quatre assessors il·luminats que s´oposen a l´acció judicial i creuen que la solució al problema arribarà convencent a les famílies que mutilar està malament. El fracàs d´aquesta política és evident. Només a Catalunya, 3.600 dones han estat víctimes de l´ablació i prop de 4.000 nenes residents corren el risc de ser mutilades, una xifra que arriba a 11.000 a Espanya.

Les lleis aprovades per prohibir l´ablació sota penes de fins a 12 anys de presó no han servit de res. Són lleis inútils perquè en tot aquest temps no s´ha assegut a ningú davant un tribunal. A Catalunya existeix una unitat específica dels Mossos d´Esquadra que hauria evitat 40 ablacions a l´any, quantitat ridícula comparada amb el nombre real de mutilacions que es registren anualment. Ens preocupa molt més l´estètica que el drama que puguin viure en silenci milers de menors. Hi ha hagut molta més moguda política, acords de plenaris municipals i debats periodístics pel burka a Catalunya que pel greu perill que corren centenars de nenes en nom d´una mal entesa tradició cultural. Ha quedat clar que el que no es veu, deixa d´existir davant els ulls oficials. Hem arribat al nivell d´hipocresia de designar un dia internacional contra la mutilació genital (6 de febrer), mentre que en molts països d´Europa ha saltat l´alerta perquè l´ablació es continua realitzant de sotamà en centres sanitaris, segons han denunciat diverses oenegés.

És dur retirar la pàtria potestat a uns pares i ho és especialment per als fills. Però la nostra societat no es pot permetre que la pràctica de les mutilacions quedi impune. Per dolorós que sigui, hem de protegir a les menors. Però, abans de res, cal complir la llei portant a presó a qui cometi aquesta barbaritat. No pot haver-hi més marge perquè ens converteix en còmplices del drama que viuen en silenci aquestes nenes. Si algú encara té dubtes les dissiparà quan vegi en LaVanguardia. com un excel·lent videorreportaje de Marta Cuatrecasas que en YouTube compta amb més de 150.000 visualitzacions, de la festa de l´ablació de clítoris de Ilpayani, una nena kenyana de 10 anys, que és obligada a l´ablació abans de casar-se amb un home de 60 anys que ha pagat 10 vaques. Brutal.

14-XI-11, Enric Sierra, lavanguardia