Proposo positivar la crisi que ha portat al fet que Itàlia i Grècia siguin governats, espero que transitòriament, per persones que han estat imposades per Angela Merkel, Nicolas Sarkozy i el Banc Central Europeu sense que ni grecs ni italians hagin estat consultats a l´hora de triar al seu govern. Són decisions arriscades que plantegen problemes de fons com el de si es pot restablir l´estabilitat monetària i política d´un país aplicant un cert despotisme financer que no hagi estat confirmat per les urnes.
El positiu d´aquesta crisi institucional és que pot fer inevitable la reforma del funcionament d´Europa. En aquests greus moments sembla que només existeixen dues sortides: nomenar governs de tècnics o tecnòcratas des d´a dalt o bé abonar el camp del populisme que ve inexorablement després d´exagerades i brutals polítiques d´austeritat.
El filòsof Jürgen Habermas ha publicat un extracte del seu proper llibre, Un assaig sobre la Constitució d´Europa, en el qual diu que "a curt termini, és necessari concentrar-se en la crisi. Però més enllà d´ella, els actors polítics no haurien d´oblidar els defectes de construcció que es troben a les bases de la unió monetària i que tan sols podran eliminar-se mitjançant una unió política adequada". En altres paraules, caldrà desmuntar la teulada i construir la unió monetària sobre les bases d´una unió política que comporti, per descomptat, una política fiscal comuna.
Les solucions italiana i grega són pegats per evitar la catàstrofe. El que pot treure a Europa d´aquesta por que ens embarga a tots, una por exagerada i alimentat per mercats i pels nord-americans que volen mantenir al dòlar com a divisa de referència, és practicar la política en el seu aspecte més noble i definitiu que és el de prendre les decisions que convenen a la majoria de ciutadans. Si no falleix l´invent pel camí, és una oportunitat d´or per fomentar, amb generositat i valentia, els Estats Units d´Europa.
És segur que Gran Bretanya no participarà en aquest projecte i que algun altre país pot apartar-se voluntàriament. Potser ha arribat l´hora de reformar el que no funciona en aquesta Europa actualment desconcertada. Més unitat política, plena homogeneïtat fiscal, més responsabilitat dels estats membres.
15-XI-11, Lluís Foix, lavanguardia
