Tahrir planta cara a la Junta Militar egípcia
Avui s´espera que un milió de persones tornin a concentrar-se a la plaça Tahrir, com en aquelles jornades de gener quan els egipcis van aconseguir la dimissió del president Hosni Mubarak. Els 33 morts, la sang de 1.500 ferits d´aquests tres dies de manifestacions tractades pel Consell Suprem Militar amb implacable duresa, semblant a l´empleada pels policies que van reprimir violentament aquelles protestes de la primavera àrab del Caire, han provocat aquesta desafiadora fe de vida d´un poble que no renuncia a les seves esperances democràtiques.
En va la policia, amb gasos lacrimògens i bales de goma, va intentar durant tot el dia desallotjar als manifestants de la gran plaça de l´Alliberament que acudien des dels carrers veïns, arrencant les llambordes de les calçades i llançant-los còctels molotov de fabricació casolana. La gentada va ser augmentant a mesura que queia la nit. La voluntat de molts és acampar indefinidament fins que dimiteixi el mariscal Mohamed Husein Tantawi, cap de l´edulcoradamente anomenat Consell Suprem Militar, de facto una junta militar, a qui Mubarak en dimitir va confiar la prefectura de l´Estat.
Si al principi els manifestants - expressió de les classes socials i els grups confessionals, de totes les tendències polítiques egípcies, des dels Germans Musulmans fins als coptos, des dels conservadors fins als liberals i laics-prorrumpían en crits exigint que el poder militar complís amb els terminis establerts per lliurar el govern a dirigents civils, després exigien la dimissió de Tantaui, lleial ministre de Defensa de Mubarak, i en les mans del qual té tot el poder.
En aquests nou mesos, molts egipcis que al gener van creure que l´exèrcit protegia la seva revolució perquè no els va disparar com va fer la policia s´han anat percatando que constitueix la columna vertebral d´aquest règim republicà d´origen militar i que els segueix arbitràriament detenint, jutjant, torturant i reprimint amb la mateixa violència d´abans. En altres ocasions els soldats van reprimir sense contemplacions manifestacions com la de l´11 d´octubre, amb 29 morts en una manifestació copta a la plaça Tahrir.
Consentirà el poder militar que Tahrir torni a ser, nit i dia, una immensa plataforma revolucionària, obstinada a desmantellar completament el règim de Mubarak? La còlera de molts egipcis - a una altra plaça cairota es van congregar els partidaris de l´exèrcit-és fruit de la seva frustració, del seu convenciment que les forces armades tracten d´ajornar el lliurament del seu poder, fins i tot una vegada s´hagi format el nou Parlament.
A una setmana de les eleccions legislatives, amb la qual molts grups polítics emanats de Tahrir no se senten còmodes, aquestes violències aombren l´anunciat escrutini.
El Consell Suprem Militar, amb el seu enorme poder que desborda l´exèrcit, ja que s´estén a tot un complex industrial i financer, vol mantenir costi el que costi la seva celebració però ja hi ha hagut grups polítics, destacades personalitats com Mohamed el Baradei o Amro Musa, candidats a les posteriors i incertes eleccions presidencials, que han demanat el seu ajornament o han suspès les seves campanyes.
La repressió va provocar ahir la dimissió del Govern provisional, però la televisió pública va assegurar anit que la cúpula militar no acceptava la renúncia. Un centenar de diplomàtics egipcis han condemnat l´actuació dels militars i han demanat que cessin immediatament les agressions als manifestants.
El general Said Abas, membre del Consell Suprem Militar, va acudir a la plaça Tahrir per dir que els ciutadans tenen dret de manifestar-se però que el Consell està compromès a mantenir l´ordre públic. Els egipcis viuen, ara, entre la repressió i la revolució.
22-XI-11, T. Alcoverro, lavanguardia
Después de cinco días de renovadas manifestaciones en la plaza de Tahri pidiendo la renuncia del poder del Consejo Supremo Militar y en favor de su traspaso a una autoridad civil, el mariscal Husein Tantaui ha anunciado que en julio del 2012 se celebrarán elecciones presidenciales...
Afirmó asimismo que se mantienen las elecciones legislativas para el próximo lunes.
La organización de las presidenciales en julio del año próximo significa que los jefes de las fuerzas armadas aceptarán traspasar el máximo poder del estado a un presidente civil. Hasta ahora todos los presidentes de la república egipcia, fundada en 1952 por un golpe del ejército contra la monarquía del rey Faruq, han sido militares.
La plaza Tahrir continuaba anoche ocupada por miles de personas, aunque no el millón que habían querido convocar sus organizadores, porque nunca han alcanzado el de las jornadas de la revolución del 25 de enero...
Veintidós cadáveres fueron hacinados el lunes en la morgue del hospital de Zeinon, evocando una sórdida estampa de aquellas jornadas de la revolución del invierno. El paso por la plaza de los que llevaban un ataúd excitó a miles de personas. Desde uno de sus extremos, desde los alrededores del Ministerio del Interior, los policías envolvieron con sus gases lacrimógenos a los manifestantes. El gas queda esparcido durante un tiempo en el aire de la plaza. No sólo con máscaras los cairotas se tapan la boca, sino con pañuelos o simples gasas blancas.
Tahrir ha vuelto a tener también un aspecto festivo con sus vendedores ambulantes, y sus calesas tiradas por caballos, un aire de agora política con corros de hombres y mujeres, que discuten de la revolución traicionada por el ejército. Muchos gritaban contra Tantaui como antes lo hicieron contra Mubarak. En una farola, colgaron un monigote con su cara.
23-XI-11, T. Alcoverro, lavanguardia
