El PP tenyeix de blau tot el mapa d´Espanya amb la significativa excepció de les nacionalitats de Catalunya i Euskadi, on l´avanç popular és moderat o nul. El centredreta s´imposa en totes les províncies menys a Barcelona (PSC), Girona (CiU), Lleida (CiU), Tarragona (CiU), Sevilla (PSOE), Bizkaia (PNB) i Guipúscoa (Amaiur). Guanya clarament a Andalusia, quan amb prou feines falten tres o quatre mesos per a les eleccions autonòmiques a la regió més poblada d´Espanya...
Els sis diputats i més de 283.000 vots obtinguts ahir polvoritzen totes les marques històriques de l´esquerra abertzale en unes eleccions generals. Herri Batasuna (HB) havia aconseguit el seu millor resultat en 1986 amb 193.724 vots i quatre escons, però en la seva última participació, ja en 1996, s´havia hagut de conformar amb 154.853 vots i dos seients...
Compromís confirmava el bon estat de forma anunciat en les eleccions autonòmiques, on van aconseguir grup propi en el Parlament. El seu diputat és una notícia històrica per al valencianisme i nacionalisme valencià: és la primera vegada que aquest sector de la societat obté representació al Congrés...
La formació ecologista Equo, que lidera Juan López de Uralde, no va aconseguir el seu escó per Madrid, però aconseguirà entrar a la Cambra baixa gràcies al diputat obtingut en coalició amb Compromís a València.
Compromís-Equo es va convertir ahir en la sisena força a València -amb un 4,8% dels vots-, i en la primera nacionalista que obté representació en aquesta comunitat, El cap de llista de Compromís-Equo, Joan Baldoví, va destacar que la coalició va fer "història", i es va mostrar "orgullós" per ser el primer nacionalista valencià a obtenir un escó des dels temps de la República. Baldoví va declarar que el primer que farà quan ocupi l´escó serà engegar una iniciativa legislativa popular per reformar la llei Electoral i així aconseguir que el parlament s´ompli "de nous colors".
Per la seva banda, el cap de llista de Equo per Madrid va assenyalar que si no fos perquè la Llei Electoral "castiga als partits petits", haguessin obtingut quatre escons...
Unión, Progreso y Democracia (UPyD), el partit de Rosa Díez, va confirmar anit que la seva no és una aventura d´una primavera a la política espanyola en fregar amb 1,1 milions de vots (4,8% dels sufragis) i cinc diputats l´obtenció d´un grup parlamentari propi -cal que es donin ambdues circumstàncies-. La formació, que es va presentar per primera vegada a unes eleccions en el 2008, es va convertir ahir en la quarta força política més votada d´Espanya, a mig milió de vots d´Esquerra Unida.
L´enorme avanç de la seva formació consolida la seva opció política com a alternativa nacional als grans partits, encara que el seu segueixi sent un fenomen fortament arrelat en els vots madrilenys, on va aconseguir quatre dels seus cinc diputats i un de cada tres vots, i amb molta menor repercussió a la immensa majoria de les províncies espanyoles. A Madrid, UPyD va obtenir fins i tot més vots que Esquerra Unida...
Díez va tornar a desqualificar ahir la llei electoral espanyola que li atorga menys representació que forces com CiU o Amaiur amb un nombre de vots molt superior. "Amb una veritable llei proporcional ens haurien correspost 16 diputats en lloc dels 5 que tenim", va retreure la líder de la formació, qui s´ha mostrat reiteradament en contra dels avantatges que s´atorguen a les formacions regionals.
"Som el partit que més ha crescut a Espanya. Què fa falta perquè el nou govern canviï la llei electoral", va dir Díez, conscient que PSOE i PP van decidir no realitzar canvis substancials en la reforma de la legislació electoral aprovada al començament d´aquest mateix any...
...l´estalvi més quantificable d´aquesta jornada electoral va ser en paperetes. Per primera vegada el Ministeri de l´Interior va distribuir una aplicació informàtica que permet la impressió de paperetes sobre la marxa. Tots els ajuntaments de més de 150.000 habitants, les adreces insulars i les juntes electorals disposaven d´aquesta aplicació per si calia reimprimir paperetes d´una opció determinada. Fins ara, el tiraje era estratosfèric perquè partia de la idea extravagant que el cens electoral en ple aniria a votar i que, ja posats, votaria en massa per qualsevol partit. Aquesta previsió hiperbòlica provocava que més del 90% de les paperetes impreses quedessin en els col·legis electorals com a novel·les no venudes d´un presumpte best seller fallit. I després havien de ser destruïdes.
21-XI-11, vv.aa., lavanguardia
