Els Germans Musulmans (2)
Quan els egipcis acudeixin a les urnes per triar al primer Parlament lliure després del derrocament de Mubarak, totes les mirades a casa i a l´estranger observaran atentament la marca electoral obtinguda pels Germans Musulmans i la seva quota d´escons parlamentaris. Mite i realitat s´entrellacen quant als Germans Musulmans i les opinions de l´organització es polaritzen segons les perspectives ideològiques corresponents.
Des de la seva creació per un carismàtic professor d´àrab i predicador de 22 anys d´edat anomenat Hasan al Banna, a la ciutat de Ismailia, a l´est del Caire, els Germans Musulmans han passat de ser una organització orientada als joves a un moviment polític d´àmplia base social. En els anys quaranta, cinquanta i seixanta, els Germans Musulmans es van situar en la semiclandestinidad. El seu aparell secret,una xarxa paramilitar, va perpetrar assassinats i atacs armats contra rivals polítics i civils. Els successius governs egipcis van reprimir brutalment als Germans Musulmans, la qual cosa va culminar en una campanya sistemàtica a càrrec del president panárabe nacionalista Gamal Abdel Naser per desmantellar l´organització i derrotar-la.
Milers de membres de base van ser empresonats i torturats i els seus caps executats. Entre ells, Sayyid Qutb que, després de la seva execució en 1966, es va convertir en el principal guia ideològic i teòric dels militants islamistes, de tal manera que la seva figura va exercir una profunda influència sobre Osama bin Laden i Ayman al Zauahir.
Aquest període fosc i sagnant va arribar a la seva fi en la dècada de 1970, quan els líders dels Germans Musulmans renunciat a la violència i van instaurar una estratègia de participació política. No obstant això, l´enfrontament violent entre els dos grans moviments polítics - nacionalismopanárabeypanislamismo-en els anys cinquanta i seixanta va donar motiu a un distanciament històric encara sense salvar. La divisió actual entre els sectors laic i religiós posa de manifest que les velles ferides encara no han sanat.
L´amarga herència de presó, persecució i humiliació va deixar profundes cicatrius en la memòria, evolució i desenvolupament dels Germans Musulmans. Entre la vella guàrdia o primera generació (sector coherent i influent encara que minvant, els membres del qual van passar almenys una dècada en les masmorres de Naser), persisteix un sentiment d´haver estat víctimes, haver sofert dilatats patiments i ser objecte de desconfiança permanent de part del món exterior.
Després de la seva posada en llibertat pel successor de Nasser, Anuar el Sadat, en la dècada de 1970, aquests veterans de signe conservador es van centrar en la reconstrucció i reconstitució de les seves xarxes socials i en l´assoliment i creixement de legitimació. Van donar preferència a la supervivència, la cohesió social i la unitat sobre la transparència política i rendició de comptes.
En l´actualitat, el monopoli de la vella guàrdia topa amb el desafiament procedent d´una nova generació de sectors pragmàtics, titulats universitaris que es van sumar als Germans Musulmans en la dècada de 1970. Els pragmàtics es troben molt més còmodes amb la modernitat i la política pluralista que els seus majors que es van oposar a les reformes internes per democratitzar el procés de presa de decisions i obrir-se a l´exterior.
Al llarg d´anys he entrevistat a membres d´ambdues generacions i la diferència entre elles és notable en termes de sensibilitats, visió del món i nivell de formació. Insistint com així fan en la lleialtat absoluta i en el secret, els membres de la vella guàrdia - tals com Mamud Izzat, secretari general i al càrrec del control de les finances dels Germans Musulmans i dels seus secrets; Mohamed Akif, exmuftí del moviment i guia general i Mohamed Badie, guia general actual-manquen de la visió intel·lectual i política necessàries per transformar l´organització en un partit polític obert i modern.
En canvi, els membres de la generació de 1970 - com Essam el Arian, vicepresident del Partit de la Llibertat i la Justícia i la llei i titulat en dret i medicina, i Abdel Moneim Abul Futuh, metge de professió i exmembre del més alt nivell de direcció dels Germans Musulmans, el cos executiu que marca les directrius polítiques dels Germans Musulmans-són figures de caràcter obert i progressista. Professen un autèntic compromís amb una societat oberta i un govern representatiu. Alguns van expressar una crítica mordaç de la vella guàrdia per les seves formes autocràtiques i han promès desafiar el statu quo quan es produís una fissura en el tancat sistema polític del règim de Mubarak.
L´equilibri de poder s´ha anat desplaçant a favor dels pragmàtics i l´expulsió de Mubarak accelerarà la transició intergeneracional. Abul Futuh constitueix un exemple d´això. Ha decidit proposar-se per a la presidència en contra dels desitjos de l´adreça dels Germans Musulmans i ha presentat la seva renúncia a l´organització.
En els últims cinc anys, les diferències intergeneracionals en el si dels Germans Musulmans han sortit a la llum en un obert desafiament dels joves egipcis enfront de les pràctiques autoritàries dels veterans ultraconservadors. Els joves del moviment dels Germans Musulmans han utilitzat internet, els blogs i Facebook per criticar als seus majors i han apel·lat a la democratització del seu moviment com a condició prèvia per construir un Estat civil pluralista a Egipte. La visió d´aquest sector juvenil del moviment, que representa el subsector principal de l´organització, s´apropa en major mesura a la dels seus homòlegs progressistes i nacionalistes que a la dels seus majors de signe conservador, com ha quedat de manifest durant els últims deu mesos. Frustrada pel lideratge tancat i autocràtic del moviment, una part del sector jove ha creat quatre partits a iniciativa pròpia, per ser expulsada immediatament de l´organització a causa de la seva desobediència.
Signe en realitat saludable, la bretxa intergeneracional i ideològica mostra clarament que els Germans Musulmans no és un monòlit petrificat en el temps i l´espai. Gens més lluny de la realitat. Creixentment hi ha més proves que els líders dels Germans Musulmans reaccionen a les pressions internes i externes i són receptius a l´opinió pública. En l´última dècada s´han esforçat a aclarir que accepten les regles de la política i que no desitgen instaurar un Estat religiós o teocràtic, segons el model iranià.
"Construirem un Estat de caràcter civil amb referències islamistes", ha declarat el cap del Partit de la Llibertat i la Justícia, Mohamed Mursi, a l´ambaixador de França al Caire. Els Germans Musulmans, fent gala de maduresa durant les protestes contra Mubarak, han romàs en la penombra per por d´alarmar als egipcis i a les potències occidentals. No reclamen dret de propietat sobre la revolució.
Amb el vent en contra (i 3)
Al pas que augmenta la preocupació per l´agenda que puguin impulsar els Germans Musulmans a Egipte, els dos màxims dirigents del Partit Llibertat i Justícia, Mursi i El Arian, han recalcat que si guanyen formaran un govern d´unitat nacional amb altres partits. Insisteixen que el partit "lliuraria el poder si perdem", ja que l´opinió pública no tolerarà més la dictadura. El Arian va prometre que el partit no incorporaria certa terminologia la Constitució per demandar explícitament que tota la legislació compleixi amb la llei islàmica, la charia. L´article 2 de la Constitució ja estableix que la "principal font de legislació és la jurisprudència islàmica".
Els Germans Musulmans han estat denunciats per ser molt antiisraelíes i antiestadounidenses. Els partidaris de la línia dura en EE. UU. estan fent sonar l´alarma: si els Germans Musulmans pugessin al poder a Egipte, "seria desastrós per a la seguretat d´Estats Units", ha advertit Leslie Gelb, president emèrit del Consell de Relacions Exteriors, qui va anar funcionari d´alt rang en els departaments d´Estat i de Defensa. "Seria il·lusori prendre´s al peu de la lletra les protestes de fe democràtica dels Germans Musulmans", va agregar.
La crua realitat és que la retòrica dels Germans Musulmans sobre Israel i sobre la política exterior d´Estats Units no es diferencia molt de les d´els qui són la seva contrapartida, les forces nacionalistes i d´esquerra. Egipcis de tots els colors i tendències noten que el seu país ha de reivindicar el seu paper de lideratge en el context àrab i oposar-se a l´opressió d´Israel sobre els palestins. De manera creixent, els egipcis qüestionen la utilitat del tractat de pau de Camp David amb Israel, encara que pocs apel·len a la seva derogació. Més del 70% dels egipcis recentment enquestats per l´Institut Internacional de la Pau - Nova York-han declarat la seva preferència per mantenir l´acord de pau amb Israel, conclusió corroborada en un sondeig efectuat pel destacat Centre Al-Ahram per a Estudis Polítics i Estratègics d´Egipte.
De la mateixa manera, encara que els líders dels Germans Musulmans apel·len a la revisió dels acords de pau, posen l´accent que no adoptarien cap decisió unilateral susceptible de posar en risc la seguretat nacional i afegeixen que, per contra, sotmetrien la decisió sobre aquest tema a la voluntat del poble. Lluny de mostrar una actitud provocadora i temerària, els Germans Musulmans diuen que respectaran els tractats diplomàtics signats per Egipte, un clar senyal de realpolitik. Els Germans Musulmans anhelen el reconeixement de les potències occidentals i la comunitat internacional. Líder religiós i candidat presidencial afiliat al moviment en qüestió, Hazem Abu Ismail va dir al canal de televisió CBC que encara que ell personalment era contrari al tractat de pau, en qualitat de líder no ho derogaria ni faria la guerra a Israel.
"No reconeixem a Israel, però no anem a lluitar contra ells", va dir l´ex guia general Akif. "Els seus assumptes no ens concerneixen, ni tampoc la política interna palestina. La meva principal preocupació és la superior causa islàmica". Així va concloure Akif en un comunicat il·lustratiu de la magnitud del canvi d´actitud dels Germans Musulmans cap a Israel.
Durant més de quatre dècades, els líders dels Germans Musulmans es van esforçar per entrar en l´espai polític i guanyar un estatus legal. Van aprendre l´art del compromís i el pragmatisme a través de les dificultats i persecucions. La ideologia queda en un plànol secundari pel que fa als interessos i prosperitat política del moviment. Més que mai, el seu missatge apunta a diversos electorats i grups d´interès, senyal d´un canvi ideològic. De fet, els seus oponents laics critiquen als líders del moviment per ser massa oportunistes i maquiavèl·lics, massa disposats a alinear-se fins i tot amb el règim de Mubarak i ara amb l´estament militar d´Egipte amb tal de promoure els seus propis interessos. En el mateix sentit, els militants islamistes, com el líder d´Al-Qaeda Al Zauahiri, han acusat durament als Germans Musulmans de sacrificar la ideologia religiosa i la puresa del missatge en l´altar d´una agenda política condemnada al fracàs.
Els Germans Musulmans han estat incapaços i han estat poc disposats a desembarassar-se de l´herència ideològica. A diferència dels islamistes turcs i tunecinos, els Germans són al·lèrgics als termes laic i laïcisme, que consideren antiislámicos. Després de donar la benvinguda al primer ministre turc, Recep Tayip Erdogan a Egipte al setembre, l´acolliment dels Germans Musulmans es va tornar hostil quan va dir que la religió pot conviure amb un Estat laic. "Confio que hi hagi un Estat laic a Egipte", va dir Erdogan, un musulmà devot. Un portaveu dels Germans Musulmans va acusar a Erdogan d´immiscuir-se en els assumptes interns d´Egipte.
Especialment alarmant resulta la postura dels Germans Musulmans en relació amb les dones i les minories, una postura basada en motius d´índole religiosa per part de la vella guàrdia. Tals interpretacions religioses s´enarboren selectiva i capritxosament per sostenir que les dones i els cristians coptos no poden ser completament iguals davant la llei, no poden ocupar el càrrec de la presidència ni ser magistrats. Encara que aquesta posició és controvertida dins de la pròpia organització entre els pragmàtics i els germans joves, és símptoma d´una important dificultat interna del moviment. De fet, el moviment no ha presentat idees i conceptes originals ni programes socioeconòmics i polítics ben definits. Lamentablement, el cos dels Germans Musulmans ha crescut a un ritme major que el seu cervell.
El desafiament al fet que fa front el moviment no resideix a obtenir una part considerable dels escons parlamentaris, sinó a governar amb eficàcia i oferir solucions a les crisis estructurals d´Egipte. Egipte està gairebé en fallida, amb un 40 per cent de la població que viu amb menys de 2 dòlars al dia. El país sofreix un atur a gran escala i l´índex d´alfabetització és un dels més baixos del món àrab. Les fràgils institucions d´Egipte han de ser laboriosament reconstruïdes, encara que enmig d´un problemàtic consens sobre el futur del país. D´altra banda, què fer amb el creixent apetit dels militars per la política?
De forma reiterada en les últimes dues dècades, la capaç maquinària política dels Germans Musulmans ha demostrat la seva vàlua i eficàcia. Enfront de grans dificultats representades per la repressió política, els equips de camp de l´organització van aconseguir que els membres votessin gairebé al cent per cent.
Si els Germans Musulmans obtenen una majoria i formen un govern, hauran d´acontentar als seus electors. Donada la magnitud dels problemes d´Egipte i la falta de plans clars i articulats per a la creació d´ocupació per reactivar l´economia per part del moviment, la veritat és que tenen el vent en contra. Si el moviment fracassa, els seus lemes electorals - "L´islam és la solució" i "Som el millor per a Egipte"-es tornaran contra ells en venjança.
24/25-XI-11, F. A. GERGES, director del Centre del Proper Orient a la London School of Economics. Autor de ´Auge y caída de Al Qaeda´ (Oxford University Press, 2011), lavanguardia